Núria Verdú, amb el seu pare, que va morir per coronavirus després de contagiar-se a la residència. Foto cedida
La residència Fort Pienc va ser una de les més qüestionades per la gestió feta durant els primers mesos de la pandèmia. Tot i que no s’ha pogut determinar amb precisió, des de l’Associació de Familiars de Residents situen la xifra de morts per coronavirus que hi va haver en més de 30.
Les cicatrius segueix obertes i els familiars no obliden tot el que van viure. Carlos de Pedro és el president de l’Associació de Familiars Residents i actualment encara té el seu pare ingressat a la residència. “Les mesures es van prendre molt tard i el que és intolerable és que la gent que va agafar el coronavirus i tenia problemes greus no els van derivar als hospitals”, afirma. Un dia al seu pare i a un altre home els van dur al CAP Manso perquè els fessin una placa de tòrax, que va servir per diagnosticar-los pneumònia. Tot i això, no els van derivar a l’hospital. “Vaig dir a la direcció de la residència que això no podia ser. El meu pare tenia una mútua privada i el vam poder ingressar en un hospital però l’altre home era mort al cap de dos dies”, afegeix de Pedro.
ZERO CASOS, POQUES VISITES
Ara la residència està lliure de coronavirus i les coses funcionen millor. Una treballadora, que prefereix mantenir l’anonimat, explica que “la situació és molt diferent, treballem en millors condicions”. Tot i això, diu que la coordinació entre la direcció i els treballadors encara podria millorar.
Sobre la informació que arriba per part de la direcció, de Pedro diu que és insuficient, parla “d’opacitat” i denuncia que el consell de participació de la residència, un òrgan regulat per llei per part de la Generalitat, no compleix la seva funció. “Els representants dels familiars i els treballadors no els hauria d’escollir la direcció, perquè la llei no marca això”, diu. A banda, també denuncia que actualment només es permet una visita a la setmana, amb sortida inclosa, durant 20 minuts. “Això és molt poc i ha de canviar perquè estem parlant del benestar psicològic dels ingressats”, afirma de Pedro.
“MOLT ANGOIXANT”
Qui també té molt a dir sobre els fets viscuts a la residència és Núria Verdú, que fins al 9 d’abril hi va tenir el seu pare ingressat. Aquell dia va morir de coronavirus.
Verdú recorda aquells dies amb dolor. “Ens pensàvem que no hi havia coronavirus a la residència pel que ens deien”, recorda. Les coses eren molt diferents i ella ho va descobrir el 8 d’abril, quan van portar el seu pare a l’hospital. “Al cap de dues hores de ser-hi em van trucar de l’hospital per dir-me que estava en fase terminal”, rememora. L’experiència, afegeix, va ser “molt angoixant” i recorda com “els enterraments per Covid gelen el cor”. Verdú és advocada i va presentar una denúncia a la Fiscalia. De moment hi ha diligències obertes i està a l’espera de com avança la denúncia.
La mort del seu pare, conclou, va servir perquè alguns protocols de la residència canviessin. Ara, tot i que ningú li tornarà el seu pare, Verdú espera que la justícia faci la seva feina i, si n’hi ha, depuri responsabilitats.
