La Carmen li ha tret la pols a la seva màquina de cosir i ha començat a fer mascaretes. Foto cedida
La Carmen té 74 anys i, per tant, forma part d’un dels col·lectius especialment vulnerables davant del coronavirus. Aquesta veïna del Fort Pienc n’és conscient i ja fa setmanes que no surt de casa, però això no ha impedit que li arribés un missatge que l’ha deixat preocupada: falta material de protecció per al personal sanitari. Per aquest motiu, durant aquests dies, li ha tret la pols a la seva màquina de cosir, una antiga Alfa Capricho, i ha convertit casa seva en un petit taller de mascaretes.
La seva filla, la Paloma, és pediatra al Centre d’Atenció Primària (CAP) del carrer Rosselló, un equipament que fa uns dies va rebre un gran nombre de mascaretes quirúrgiques –són les que eviten que qui les porta contagiï a la resta– enviades des de l’Hospital Clínic. Una de les mascaretes que va haver d‘utilitzar la Paloma va servir després com a mostra perquè la Carmen elaborés un patró per reproduir-les, amb l’objectiu de garantir que les que fes ella equivalguessin a les homologades.
Un cop establert el model a imitar, calia trobar la tela adequada, una recerca que podia fer que s’endarrerís el procés de producció. Però, segons explica la Paloma, la parella que regenta la botiga Cottonreus del carrer Girona els va cedir el material necessari. Gràcies a aquesta donació, la Carmen de seguida va poder posar fil a l’agulla i va començar a crear una vintena de mascaretes al dia.
RECUPERAR UNA AFICIÓ
“Sempre m’ha agradat molt cosir, però ara feia uns anys que ho havia deixat perquè ja soc gran”, admet la Carmen, que no ha dubtat a recuperar la seva gran afició per una bona causa. En aquest sentit, la Paloma recorda amb tendresa com, de petita, era la seva mare qui li feia la roba, perquè tenia el talent i l’empenta per fer-ho. Ara, malgrat l’edat, la Carmen no ha perdut el domini de la costura i ha decidit omplir les hores de confinament amb el soroll de la màquina de cosir com a fil musical. Aquest cop, però, no ho ha fet per gaudi personal, sinó per responsabilitat social: “Si això pot fer que algú estigui millor, a mi ja em compensa”, assegura, convençuda. I és que, tal com explica amb orgull la seva filla, la Carmen és una dona “forta i amb energia per fer coses” i, sempre que cal, “està disposada a ajudar”.
