La fiscalia ha demanat 20 anys de presó per a l’infermer dels Jesuïtes de Casp. Foto: Arxiu
La fiscalia demana 20 anys de presó per a un antic infermer de l’escola dels Jesuïtes de Casp per abusar sexualment de dues alumnes de sis o set anys entre els anys 2001 i 2002, quan l’home tenia més de 55 anys. Segons el relat de la fiscalia, l’infermer els feia revisions mèdiques que no podia fer i els tocava els genitals. Quatre víctimes més el van denunciar, però els fets estan prescrits.
La fiscalia demana deu anys de presó i deu de prohibició de comunicació o aproximació a les víctimes durant deu anys, per cadascun dels dos casos, així com 35.000 euros d’indemnització a cada dona pels danys morals i les lesions psíquiques.
A.A.G. va exercir d’infermer fins al 2010. La fiscal assenyala la Companyia de Jesús i la Fundació Jesuïtes Educació com a responsables civils subsidiaris, per la qual cosa, en cas que el processat sigui condemnat i no pugui indemnitzar les víctimes aquestes entitats hauran de fer-se càrrec del pagament.
Un documental denuncia més casos
A l’escrit s’esmenta el documental La Fugida, en què es revelen altres agressions sexuals comeses per religiosos al col·legi del carrer Casp. Encara que a judici només arribaran dos presumptes abusos sexuals, a l’escrit d’acusació figuren les denúncies de quatre exalumnes més, encara que els seus casos no han pogut continuar endavant en estar prescrit el delicte.
Tot i això, la fiscal demana que se les citi com a testimonis per reflectir la manera d’actuar del religiós processat, que, al seu entendre, “s’aprofitava” de les revisions mèdiques i de “l’ascendència i preeminència” sobre les nenes, per la seva condició de jesuïta i infermer, per presumptament abusar-ne. L’acusat va negar davant del jutge les acusacions.
Un protocol mèdic que no havia de fer
La fiscal precisa que el col·legi Jesuïtes de Casp compta des del 1980 amb un protocol de medicina escolar que inclou revisions mèdiques als alumnes de la desapareguda EGB i després Educació Primària. Aquests exàmens són preventius i orientats, segons aquest protocol, a detectar “desviacions de la normalitat”.
L’equip sanitari d’aquest col·legi estava format per un metge i el processat, que estava a la infermeria a jornada completa, per la qual cosa, més enllà de les revisions, els alumnes hi acudien quan es trobaven malament o es lesionaven durant l’esbarjo. Entre els escolars es va popularitzar la resposta de l’acusat a malalties lleus: gel i repòs.
A partir de l’any 2000, subratlla la fiscal, el metge de l’escola va deixar de ser present a les revisions que el processat feia a nens i nenes. Algunes exploracions les podia practicar, segons el protocol, l’infermer (pes, talla, tensió arterial), però d’altres, com ara la revisió genitourinària, només les podia dur a terme el metge. “El processat no podia realitzar-la de cap manera”, precisa l’acusació pública, que, a més, argumenta que aquest examen genitourinari “no tenia sentit” en nenes que cursaven primer o segon d’Educació Primària (com les víctimes), ja que “rarament” presenten problemes de salut sexual o genital detectable entre els 6 o 7 anys.
Sí que es recomana, en canvi, en els nens, una exploració per comprovar si tenen, per exemple, fimosi. Tot i això, “l’únic” que podia efectuar aquesta exploració genitourinària, recalca la fiscal, era el metge del col·legi i, en el cas de les nenes, havia de ser “merament visual”, sense implicar cap mena de contacte físic amb els genitals de la menor. La presència de flux a les alumnes es valorava, explica l’escrit, només a través de les preguntes que començaven a fer a partir del cinquè curs de Primària, quan ja tenien 10 o 11 anys.
El modus operandi
És precisament en el context d’aquestes revisions mèdiques i “en diverses ocasions”, relata la fiscal, quan el processat feia passar nenes de 6 o 7 anys a la infermeria, on “els feia quedar en roba interior”. Posteriorment, es dirigien a una sala més petita i es quedaven tots sols. “Un cop en aquesta habitació, a porta tancada i sense la presència de cap altre adult”, el religiós demanava a les nenes que es tombessin a la llitera i, en el cas de les denunciants, els feia tocaments a la vulva i els arribava a introduir dits a la vagina.
L’acusació pública destaca que el processat “era perfectament coneixedor” que les víctimes eren menors i que amb “la seva acció no perseguia cap altra finalitat que la satisfacció d’un propòsit libidinós”. El seu escrit afegeix que l’infermer s’“aprofitava de forma conscient” de la poca edat de les nenes, la qual els “impedia en molts casos comprendre ni tan sols la significació i la gravetat del que el processat els feia, per no esmentar les seves escasses possibilitats de defensa i escapatòria”.
La fiscal afegeix que l’home, per la seva formació i en haver col·laborat en la implantació del protocol sanitari, coneixia “sobradament” que la revisió dels òrgans genitourinaris competia “de manera exclusiva el metge, mai un infermer”. “No existia ni hi ha cap actuació a la praxi mèdica, dins del marc de les tasques professionals d’un ATS o diplomat en infermeria, que inclogués l’exploració, per part d’aquest, dels genitals femenins d’una nena, ni la introducció total o parcial dels dits a la cavitat vaginal”, incideix.
Conseqüències psíquiques i psicològiques
L’escrit d’acusació precisa que les víctimes han trigat anys a denunciar aquests fets davant la policia “per la dificultat que comporta gestionar-ne el record i afrontar-lo amb les forces necessàries”. Les dues dones que porten a judici el jesuïta pateixen símptomes psíquics i han necessitat acudir a teràpia. Una d’elles, afegeix el text, arrossega “la mateixa sensació de culpa i vergonya” que va sentir a la infermeria del col·legi i agrairia “unes disculpes” per part del col·legi. Segons la fiscal, el que aquesta dona espera del judici és que l’acusat passi “la vergonya” que ella va patir quan només era una nena i “ell la va tombar en aquella llitera”.
Per part seva, la Companyia de Jesús afirma que ha imposat a l’acusat restriccions de moviment i de contacte amb menors, una de les mesures cautelars que s’activen davant de causes judicials per abús sexual de menors. Davant d’eventuals processos d’assumpció de responsabilitats i de restauració com el que està seguint el jesuïta Francesc Peris, la companyia es manté “en espera que conclogui el recorregut judicial”.
