Roger Centella, Olga Praderas i Maria Solé, en una reunió sobre el projecte PROMISE. Foto: Toni Delgado
Més de la meitat de les entrenadores de bàsquet a Catalunya dirigeixen a categories inferiors. “Dedicar-nos-hi professionalment no és normatiu. Els valors esportius encaixen més amb els estereotips de gènere atribuïts a homes. Si jo crido i encoratjo l’equip o si m’empipo amb el col·lectiu arbitral, molt probablement em titllaran d’histèrica. En canvi, a un home el felicitaran pel seu caràcter i per com lidera l’equip”, denuncia Olga Praderas (Barcelona, 1966), experta en gènere.
L’eixamplenca va presidir la Comissió de Bàsquet Femení de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) —ara n’és assessora tècnica— i és una peça clau en el projecte de Bàsquet Femení. També ho és en el projecte PROMISE, pioner a Europa, dissenyat pel departament de Promoció i liderat per una federació que treballa conjuntament per desenvolupar noves pràctiques i mètodes de promoció de la igualtat de gènere en el bàsquet, per fer-lo més igualitari i equitatiu.
Gràcies al PROMISE, han fet un treball exhaustiu amb els agents del bàsquet català —periodistes, àrbitres, jugadores, entrenadores i directives—, que han compartit “realitats preocupants”. “L’esport és un dels espais en què costa més que hi hagi igualtat de gènere”, lamenta Praderas.
El projecte compta amb la col·laboració i participació de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna i de les federacions d’Irlanda, Bulgària, Portugal, Kosovo i la regió francesa de Nouvelle-Acquitaine (França). I té el suport de la Federación Española de Baloncesto (FEB) i la International Basketball Federation (FIBA). Correspon a la convocatòria Erasmus+ Sport 2021-2027 de la Comissió Europea i s’està executant des del gener de 2023.
A partir de les conclusions i vivències dels agents, la Ramon Llull-Blanquerna va fer un ampli estudi, un diagnòstic, en què va detectar les set dimensions que determinen que hi hagi desigualtat entre el bàsquet femení i el masculí. La primera dimensió són els baixos recursos, en què s’agrupen les diferències en els recursos humans i materials entre equips femenins i masculins o la baixa inversió de patrocinadors.
En segon lloc, cal fomentar la necessitat de conscienciació entre els agents del bàsquet i apostar per crear una autèntica cultura esportiva. En tercer lloc, els estereotips de gènere, des de la baixa visibilitat als mitjans passant per la sexualització del cos femení, el llenguatge sexista o el paternalisme cap a les àrbitres.
Vida laboral i personal
La conciliació familiar i laboral és el quart punt, amb les dificultats en la recuperació després del part i per gestionar la vida familiar i l’equilibri entre vida laboral i personal. Les àrbitres solen deixar el xiulet després de ser mares.
La cinquena dimensió és el baix reconeixement professional: les dones han de treballar més que els homes per demostrar que tenen habilitats; les entrenadores pateixen un gran sostre de vidre; les dones són molt acceptades com a reporteres, però no com a expertes o comentaristes… La sisena és la baixa confiança i autoestima, i l’última, el sostre salarial de gènere i les diferències entre els contractes d’equips femenins i masculins.
Els mitjans són claus
Per a Praderas, “la clau” són els mitjans de comunicació perquè creen identitats i referents. “Durant els Jocs Olímpics, l’esport femení és molt visible i l’efecte es nota els mesos següents, quan moltes nenes s’apunten a fer esport. Després de l’últim ascens del Bàsquet Girona a la Lliga ACB, algú va publicar aquest titular: ‘El bàsquet d’elit torna a Fontajau’. I em pregunto… Per a aquell periodista l’Uni Girona, bicampió de Lliga i campió de Copa, no és elit?”, exposa.
El PROMISE té tres grans objectius: promoure la inclusió i la participació de les noies i dones en el bàsquet a tots els nivells de responsabilitat; prendre consciència i sensibilitzar en perspectiva de gènere; i empoderar el col·lectiu femení a través diferents activitats, enfocades en les set dimensions.
En el Programa Mentoria d’Entrenadores i en el Programa Mentoria d’Àrbitres, entrenadores i àrbitres, respectivament, reben una formació continuada de caràcter teòric, tant tècnic com tàctic, i vivencial. Uns coneixements que els permeten afrontar nous reptes dins i a fora de la pista. El Programa Mentoria, impulsat per la federació catalana, s’ha redissenyat i adaptat a la resta de països participants en el PROMISE.
Olga Praderas també és directora tècnica del Club Esportiu Maristes Girona i coordinadora de la Jornada de l’Esport Femení, a Girona. Va començar a jugar a bàsquet amb 12 anys a l’Escola IPSI. Quan l’equip es va desfer, va aterrar al Club Júnior, de Sant Cugat, on va doblar amb el júnior i el sènior, que jugava a Copa Catalunya. Després competiria a l’AE l’Hospitalet. “Era una jugadora compromesa i d’equip que volia superar-se constantment, i una bona defensora”, recorda.
A l’Escola IPSI també va debutar com a entrenadora. Hi va dirigir diferents equips durant deu anys. Dins i a fora se sentia valorada com a tècnica, perquè va rebre altres propostes: la Penya la volia com a ajudant d’un equip; dos clubs d’Horta, com a entrenadora de júniors masculins; una altra entitat va pensar en ella perquè hi dirigís un júnior preferent masculí…
El diàleg
És una apassionada de la fotografia, l’art i el diàleg, i li fascina el dubte, que considera un element de creixement i millora. És graduada en Belles Arts per l’antiga Escola Superior de Sant Jordi i en Periodisme per la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB).
Ha viscut a diferents ciutats i ha estat entrenadora o directora tècnica, o ambdues coses alhora, en els seus destins des que va fer per primer cop les maletes a Gran Canària. “Intento acompanyar persones perquè a través de l’esport, que és una eina educativa, de transmissió de valors i formació, gaudeixin i es diverteixin fent el que més els agrada. I és vital crear espais segurs perquè les noies i les dones puguin expressar com se senten, empoderar-se i tenir més confiança per continuar formant-se. I, és clar, perquè practiquin l’esport que vulguin”, enraona Praderas.
