Laia Conesa

Laia Conesa, base-escorta del Segle XXI. Foto: Toni Delgado

“Abans de prendre decisions demano consell a persones de la meva confiança. Després, quan arriba el moment, em guio per una espècie d’intuïció que em diu ‘Laia, aquest és el camí!'”, confessa Laia Conesa (Barcelona, 2005), base-escorta del Segle XXI, que també es va formar al CEJ l’Hospitalet i al Bàsquet Femení Sant Adrià.

A la nit de Nadal de 2021, mentre sopava amb la família i amb la seva tranquil·litat habitual, l’alellenca va compartir amb els seus que si, finalment, anava a estudiar i a jugar als Estats Units, ho faria a la Universitat de Kansas.

Aquest últim Nadal, Conesa va visitar les instal·lacions, “impressionants”, va signar el contracte i, sobretot, va comprovar que havia pres la decisió correcta: “Són persones encantadores. Les companyes i els entrenadors i entrenadores em van fer sentir com a casa. L’experiència em servirà també per millorar l’anglès. Ho entenc tot, però a vegades em costa mantenir una conversa”.

El pròxim juliol començarà una nova aventura a Kansas, on compaginarà la competició amb els estudis en International Business [Empresa Internacional], l’equivalent a Administració i Direcció d’Empreses (ADE).

Segur que al seu equipatge no faltaran novel·les de misteri, que l’atrapen, i algun llibre que la motivi, com els d’Albert Espinosa, una recomanació de la seva amiga Marina Aviñoa, jugadora del Club Joventut Badalona. La lectura, la música o fer un petit passeig l’ajuden a gaudir dels seus moments propis i desconnectar de la residència Blume, on les hores passen “molt més de pressa que fora”, entre els estudis i els entrenaments de matí i tarda. “Aquí convius amb molta gent i és difícil tenir estones per a tu sola”, confessa.

L’alellenca sempre ha sabut trobar i cuidar el seu espai personal. El pare, David Conesa, la recorda de petita entretinguda pintant i dibuixant durant els dinars familiars. “No tinc gaire presents aquells moments, però sí que sé que soc la menys moguda dels germans”, reconeix Conesa, la germana gran (18 anys). En Marc en té 14 i la Berta, 10.

“Força vergonyosa”

Es retrata com una persona “força vergonyosa i prudent” que necessita conèixer i establir vincles per agafar confiança i sentir-se còmoda. Gran part del seu primer any al Segle XXI no va parlar gaire, però no deixava d’observar i d’aprendre de tothom. Sempre ha estat inquieta i una esponja.

Conesa és una jugadora d’equip segura i líder en atac i en defensa que sap adaptar-se a les necessitats del grup i de qui la dirigeixi. “Assumeixo el rol que em demanin sent jo mateixa en tots els aspectes. M’exigeixo força i tinc una competitivitat sana amb mi mateixa. Això, però, a vegades em pot jugar males passades”, reconeix. El curs passat va ser “força dur” per a l’alellenca. “M’he tret aquelles pors i m’he aconseguit trobar. Estic en un bon moment”, afegeix.

“M’encanta que Javi Torralba sigui tan exigent perquè et porta al límit i et fa descobrir moltes coses que tens a dins”, exposa la base-escorta, que el passat estiu va guanyar dues plates, la primera en el 5×5, en el Mundial sots 17 de Debrecen (Hongria). “Arribar a la final d’un campionat del món és molt complicat i n’estem molt satisfetes, però crec que podíem haver donat una mica més contra els Estats Units”, confessa.

Després de dues setmanes de desconnexió a Sant Carles de la Ràpita, on, com a Alella, sempre hi troba “molta pau i tranquil·litat”, va recuperar energies per afrontar l’Europeu sots 17 d’Atenes, de 3×3, amb Judit Oliva, Judit Valero i Carla Viegas.

L’entrevistada s’ho va passar molt bé en aquesta modalitat del bàsquet que cada cop té més impacte i ja és olímpica. Havia provat el 3×3 en una espècie de lliga que fan al Segle XXI els divendres, quan ja ha acabat la temporada. “A l’Europeu d’Atenes vam arribar a la final contra França i vam competir molt bé. Vaig fallar el tir lliure per empatar, però el matx tampoc es va decidir allà”, exposa.

Va començar a jugar a bàsquet als Jesuïtes Casp-Sagrat Cor de Jesús, on l’entrenador Xavier Lluís Fuentes va veure que la petita tenia un do per a l’esport de la cistella, i va recomanar als Conesa-Calvet que la Laia anés a provar a altres clubs. Només ho va fer al CEJ l’Hospitalet, on es va quedar finalment. El Barça CBS també es va acabar interessant molt per ella.

Lara Suanzes

Al CEJ l’Hospitalet es va sentir “molt còmoda a dins i a fora de la pista amb l’equip i les dues entrenadores, Eva Nieto i Judith Guadalajara”. La gran culpable perquè la temporada següent fitxés pel Bàsquet Femení Sant Adrià va ser la tècnica Lara Suanzes [ara a la Penya], que, segons explica David Conesa, “va fer tot el possible perquè hi anéssim”.

Creixement i títols

L’entrevistada recorda els seus quatre anys al conjunt adrianenc [mini B, mini A i infantil A] com una etapa “molt feliç de creixement i amb molts títols [campionats de Catalunya i d’Espanya o dues minicopes de la Reina]” en què va aprendre a “competir en equip” i “gaudir del bàsquet”. Pujar també amb la generació del 2004 al Bàsquet Femení Sant Adrià i a la selecció catalana i espanyola la va ajudar a obrir-se més, conèixer més companyes i ser una jugadora més completa.

Era una fidel seguidora del primer equip al Marina Besòs. “Va ser una experiència preciosa veure el club a l’elit, a Lliga Femenina, i recordo aquelles jornades de passar-m’ho molt bé i xalar molt. Per sort, quan em va tocar fer de mopa, diria que no vaig sortir mai, perquè… Quina vergonya!”, confessa, divertida.

El tenis

De petita fruïa molt jugant a tenis al CE Laietà, entrenant-se dues hores els divendres i competint els dissabtes. “Ma mare, la Ivette Calvet, també va practicar aquest esport, que em va servir per millorar la meva coordinació amb els peus. Hi tenia certa traça, però vaig triar el bàsquet segurament perquè és un joc d’equip”, tanca Conesa.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram