La presentació de l’informe ‘L’habitatge de luxe a la Dreta de l’Eixample’, aquest dilluns. Foto: Línia Eixample
En els últims sis anys, una seixantena de finques de la Dreta de l’Eixample han passat a ser habitatge de luxe. Així ho revela l’informe L’habitatge de luxe a la Dreta de l’Eixample, elaborat per l’Associació de Veïns del barri i presentat aquest dilluns a l’espai d’entitats d’Aragó, 317.
L’estudi ha tingut en compte l’àrea delimitada pels carrers de Balmes, Còrsega, Nàpols i Trafalgar. En aquesta zona, entre el 2016 i el 2022 van aparèixer un total de 63 noves promocions de luxe. En aquest sentit, l’AV defineix com a promocions d’habitatge de luxe aquelles “operacions immobiliàries que afecten una entitat o finca urbana en un percentatge superior al 50% del seu sostre edificat, que es venen o es lloguen a uns preus extremadament superiors als que marca l’índex de preus de la Generalitat de Catalunya”.
Tal com va matisar en la presentació el president de l’AV de la Dreta de l’Eixample, l’arquitecte Jaume Artigues, les empreses propietàries “no sempre actuen a tota la finca de cop, sinó que a vegades ho fan pis a pis”.
Sigui com sigui, l’estudi titlla de “mòbing immobiliari” la manera de fer d’aquestes “societats especulatives”, que fan fora els veïns per poder treure el màxim benefici dels pisos. Un cop buits, en la majoria de casos, els divideixen (aprofitant que els pisos de l’Eixample són prou grans i que la normativa ho permet) i els reformen. “El resultat d’obtenir dos habitatges petits en lloc d’un de gran pot suposar un increment del preu d’un 26%”, destaca l’informe.
El document també assenyala les facilitats i avantatges fiscals amb què es troben els inversors estrangers per fer operacions d’aquesta mena. Per exemple, si un estranger –de qualsevol país, encara que sigui extracomunitari– fa una inversió d’almenys 500.000 euros, aconsegueix automàticament la residència. “Comprar una finca acaba sent com comprar la ciutadania”, va explicar Artigues.
“Habitants que no habiten”
La principal conseqüència de tot plegat és la “pèrdua de la cohesió urbana”, que, segons l’estudi, és “un equilibri entre grups socials, activitats econòmiques, equipaments, espais verds i habitatge”. La compra de blocs de pisos per fer-hi habitatges de luxe provoca l’expulsió dels veïns i porta al barri “habitants que no habiten, que no són residents”, en paraules d’Artigues. Aquestes persones, que solen a estar de pas per la ciutat i no s’hi arrelen, tampoc estableixen cap relació amb el comerç local. Això, doncs, també causa “la desaparició del comerç de proximitat”, segons el president de l’AV. “No podem continuar així si no volem perdre casa nostra”, va sentenciar.
Un cas surrealista
“Em volen fer fora per abandonament de la llar”, va dir un veí al final de l’acte de dilluns. Aquest home de 76 anys viu al mateix pis de la Dreta de l’Eixample des de 1975 i té un lloguer de renda antiga, però la nova propietat de l’edifici el vol expulsar i l’única escletxa que ha trobat és dir que no hi viu. Fals: a Barcelona hi fa la seva vida i només s’escapa a la casa de la muntanya de tant en tant.
Volen expulsar uns veïns amb lloguer de renda antiga perquè passen alguns caps de setmana fora
