Any 1970. Vista d’un dels laterals del Mercat de la Concepció. Foto: Joan Francés (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
El Mercat de la Concepció, dissenyat per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, també dissenyador dels mercats d’Hostafrancs i de Sant Antoni, va ser construït entre els anys 1887 i 1888 en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona. Aquest edifici és un testimoni ineludible del creixement extramurs de la Barcelona vuitcentista i, concretament, de la Dreta de l’Eixample. A la zona on s’ubica el Mercat de la Concepció ja existien mercats a l’aire lliure des de mitjans del segle XVIII davant la falta d’establiments d’alimentació a la zona, per la qual cosa eren diversos els pagesos que hi muntaven parades per vendre els seus productes alimentaris a l’aire lliure. El nou mercat, doncs, va respondre a la necessitat ciutadana d’un equipament d’aquest tipus per abastir la zona més poblada del districte.
Pel que fa al context de l’entorn d’un barri que es feia gran dia a dia, l’any 1871 s’havia començat a traslladar l’església del convent de Jonqueres en el que avui es coneix com a Parròquia de la Concepció. El canvi de l’església, el convent i el claustre es va fer pedra a pedra. Uns anys més tard, l’any 1884, l’Ajuntament de Barcelona va comprar al ric advocat Joan Pla i Moreau, entre altres propietaris, els terrenys que avui formen l’illa dels carrers Aragó, Bruc, València i Girona per a la construcció d’un mercat per abastir el nou Eixample. Encara que aquesta infraestructura no havia estat prevista per Ildefons Cerdà, a causa de la creixent demografia del nou barri en poc temps es va fer necessària la seva construcció. En els terrenys que van sobrar s’hi va construir una escola per a cecs, que actualment és el Conservatori Municipal Superior de Música, i la seu municipal del Districte de l’Eixample.
En el projecte de construcció s’hi va dissenyar una estructura metàl·lica –fosa i forjada als tallers de la Maquinista Terrestre y Marítima, aleshores ubicada a la Barceloneta– per a un edifici de tres naus (la central de 21 metres d’amplada i les dues laterals de 8,5 metres cadascuna) amb tancament d’obra vista i en què destaca la cobertura a base de peces de ceràmica vidrada. Les façanes dels carrers Aragó i València són idèntiques. A la part superior de la façana dels tres cossos hi ha uns plafons de ferro amb escletxes que deixen passar l’aire. A la part mitjana, el cos central hi té una estructura de ferro en forma d’arquets amb vidre a l’interior. Per últim, la part inferior és de vidre amb diverses columnes de ferro. Aquestes parets de vidre es van instal·lar durant la remodelació que s’hi va portar a terme entre els anys 1996 i 1998, obra de l’arquitecte Albert de Pineda i Álvarez, l’arquitecte tècnic Santiago Re i l’enginyer Ferran Fernández, en què també s’hi va construir un aparcament subterrani, necessari tant per a clients com per a proveïdors.
per Santi Capellera i Rabassó
