La pregunta que a dia d’avui encara corca el pensament de molts barcelonins que diumenge 15 de gener de 1978 van veure cremar la sala de festes més carismàtica de l’Eixample i de la ciutat, l’Scala Barcelona, és si allò, realment, va ser un procés de l’estat contra l’anarcosindicalisme. Els successos constitueixen un procés de cabdal importància en la història del moviment llibertari en general i de la CNT en particular. Una organització que s’havia reconstruït –tan sols dos anys abans després de la llarga nit del franquisme– i que es trobava immersa en una forta tensió entre diferents tendències internes que pugnaven entre si.

El sinistre va fer quatre morts, tots ells treballadors del restaurant-espectacle –Ramón Egea, Bernabé Bravo, Juan López i Diego Montoro–, que eren al local en aquells moments i que van morir víctimes de les flames o per asfíxia, a causa dels fums i gasos provocats pel foc.

L’acusació mediàtica i oficial contra la CNT va justificar la detenció immediata de diversos líders d’aquest sindicat quan les flames de l’incendi amb prou feines havien deixat de fumejar. Els diaris van començar a omplir-se d’articles i a parlar de l’anomenat Cas Scala mentre els procediments judicials començaven a activar-se.

Va ser el desembre de 1980 quan va tenir lloc la vista. Els advocats dels acusats, Krauel, Palmés, Loperena i Seguí, van sol·licitar que el ministre de Governació de l’època, Rodolfo Martín Villa, comparegués a declarar, però aquest mai no va aparèixer. La posició de la defensa apuntava cap a un muntatge policial orquestrat mitjançant confidents infiltrats al sindicat.

Passats uns anys, però, es va anar descobrint el paper cabdal i decisiu que Joaquin Gambín, un personatge de vida fosca i truculenta, havia tingut en els fets. Gambín era un confident habitual de la policia que havia estat reclutat per una cèl·lula paramilitar amb l’objectiu d’infiltrar-se a la CNT per dirigir atemptats. La seva activitat havia continuat després de l’atemptat a l’Scala en altres ciutats i indrets de l’estat i el seguiment i la pressió de la premsa sobre la policia i l’absència de Gambín en la vista del cas van aixecar la sospita sobre les veritables causes d’aquell atemptat.

Cap a finals de 1981, Gambín va ser detingut per la policia després d’un tiroteig a València, la qual cosa va possibilitar la reobertura del Cas Scala. En la segona vista del judici, el 1983, Gambín va ser condemnat a set anys de presó per tinença d’armes i preparació d’explosius. La CNT ha presentat sempre aquests fets com una maniobra fosca del govern espanyol per impedir l’ascens del sindicat llibertari a Catalunya, conscient del seu especial arrelament històric a Catalunya i del seu paper al país durant la Guerra Civil espanyola.

Més endavant, la premsa va descobrir i provar que la versió oficial dels fets va obviar detalls importantíssims, com la sospitosa detenció ràpida dels presumptes responsables de l’atemptat, el fet que els bombers trobessin fòsfor al costat contrari de l’impacte dels explosius i que l’edifici s’enderroqués immediatament sense passar per les inspeccions policials habituals. Uns anys després de l’atemptat, el local va ser reconstruït i va tornar a funcionar durant prop d’una dècada fins que va tancar definitivament, va ser enderrocat de nou i s’hi van construir els actuals habitatges.

Foto: Joaquim Pol / Barcelofilia

per Santi Capellera i Rabassó

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram