L’Eixample és un dels districtes més cars de la ciutat per viure-hi de lloguer. Foto: Blanca Blay / ACN

El mercat de l’habitatge també s’ha vist afectat per les turbulències generades per la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit, Barcelona va tancar el 2020 amb un preu mitjà del lloguer de 939 euros mensuals, un 5,7% inferior al d’un any abans. A l’Eixample, la dinàmica va ser semblant i la caiguda registrada va ser del 7,8%, ja que es va passar dels 1.121 euros del 2019 als 1.034 euros del 2020. Una altra xifra a destacar va ser la caiguda dels contractes de lloguer formalitzats al districte: de gairebé 11.000 a 8.270.

Però, exactament, què mostren aquestes xifres? Això sempre depèn de qui se li pregunti. Un punt de vista és el d’Òscar Gorgues, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. En declaracions a Línia Eixample, Gorgues fa una anàlisi tècnica de la situació i assegura que al districte actualment el que passa és que “està llogant gent amb capacitat adquisitiva, gent que la pandèmia els ha castigat molt poc”. És a dir, afegeix Gorgues, “les estadístiques recullen que el preu mitjà és de poc més de 1.000 euros, però no recullen que amb aquests 1.000 euros es lloga un pis millor que fa uns mesos, quan pel mateix habitatge s’hagués hagut de pagar uns 1.200 euros”.

És per això, juntament amb altres factors com ara que l’Eixample i Barcelona tenen poc habitatge lliure i que hi ha poc marge per construir, que “els preus no baixen gaire”, diu el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana. Per exemplificar-ho, fa servir un símil molt clarificador: “A l’Eixample, pel preu d’un Seat Ibiza ara tens un BMW”.

“CAP BONA NOTÍCIA”
Un altre punt de vista és el que expressen des del Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret (SHED), una de les entitats veïnals del districte que defensa el dret a l’habitatge. “Ara toca vendre que el lloguer ha baixat una mica com una victòria, però no es comparen els preus que hi segueixen havent amb les feines temporals, els ERTOs, els acomiadaments…”, afirma en Jordi, portaveu del SHED. L’accés a l’habitatge, afegeix, “segueix estant ple de traves” i ells ho noten “en el dia a dia de les persones que participen en el sindicat”. Un dia a dia, diu en Jordi, on “hi ha desnonaments o gent jove que no es pot emancipar” i on la pandèmia ha provocat que els hagin arribat casos nous o que els que ja seguien hagin empitjorat.

CRÍTIQUES ALS GOVERNS
Tot i que per motius força diferents, tant des de la Cambra de la Propietat Urbana com del SHED es mostren crítics amb el paper de l’Ajuntament i la Generalitat en relació amb l’habitatge. D’una banda, Gorgues considera que la política actual de l’Ajuntament i l’aprovació del decret que rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer, en vigor des del setembre i que el gener va ser tombat parcialment pel Constitucional, no acabarà aconseguint la rebaixa de preus que busca. “Si hem de repartir el mèrit del descens dels preus, diria que el 80% és atribuïble a la pandèmia i el 20% a la llei”, afirma. Un altre problema que Gorgues veu a la llei és que provoca que “no surti a compte rehabilitar, cosa que farà que el parc d’habitatge es deteriori”.

Les crítiques cap a l’Ajuntament i la Generalitat que arriben del SHED van en una altra direcció. “L’Ajuntament i la Generalitat haurien de fer molt més. Ara Colau diu que s’està augmentat l’habitatge públic, però de moment no se soluciona res. Tenim un cas al sindicat d’un home que fa 10 anys que està esperant un pis del Consorci de l’Habitatge de Barcelona”, denuncia en Jordi. Sembla, doncs, que l’habitatge seguirà sent un tema central a l’Eixample durant molt de temps.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram