Sylviane Dahan, una de les activistes del districte, a l’hort provisional de l’espai Germanetes. Foto: F. V.
Entre Consell de Cent i Calàbria hi ha l’hort urbà de l’espai Germanetes. És obra del veïnat de l’Esquerra de l’Eixample i el van crear a correcuita fa pocs mesos per salvar les plantes del solar del costat, on hi havia l’hort des del 2014, després de trobar-hi metall a terra. Una de les impulsores del projecte és la Sylviane Dahan, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample des de fa tres anys. La paraula veïnes en el nom de l’entitat també hi és des de fa tres anys. Es va instaurar amb l’arribada de Dahan al càrrec. “Era important afegir-ho”, afirma. “Nosaltres també som al barri i el que no té nom no existeix”, argumenta.
Dahan viu a Barcelona des de l’any 1988 i, malgrat sentir una profunda passió pels moviments veïnals, en aquell moment no va poder integrar-se del tot a l’entitat. Tenia dos fills i treballava.
LA MEITAT DE LA POBLACIÓ
A uns quatre quilòmetres de l’hort de Germanetes hi ha la copisteria de la Gisela Boronat, una veterana dels moviments socials del Fort Pienc, ja que fa 25 anys que en forma part. Boronat reflexiona sobre la importància de donar a conèixer la presència de les dones en la societat. “Bé, al cap i a la fi som la meitat de la població, no?”, afirma una mica sorpresa per la pregunta.
7% és el percentatge dels carrers de Barcelona que el 2018 tenien nom de dona
Boronat recorda quan va començar a formar part de les primeres reunions veïnals. “Si podia anar-hi era perquè en Joaquim es quedava a casa amb el fill”, explica referint-se al seu marit, Joaquim Mallèn, el president de l’associació de veïns. “Durant molts anys, però, vaig ser la quota de paritat en diverses reunions del barri. Tal com està muntat tot, moltes de les tasques de criança recauen en les dones i això limita la seva disponibilitat”, afegeix. En aquest sentit, recorda que si una dona pot conciliar la feina amb la vida personal, és perquè hi ha una altra dona que li dona un cop de mà.
“LA NOSTRA OBLIGACIÓ”
A la Dreta de l’Eixample, una de les figures clau de la lluita veïnal també és una dona: la Marta Sendra, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes i actualment consellera del PSC al Districte. “Hem de reivindicar el paper de les dones, la nostra obligació és ser-hi presents”, diu Sendra.
“Durant molts anys he sigut la quota de paritat en diverses reunions veïnals”
Totes tres només són el principi d’una llarga llista de dones que s’han implicat en cos i ànima amb els seus respectius barris. Avui dia, però, i després de dècades dins els moviments veïnals, lamenten la manca de models de dones en àmbits socials.
DISCRIMINACIÓ POSITIVA
Un exemple d’aquesta realitat és que l’any 2018 només un 7% dels carrers tenia nom de dona. “Tot i que es potencien nous espais, el nom d’una cosa tan senzilla com un carrer és molt visual”, explica Boronat. “El seu impacte és diari i ajuda a visibilitzar grans dones amb una biografia escrita per homes i sovint desdibuixada de la història”, afegeix.
“Jo estic a favor d’una discriminació positiva”, diu Sendra, en relació amb la presència de les dones en càrrecs on històricament sempre hi ha hagut homes. “Les quotes de paritat són necessàries perquè hi ha posicions que les dones han de reivindicar com a seves”, afegeix.
“Està bé que les dones escalin la piràmide i arribin a càrrecs de poder, per dir-ho d’alguna manera” diu Dahan. “Però la gent del carrer té dones liderant els moviments veïnals. Per això, està bé escoltar expertes, però s’ha de donar importància a les veïnes per fer una representació real de la societat”, conclou.
