El camí cap a l’1-O s’escurça. Queden pocs dies perquè els catalans siguin cridats a les urnes per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república.
L’acceleració cap al referèndum va viure el 6 i 7 de setembre dos episodis clau, els de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La primera es va aprovar el dia 6 en una jornada maratoniana i caracteritzada per l’alta tensió al Parlament. L’endemà, amb la tensió més rebaixada, Junts pel Sí i la CUP van aprovar la llei de transitorietat jurídica, una de les tres normes anomenades de ‘desconnexió’. Va ser la resposta d’aquestes dues formacions a l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra tot el Govern i la Mesa del Parlament. La llei de transitorietat, però, va quedar suspesa cautelarment el 12 de setembre després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma.
RETIRADA D’URNES?
En aquest escenari, que l’1-O estigui a tocar no vol dir que s’acabi fent. De fet, també el 12 de setembre, la Fiscalia va convocar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per comunicar-li l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, d’intervenir per impedir el referèndum i així evitar “la consumació dels delictes”. L’endemà Trapero va traslladar l’ordre al cos policial. D’altra banda, el portaveu de l’executiu català, Jordi Turull, va confirmar que el Govern havia rebut la notificació de la querella per la tramitació de la llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O.
El camí cap a l’1-O es va complicar més el 13 de setembre quan el mateix fiscal general de l’Estat va enviar una ordre als quatre fiscals en cap de Catalunya perquè citin a declarar els més de 700 alcaldes que havien anunciat que cediran locals municipals. Maza va advertir als Mossos que hauran de detenir els alcaldes que no es presentin a declarar. Unes detencions que, en part, es poden acabar produint, ja que la CUP va deixar clar que els seus batlles ignoraran la Fiscalia. Per la seva banda, els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, van afirmar que aniran a declarar perquè no tenen “res a amagar”. Un dia més tard es va conèixer la querella de la Fiscalia contra Lloveras i Buch per col·laborar amb l’1-0, que va ser admesa a tràmit el 18 de setembre. El magistrat instructor, però, va descartar els delictes de prevaricació i malversació que demanava la Fiscalia.
D’altra banda, el 14 de setembre es va fer encara més evident el desafiament del Govern a l’Estat després que el vicepresident Oriol Junqueras comuniqués al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ja no retrà comptes de les despeses relacionades amb l’1-O. Això va provocar que l’endemà Montoro anunciés la intervenció dels comptes de la Generalitat. Una decisió que la Generalitat va recórrer al Suprem el 18 de setembre.
Per últim, el dia 15, en l’àmbit municipal, es va saber que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el Govern havien arribat a un acord perquè es pugui votar a la ciutat. Tot i això, no es van fer públics els detalls de l’acord, que va quedar en un anunci sense cap concreció.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-o hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
