600 voluntaris van participar en el recompte de la Fundació Arrels el 14 de maig. Foto: Arrels
“Queda’t a casa”. Aquesta ha estat la consigna més repetida des que es va decretar l’estat d’alarma. En els més de dos mesos que han passat des d’aleshores, la ciutadania ha tingut clar que confinar-se era el més responsable que es podia fer en plena pandèmia. Però com et confines quan no tens casa?
Això es devien preguntar a l’inici de la crisi les 221 persones que han hagut de dormir al carrer durant la quarantena a l’Eixample, segons les dades de la Fundació Arrels. La nit del 14 de maig, l’entitat va fer un recompte que va revelar que, al conjunt de la ciutat, hi ha 1.239 persones en aquesta situació. Es tracta d’una xifra que supera les 1.195 detectades en l’anterior recompte, que data del juny de l’any passat, i que contrasta amb els números que ofereix l’Ajuntament. Segons la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, el mes d’abril es van comptabilitzar 908 persones sense llar a Barcelona, gairebé 200 menys que el mes de novembre.
Més enllà de les xifres, hi ha altres aspectes en què el consistori i Arrels tampoc coincideixen. El director de la fundació, Ferran Busquets, creu que l’alternativa que ha ofert l’Ajuntament a les persones sense llar durant l’estat d’alarma no ha estat la més encertada. “Valorem l’esforç”, diu, però assegura que, en comptes d’obrir “un espai molt gran per a molta gent”(la Fira de Barcelona), hauria funcionat millor habilitar “diversos espais més petits”. De fet, la por al contagi i el sorgiment de conflictes arran de la convivència forçada entre molta gent van fer que alguns usuaris marxessin de la Fira o directament no hi volguessin entrar.
La responsable d’acollida d’Arrels, Marta Maynou, lamenta que sovint es critiqui aquesta decisió i recorda que “un palau de fires no és una casa” i que “no tots els recursos són vàlids per a tothom”. En aquest sentit, hi ha detalls que compliquen encara més la situació, com ara que una de les normes de la Fira sigui no beure alcohol i que molts sensesostre siguin alcohòlics. Amb tot, Busquets considera que qui s’ha acabat confinant en aquests espais ha estat “gent que estava a punt de quedar-se al carrer per la crisi del coronavirus”. És per això que una de les preocupacions d’Arrels ara que comença la desescalada és que augmenti el sensellarisme un cop tanquin tots els espais provisionals.
DOBLEMENT AÏLLATS
En un temps en què la ciutat ha estat més deserta que mai, l’aïllament que pateixen les persones sense sostre habitualment s’ha accentuat. Per exemple, han vist com el confinament feia reduir el suport veïnal o feia desaparèixer la sensació de protecció que transmeten els carrers quan són plens, un problema que va empitjorar el mes passat amb els crims que es van cometre al districte.
Tot plegat ha tingut un impacte emocional en els usuaris que atén Arrels. “Són persones que ja estaven en situació d’exclusió social greu i, ara, per evitar contagis de Covid-19, cal justament més distància social i física”, assenyala Maynou. Per aquest motiu, deixant de banda les necessitats bàsiques, un dels problemes que més els afecta és la soledat. “Es troben que reben encara menys atenció i afecte de les persones”, lamenta Maynou.
Davant d’aquesta realitat, la responsable d’acollida de la fundació creu que cal trencar l’aïllament dels sensesostre i “retornar-los el reconeixement com a persones”. Una tasca que no serà fàcil: “Quan les necessitats bàsiques no estan cobertes, és més difícil anar més enllà i fer front a mancances que també són molt importants”, conclou.
