Jordi Font, el guardià de la història de Sant Antoni

El local de l’Associació Veïnal de Sant Antoni, situat a l’avinguda Mistral, amaga un tresor. De fet, més d’un. Al pis de dalt, repartits en diverses caixes i arxivadors, hi ha centenars de documents, fotografies, llibres i tota mena d’objectes que expliquen la història del barri. I com tot tresor, aquest també té un guardià: Jordi Font. Ell és qui va començar a bastir aquest arxiu l’any 2008, quan va rebre l’encàrrec de fer el llibre del quarantè aniversari de l’associació, i des d’aleshores s’ha ocupat d’ampliar-lo i tenir-ne cura.

Tot i que provenia d’una família de bacallaners del Mercat de Sant Antoni, Font va néixer fa setanta anys a la Dreta de l’Eixample i va viure durant molt de temps a Gràcia. És cert que va ser professor de l’Escola Pia de Sant Antoni, però no va ser fins al 2005 que la seva relació amb el barri es va fer més estreta. Aquell any va deixar la política (havia format part d’ERC) i va trobar feina com a secretari tècnic a l’AV de Sant Antoni. Així va començar l’idil·li.

“Em vaig enamorar de la història de Sant Antoni”, confessa Font, que de seguida afegeix: “En Joan Isard me’n va fer enamorar”. Joan B. Isard va ser un dels fundadors de l’associació de veïns i el seu president més longeu. Juntament amb altres veïns històrics, com Maria Lluïsa Baiget o Joan Bordetas, Isard va ser un dels grans impulsors del barri, que no va ser considerat com a tal fins a la dècada dels vuitanta.

El naixement de l’AV va quedar recollit en el llibre del quarantè aniversari, escrit per Font ara fa quinze anys, i aquesta obra, al seu torn, va suposar el naixement de l’arxiu de l’entitat. Més endavant, mentre preparava la seva part de L’Abans de Sant Antoni (Efadós, 2018), un llibre amb quatre autors, va rebre una donació a l’arxiu sense precedents. Un veí que acabava de morir havia ordenat en el seu testament que tota la documentació sobre el barri que posseïa quedés en mans de Jordi Font.

Un espai i un nom per a l’arxiu

Aquest donant tan generós va ser Jaume Font, parent llunyà d’en Jordi –el cognom és casualitat– i amb qui no mantenia una relació familiar. “Els últims anys havíem parlat sovint de la història del barri, però mai m’havia comunicat aquesta decisió”, assegura Jordi Font. Aportacions com aquesta han fet créixer l’arxiu fins al punt que ara cal anar més enllà.

Almenys així ho considera Font, que vol un espai per consolidar l’arxiu i que sigui accessible per a tot el veïnat. “Seria ideal que l’Ajuntament ens cedís un espai petit al Mercat de Sant Antoni on, per exemple, la gent gran pogués trobar fotografies de la seva època i els alumnes de les escoles i instituts poguessin fer treballs sobre el barri, que després passarien a formar part també de l’arxiu”, detalla. En aquest sentit, remarca que “l’arxiu no ha de ser una cosa tancada”, sinó que s’ha d’anar ampliant i enriquint.

Sigui com sigui, si una cosa té clara Font sobre el futur arxiu, és el nom que hauria de dur: Joan B. Isard. Per a l’historiador, la figura d’Isard no té el reconeixement que es mereixeria al barri. El capgròs en el seu honor li sembla poc, però reconeix que també trobaria insuficient posar el seu nom a l’arxiu. “Crec que hi hauria d’haver algun interior d’illa, plaça o carrer del barri que es digués Joan B. Isard. Aquesta és la meva última batalla”, sentencia.