Les tanques metàl·liques ocupen encara bona part de la ronda. Foto: Raül Martínez Mendo
Al barri s’espera amb candeletes el final de les obres de transformació de la ronda de Sant Antoni. A pocs mesos per acabar la reforma del carrer, veïns i comerciants transmeten un cert optimisme pel retorn a la normalitat d’una zona que ha patit 15 anys de canvis. Més d’una dècada de sorolls, incomoditats, modificacions i incerteses que ha acabat la paciència de molta gent. “Estem molt farts de les obres, no volem ni sentir a parlar del tema”, coincideixen a assenyalar des d’Sports Ramells i Calçats Ponsà, dues de les botigues històriques de la ronda.
Si les previsions es compleixen, aquest juny es podrà inaugurar el segon tram reformat de la ronda, el que va del carrer de Tamarit a la plaça del Pes de la Palla. Fins ara, la part que es dona oficialment per acabada és la del tram inferior, el que arriba al mercat.
A la zona nova, el moviment de maquinària i el soroll de les obres ha anat a menys, però encara no ha desaparegut completament. Així i tot, ja es respira un aire de satisfacció. “El resultat no és el millor, però hem millorat molt perquè la gent està tornant a passar pel carrer”, comenta la Cristina, propietària de la Ferreteria Sant Antoni.
El despertar d’un malson
Cal remuntar-se al 2009 per trobar l’inici de la llarga “agonia” de la ronda. Fa 16 anys s’hi va instal·lar la carpa provisional del mercat de Sant Antoni, que deixava el carrer sense espai lliure per als vianants.
Nou anys després de la construcció del mercat, es va retirar l’edifici temporal, però la llosa que servia de fonament es va mantenir més temps. De fet, no va ser fins al 2023 quan es va retirar l’estructura i, des de llavors, s’han mantingut les obres de reforma. “Han sigut anys d’una degradació progressiva de la ronda, amb molts tancaments dels comerços. Creiem, però, que quan s’acabi el projecte hi podrà haver un ressorgiment”, assegura el president de Sant Antoni Comerç, Jordi Arias.
Amb tot, el malson encara es manté. Només cal passejar durant uns minuts per comprovar el xivarri i les molèsties que encara provoquen les obres: martells hidràulics, cops, excavadores i talls constants del trànsit dels carrers que travessen la ronda. “Encara hi ha massa soroll, no és agradable passejar per aquí”, lamenta la Francisca, una veïna del carrer de Sant Gil.
Per això, les entitats del barri reclamen un pla de dinamització de la ronda. “S’ha de fer una cosa amb cara i ulls que repensi el comerç i aporti valor a la vida dels veïns”, apunta Arias.
Però com que el món de la política sempre ofereix sorpreses, cal recordar que Barcelona En Comú i la Plataforma Pro Pacificació reclamen que es desmantelli el carril de trànsit i que se suprimeixin els nous aparcaments. Seria un nou capítol que des del PSC, però, rebutgen completament.
