Juan Hereza primer pla

Juan Hereza, entrenador del CB Roser. Foto: Ferran Torné/FCBQ

“Malgrat que en moltes fases de la temporada ens podíem haver enfonsat, no ens hem refugiat en els obstacles ni en les excuses. Ens hem centrat en el que teníem”, confessa Juan Hereza (Barcelona, 1990), entrenador del CB Roser, que només ha disposat de tot l’equip sa la segona jornada i l’última.

Hereza té clar que és la millor plantilla que ha dirigit mai, i està orgullós del seu rendiment, sobretot per les circumstàncies. L’entrevistat, però, no és d’opinions extremes, i la gestió d’equips és plena de matisos. Hi ha moltes coses més enllà dels números: “Aquest curs hem aconseguit grans fites, com les victòries èpiques contra el CB Salou o el FC Martinenc, amb molt pocs jugadors, i les lesions no ens han permès ser regulars. També és cert que quan vam recuperar efectius, potser podíem haver fet alguna coseta més”. Mai ha après més a gestionar la mentalitat, la tècnica i la tàctica en un grup com en aquesta temporada, pura muntanya russa.

Hi va haver un moment en què contínuament hi havia un nou lesionat. “De fet, durant gran part de la primera volta vam jugar amb 7 o 8 jugadors del primer equip. I solíem guanyar!”, recorda. Mai havia donat tants minuts a alguns esportistes. La tornada a les pistes dels lesionats va fer que els papers canviessin. “No vam tenir prou temps per encaixar els nous rols dins del grup, i sent més jugadors, en comptes de guanyar més, vam patir cinc derrotes consecutives, entre finals de gener i febrer”, lamenta. Després, al març, van lligar la permanència a Lliga EBA, i es van trobar ja en territori de ningú, perquè baixaven els tres últims i només disputaven la fase d’ascens a LEB Plata els dos millors del grup.

Una ratxa “increïble”

El CB Roser també ha patit molt amb el coronavirus: “Vam tenir una ratxa increïble… Tres positius una setmana… Un la següent… Tres més l’altra… I només s’ajornava el partit si hi havia més de cinc jugadors malalts…”. “Quan les circumstàncies són més estables, tot és més fàcil, i un entrenador ha d’estar preparat i aprendre contínuament a gestionar millor qualsevol situació”, enraona.

Sempre intenta ser proper i escoltar els jugadors, i sempre pensa que podria dedicar-los més temps i atencions, sobretot als lesionats. Ja fa un mes i mig que va acabar el curs. “Massa d’hora”, lamenta Hereza, que només desconnecta del bàsquet les dues setmanes posteriors i ara viu un dels períodes “amb més intranquil·litat i incertesa de l’any” perquè ha de tancar la plantilla del curs 2022-2023.

La planificació

Té la gran sort de saber que la majoria dels seus jugadors continuaran. “Això em permet ser més caut amb les incorporacions. Hi haurà dues o tres cares noves”, exposa. Busca, per exemple, un aler-escorta “polivalent que ens faci fer un salt de qualitat pel que fa al físic”. “No és un perfil habitual i encara és aviat. Pensa que encara s’està disputant la Copa Catalunya i això ho dificulta una mica tot”, adverteix el barceloní, que va donar uns quants dies de festa els seus jugadors, inclosa la Setmana Santa. Ara s’estrenen dos o tres dies per setmana. “Quan tanquem l’equip, caldrà pensar en l’estil de joc i en planificar la pròxima temporada. Això no s’atura mai!”, tanca, apassionat, Hereza.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram