Presentació de la tesi de J. Lluís Campa sobre el Col·legi Claret, a l’Ateneu El Poblet. Foto: Twitter (@AteneuElPoblet)
El 1871, els missioners claretians que vivien al Convent Nou del Camp d’en Grassot van començar a oferir classes als nens de la zona. Donaven resposta, així, a una necessitat que havien detectat les famílies treballadores de l’entorn arran de la revolució industrial: era imprescindible que els seus fills rebessin una educació. Aquest va ser l’origen del Col·legi Claret, que durant molts anys va ser l’única escola religiosa que tenien a prop els nens de la Sagrada Família. Per això, el centre “ha marcat el tarannà del barri”, segons explica el seu titular actual, Josep Sanz.
D’aquells inicis, ja en fa 150 anys, un aniversari que el Col·legi Claret està celebrant durant aquest curs amb sortides, reculls d’anècdotes i una festa que arribarà cap al mes de juny, entre altres propostes.
El Claret ha estat irremeiablement testimoni de la història de la ciutat. Prova d’això és que el primer edifici que es va construir expressament per acollir els més petits va ser cremat durant la Setmana Tràgica, el 1909. Malgrat tot, els responsables del centre van tirar endavant i, el 1926, van construir l’escola a la seva ubicació actual, al carrer Sant Antoni Maria Claret. L’edifici nou, però, també seria saquejat i incendiat amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.
Durant el franquisme
Com que era un centre religiós, el Col·legi Claret va poder recuperar una certa normalitat un cop acabada la guerra, tot i que estava evidentment “condicionat” per la dictadura franquista, tal com recorda Sanz. “L’escola va rebre una carta amb una sèrie de condicions per poder reobrir”, afegeix.
Precisament, en aquesta etapa (1939-1975) al col·legi ha centrat la seva tesi doctoral l’historiador Josep Lluís Campa, que la va presentar davant de gairebé un centenar de persones el 16 de febrer a l’Ateneu El Poblet. Nascut al barri de la Sagrada Família l’any 1949, ell mateix va ser alumne del Claret entre les dècades dels 50 i els 60, i reconeix que, malgrat el bon record que té de la infantesa i que és compartit pels qui van ser els seus companys, és important analitzar amb perspectiva què suposava ser educat durant el franquisme.
“Ens transmetien el nacionalcatolicisme amb missatges de tipus moral i de conducta, i ens advertien dels perills d’una societat que ens presentaven com a viciosa i pecadora”, recorda Campa, resumint un model educatiu que “estava molt lluny del que ja hi havia aleshores a la resta d’Europa”.
D’altra banda, el Claret també va percebre els canvis del seu entorn, com el pas de zona industrial a zona residencial dels barris de la seva influència. “Es van construir més edificis entre 1945 i 1975, que del 75 al 2010”, diu, cosa que va canviar el perfil d’alumne, cada cop amb més nivell adquisitiu.
Sigui com sigui, sens dubte, el canvi més importat es va produir el 1980, quan l’escola va acceptar nenes per primera vegada.
