Any 1890. Façana del Frontó Condal, tocant a les vies del tren, al carrer Balmes amb Rosselló. Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Aquest recinte esportiu destinat a la pilota basca va tenir una vida de 28 anys i estava situat al mateix lloc en què avui hi ha la Universitat Pompeu Fabra, al xamfrà dels carrers Balmes i Rosselló. Era la seu de la Real Sociedad de Sport Vasco de Barcelona, que gestionava el frontó i fomentava l’afició a aquest esport a Barcelona. També era un lloc habitual de celebracions i reunions socials, algunes de partits polítics que destacaven en el panorama de l’actualitat com per exemple la Lliga Regionalista, partit conservador catalanista fruit de la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, un dels dirigents del qual era l’insigne arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Per tot això, per a la ciutat i el país, era i representava molt més que un recinte esportiu.
El Frontó Condal va entrar a la història de Catalunya perquè està intrínsecament lligat als coneguts com a Fets del ¡Cu-Cut! o La Cuartelada, esdevinguts a Barcelona el 25 de novembre de 1905 quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, òrgans de la Lliga Regionalista. Els militars estaven indignats per un acudit publicat pel setmanari que donava a entendre que l’exèrcit espanyol no podia celebrar cap victòria en aquells anys de fracassos colonials, ja que feia molt poc que havien perdut Cuba, Filipines i Güam. El dibuix recreava un diàleg imaginari davant del Frontó Condal, en què la Lliga Regionalista havia organitzat un àpat multitudinari per celebrar el resultat de les eleccions municipals del 12 de setembre del 1905. L’assalt contra els dos periòdics va provocar una resposta social i política que va generar el moviment unitari de la Solidaritat Catalana, la qual cosa va accelerar la penetració del catalanisme en amplis sectors de la població. El setmanari va ser suspès i, quan va poder obrir de nou, va passar dels 20.000 exemplars que venia per edició als 60.000 exemplars setmanals.
L’edifici era obra de l’arquitecte Francesc Rogent, tenia una pista de 68 metres de longitud i va ser un dels frontons coberts més llargs de l’època amb un aforament de 6.000 espectadors, distribuïts en quatre graderies sota una claraboia immensa que deixava entrar la llum natural. A la part posterior hi havia un jardí molt ampli i a l’entrada un saló cafè molt distingit. El Frontó Condal també va acollir ocasionalment combats de lluita grecoromana, esgrima i boxa fins al 1924, any en què va quedar tancat i posteriorment enderrocat.
per Santi Capellera i Rabassó
