Montserrat Ballarín ens rep pocs dies després d’haver assumit la regidoria de l’Eixample. Reconeix que encara no ha acabat de completar el relleu amb Agustí Colom, però malgrat tot demostra que està al dia de les principals qüestions del districte. El fet de ser-ne veïna hi ajuda. Però això no ho fa tot.
Com valora aquests primers dies de feina al capdavant del Districte de l’Eixample?
Positivament, però molt intensos. Estem parlant del districte més gran. És com una Barcelona en petit. Tot el que passa a l’Eixample passa a la ciutat. Els primers dies han estat de treball intens, de conèixer tota la maquinària del Districte i les principals qüestions que afecten els veïns i veïnes. Tot plegat porta feina, òbviament.
Al llarg de la seva carrera política a l’Ajuntament ha ocupat diverses responsabilitats i ha liderat alguns districtes, però no l’Eixample. Això sí, n’és veïna. El coneix prou bé?
No vull pecar d’autocomplaença. No el conec excessivament bé, perquè mai no es coneix suficientment bé un districte tan ampli. Però el conec, sí. Visc a la Nova Esquerra de l’Eixample i faig molta vida al districte. M’agrada molt i suposo que això hi ajuda.
Com ha estat el relleu d’Agustí Colom?
Molt bé. Encara no l’hem acabat, perquè encara no hem pogut parlar de tots els temes. Però bé, tenim una magnífica relació personal. Ens coneixem de fa molts anys. Ell també és veí de la Nova Esquerra de l’Eixample. Vivim al mateix carrer, de fet! Amb tot, ha estat un traspàs absolutament exquisit.
Fa poc va celebrar el seu primer Comitè de Direcció al Districte i va afirmar que té molts reptes per endavant. Quins es marca de prioritaris?
Per a mi, les dues prioritats de l’Eixample han de ser generar oportunitats per a tothom, començant per les laborals i seguint per les d’ensenyament, salut, equipaments… I millorar la convivència. És evident que el dia a dia entre veïns i turistes és un dels reptes importants que tenim en aquests moments.
Sobretot a la Sagrada Família. Quin és el seu full de ruta al respecte?
En primer lloc, el que farem és treballar molt de la mà de la regidoria de Turisme, que precisament porta l’Agustí Colom i que penja de la tinença d’alcaldia del Jaume Collboni. A la Sagrada Família és molt important aconseguir el màxim de complicitat del Patronat i l’Arquebisbat. Ben aviat demanarem una reunió amb ells per analitzar si també es poden implicar d’alguna manera per fer més sostenible el moviment que hi ha al voltant del temple. I també és cabdal com abordem el tema de l’aparcament dels busos.
Agustí Colom deia que, a mitjà termini, s’hauria de plantejar un procés molt més ampli a la zona, en la línia de les superilles o alguna cosa similar, per descongestionar-la. Hi està d’acord?
Ho treballarem. No sé si parlar de superilla… Però de pacificar l’entorn segur. Evidentment que cal treballar en aquest sentit, així com en millorar la utilització de l’espai. Per exemple, l’ordenació de les terrasses és una qüestió important que va en aquesta línia.
I que ha topat amb les reticències dels comerciants.
Sí… Bé, això ja se sap. Però jo vull pensar que és possible fer compatibles els diferents interessos que hi ha.
Per cert, finalment no s’ha pogut evitar que el Mercadona a l’antic cinema Niza tiri endavant. Però la plataforma Recuperem el Niza insisteix que hi ha d’haver un equipament a l’espai de l’antic cinema. Com ho afronta tot plegat?
Jo crec que s’ha fet molt bona feina de diàleg i confio que s’arribarà a un acord. L’equipament alternatiu que el Districte ha posat sobre la taula compleix les funcions que demanen els veïns.
Potser sí, però ells segueixen demanant-ne un a l’antic cinema.
O alguna cosa almenys simbòlica en aquest espai, sí. Encara no m’he reunit amb ells, però em consta que hi ha hagut diàleg i farem tot el possible perquè tot plegat acabi bé. Això sí, cal recordar que la llicència que ha permès fer-hi un Mercadona ve de l’anterior mandat.
Un altre gran tema del districte és el trasllat i l’enderroc de la presó Model. Li faig la mateixa pregunta que li vaig fer fa pocs mesos a Agustí Colom: aquest serà el mandat que, ara sí, posarà fi a aquest serial?
Això no depèn de nosaltres. Ni del Districte ni de l’Ajuntament. Això depèn que la Generalitat compleixi el conveni en virtut del qual es va comprometre que construiria dos centres per a reclusos fora de Barcelona que permetrien tancar la Model i la presó de la Trinitat Vella. Nosaltres tenim molta il·lusió que l’espai de la Model pugui dedicar-se a equipaments al servei de la Nova Esquerra de l’Eixample, que n’està molt mancada. Ho dic com a regidora i com a veïna. Ara bé, no és competència nostra posar-nos a construir presons.
Per tant, vostè està en contra de col·laborar en el finançament d’aquesta operació per poder-la desencallar.
Nosaltres pensem que hi ha moltes necessitats a dins de Barcelona i que no podem posar recursos de la ciutat a la construcció de presons. És la Generalitat la que ha de complir amb les seves competències.
Un altre serial que en aquest cas sí que va acabar, i bé, va ser l’okupació de Transformadors, que ja s’està enderrocant per fer-hi equipaments. Tot i això, la proposta municipal no compta amb el vistiplau d’Exigim Espais, la plataforma que demana gestionar-lo. Què els pot dir?
La veritat és que a mi no em consta això que em comenta. El que em consta és que el desallotjament va ser absolutament pacífic, a diferència del que ha passat aquests dies a Gràcia, i que el procés participatiu va ser assumit per una àmplia majoria de forma consensuada. Segurament, quan s’acabi l’equipament podrem parlar més dels sistemes de gestió, però jo crec que és un procés que ha anat francament molt bé.
Canviant de tema, un altre dels grans reptes és el de la contaminació. L’Ajuntament es planteja limitar els cotxes als carrers Girona i Consell de Cent, també s’han impulsat els diumenges sense trànsit a la Sagrada Família… Aquest és el camí?
Ho hem d’estudiar. Jo comparteixo que aquest és un repte importantíssim en el nostre districte, però encara no he pogut aprofundir en les qüestions de mobilitat per saber si ha de ser aquesta la solució o s’ha d’anar per una altra via. Cal estudiar les fórmules, però en tot cas sí que és cert que ens hem de prendre molt seriosament aquest tema.
Per combatre la contaminació també és clau l’impuls del transport públic. En concret, a l’Eixample Colau vol unir el tramvia per la Diagonal, però vostès, el PSC, no ho acaben de veure clar. És un dels temes més conflictius portes endins?
No. Nosaltres el fons el compartim. Ens sembla lògic unir els dos tramvies, i fer-ho en línia recta és el més natural. Una altra cosa és el cost de fer-ho i si en aquests moments tenim els recursos necessaris o si les prioritats són unes altres. Per tant, en el fons estem d’acord, però en aquests moments ens costa veure que sigui aquesta la primera prioritat. Però bé, seguirem treballant perquè es pugui fer i perquè aquesta obra pugui ser compatible amb donar resposta a les necessitats que té la ciutat.
No podem acabar sense parlar del petit comerç, sobretot tenint en compte que vostè també ha passat a liderar aquest àmbit a nivell de ciutat. Què té pensat fer per ajudar el sector a l’Eixample?
El petit comerç tindrà en nosaltres un aliat. Començarem per intentar posar les coses fàcils en tema de llicències, intensificar els controls, fomentar l’associacionisme, les noves tecnologies… I generar projectes de dinamització i promoció comercial en determinades zones.
