365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Va ser el 13 de juny de 2015 quan va prendre possessió del càrrec, després d’haver guanyat unes eleccions municipals que van sacsejar diverses ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
La mateixa Colau va celebrar l’efemèride acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca un aniversari que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
Fre als hotels i pisos turístics
i continua el serial de la ModelDe la mateixa manera que ho va ser durant el mandat de Trias, el turisme ha estat el tema que ha generat més titulars a l’Eixample durant el primer any de govern de Barcelona en Comú. En la línia de la seva promesa electoral, el nou executiu municipal va anunciar el mes de març que no permetrà l’obertura d’allotjaments turístics, encara que en tanquin, a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, a la Dreta de l’Eixample i a una part de Sant Antoni. A la resta del districte se’n podran obrir si primer en tanquen.
A banda del turisme, al llarg d’aquest any ha tornat a generar polèmica el trasllat de la Model, un autèntic serial des de fa temps. Malgrat les reunions entre el nou govern municipal i la Generalitat, de moment no hi ha hagut passos endavant significatius.
Altres espais que han generat controvèrsia són l’antic cinema Niza, on finalment es farà un Mercadona tot i l’oposició de la plataforma Recuperem el Niza, i l’edifici Transformadors, que ja s’està enderrocant.
Una altra de les decisions importants que afecten el districte és l’aturada de la reforma dels extrems del Paral·lel per aconseguir “el màxim consens possible”. Precisament, a prop del Paral·lel hi ha el Mercat de Sant Antoni, la reforma del qual acabarà a finals del 2017.
Per últim, en el marc del pacte entre BComú i el PSC, la socialista Montserrat Ballarín és la nova regidora del Districte en substitució d’Agustí Colom.
