Kiplimo somriu amb la bandera d’Uganda, després de fer història a la Mitja Marató de Barcelona. Foto: Ajuntament
Fa goig veure com Jacob Kiplimo (Kween, Uganda, 2000) observa els periodistes mentre li fan preguntes. Sembla que recorri el traç de les lletres que conformen l’enunciat de les qüestions, per gaudir-ne més i enraonar millor. Respon amb pausa i tranquil·litat, sovint amb el somriure del nen petit que es deixa sorprendre pels colors, les olors i els sons. Agraeix l’atenció que li presten. S’estima la vida.
Les seves frases són curtes i força directes, i assegura que no sent pressió. “El meu objectiu per a diumenge —es referia al passat 16 de febrer— és fer una bona cursa, batre grans rivals i passar-m’ho bé. I, és clar, que el públic també flueixi”, havia confessat dos dies abans, a la Fundació Joan Miró, amb el micròfon a la mà dreta i amb el dorsal doblegat a l’esquerra.
El dorsal, amb el seu primer cognom i el número 1, el situava com a millor atleta de la prova entre els participants. Mai havia competit a Barcelona en aquesta distància. S’hi presentava com el penúltim plusmarquista de la mitja marató amb els 57 minuts i 31 segons assolits a Lisboa el 21 de novembre de 2021, set dies després de fer els 21 anys. Un rècord que va conservar 1071 dies —153 setmanes—, fins que, el 27 d’octubre de 2024 i a València, l’etíop Yomif Kejelcha va completar els 21,095 metres un segon més ràpid.
Medalla de bronze als 10.000 metres als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, doble campió de cros i campió del món de mitja marató, Kiplimo és un gran atleta que destaca en molts contextos i que també vol fer-ho a la marató. Hi ha molta expectació per saber de què és capaç als 42,195 metres. El seu debut en la distància serà el pròxim 27 d’abril a Londres.
Una gran selecció
L’ugandès assegura que no sent pressió i els seus gestos i actes no el contradiuen. Minuts abans de l’inici de la prova a Barcelona, somreia mentre corria a ritme molt suau, encara amb la samarreta tèrmica de màniga llarga i sense el dorsal visible.
La selecció i el ritme són tan alts que, passat el primer quilòmetre, el grup capdavanter es redueix a sis atletes i un d’ells és una llebre i porta el nom comú per a qui té aquest paper: Pacer.
“Estic molt emocionat amb el que he fet. Realment ha estat la cursa perfecta”
En el tercer quilòmetre, a pocs metres del mercat de Sant Antoni, Kiplimo s’escapa definitivament i se sorprèn amb com ho fa. Ell havia advertit que volia sortir a un ritme de 2m 46s i completa els primers 5.000 metres a 2m 43s el quilòmetre. Farà la resta del recorregut encara més ràpid, fins i tot a 2m 40s, i 2m 41s serà el seu ritme final. Al passeig de Pujades, amb cantonada amb el carrer Nàpols, l’ugandès atura el cronòmetre —i, de moment, el rècord del món en mitja marató— en 56m 42s, 48 segons abans que Kejelcha a València.
La bandera
Kiplimo arriba a la meta amb els braços ben oberts. Algú li dona la bandera d’Uganda i, durant un moment, l’atleta no té forces ni per agafar-la. Després, la mostrarà, orgullós, a la premsa gràfica. “Estic molt emocionat amb el que he fet. Ha estat la cursa perfecta, amb la temperatura ideal i un circuit increïble, i sense vent. Ha estat millor del que m’esperava perquè, sincerament, no creia que avui pogués batre el rècord del món”, relata, emocionat. Perquè el seu principal objectiu era guanyar i fer-ho amb el rècord de la Mitja Marató de Barcelona, que era de 58m 53s. Completen el podi dos kenians, Geoffrey Kamworor, amb 58m 44s, i Samwel Mailu, amb 59m 40s.
Un altre monòleg
A la categoria femenina, la keniana Joyciline Jepkosgei també fa un monòleg, tot i que no va bat el rècord mundial de la distància —privilegi que va assolir el 24 d’octubre de 2021 l’etíop Letesenbet Gidey amb 1 hora, 2 minuts i 52 segons—. A Barcelona, Jepkosgei sí que supera el rècord del circuit, amb 1 hora, 4 minuts 13 segons. L’anterior marca —1 hora, 4 minuts i 29 segons— també era seva. La keniana Gladys Chepkurui és la segona classificada, amb 1 hora, 6 minuts i 25 segons, i l’etíop Alemtsehay Bimr Zerihun, la tercera, amb 1 hora, 8 minuts i 19 segons.
“Estic molt contenta d’haver tornat a guanyar i de rebaixar el temps del circuit. M’agradaria tornar-hi perquè m’agrada molt aquest circuit i la ciutat. Vull millorar cada any”, desitja Jepkosgei, la guanyadora. El guanyador, Kiplimo, també promet que hi tornarà aviat. Potser el 2026. “Dono les gràcies a Barcelona per animar-me tant. M’ha quedat clar que el públic i la ciutat són fantàstics”, agraeix un atleta que no té límits.
