Juan Hereza, entrenador del CB Roser. Foto: Ferran Torné/FCBQ
“Als jugadors i a les jugadores no els pots demanar mai res que tu no estiguis fent, i han de sentir que entens les seves inquietuds, motivacions i necessitats. La intel·ligència emocional és fonamental en la gestió humana”, enraona Juan Hereza (Barcelona, 1990). Empàtic, senzill i meticulós, el tècnic del CB Roser defensa que guanyar-se el respecte d’un equip és el més important i, alhora, el més difícil.
Entrenar un grup és “compartir coneixements, moments o actituds” i prioritzar l’equip en qualsevol circumstància. “Saps què? Crec que les persones que dirigim un grup som venedores o transmissores de les idees que volem que els i les esportistes apliquin a la pista, i perquè em creguin sempre em moc des de l’honestedat. No prometo ni dic coses que no són ni que no sento”, matisa. Impacta des de la sinceritat. Des del com, el què i el perquè.
Als seus equips sempre els intenta inculcar que el company és més que un company. “La química et regala un plus de motivació, intensitat, solidaritat… El sentiment de pertinença té un valor incalculable”, assegura Hereza, un enamorat de fer una sortida de cap de setmana durant la pretemporada. Aquest any ha estat a Calonge. “Potser perdem un dia d’entrenament, però segur que guanyem altres detalls que ens faran competir millor després, com les aliances i relacions que s’estableixen fora del pavelló”, afegeix. El primer dia van jugar un amistós amb el Bisbal Bàsquet que va acabar amb empat a 59.
Un concurs de cuina
La proposta més deliciosa ha tornat a ser el concurs de cuina per equips. “Una bona excusa perquè es comuniquin i col·laborin entre ells, veure qui són els més líders i com s’estan integrant els nous… L’equip tècnic som els jutges i tastadors, eh”, confessa, divertit.
En el seu sisè any com a entrenador del sènior A masculí, Hereza mantindrà la identitat de les últimes temporades: un joc ràpid i coherent en defensa. “Recordo el curs en què vam baixar com a penúltims i crèiem que podíem guanyar cada partit. No hem perdut aquest esperit, aquesta competitivitat”, celebra.
“La química et regala un plus de motivació, intensitat, solidaritat…”
“Els nois estan treballant i entrenant-se bé. Es fa estrany jugar matxs amb 8 o 9 jugadors. Fer-ho, a més, contra bons rivals i amb una càrrega alta costa molt, però confio que arribem al debut a Lliga EBA fent un pas endavant en mentalitat i competitivitat, dos dels nostres trets característics”, descriu Hereza, que veu molt llunyà, i amb tota la raó del món, l’últim partit a la competició. Va ser el 2 d’abril contra el CB Es Castell. El següent, corresponent ja al curs 2022-2023, serà el pròxim 1 d’octubre, gairebé sis mesos després. En concret, 182 dies més tard i contra el CB Valls, un rival amb qui va perdre els dos partits l’any passat.
Fins a principis de juliol van fer dos entrenaments per setmana per continuar en forma i evitar lesions a la pretemporada, “on, com és normal, hi ha jugadors que pateixen les conseqüències d’estar aturats”. “Això fa que les càrregues de la resta siguin més grans. Al segon partit de Lliga Catalana contra el Barça B en Sergi Tubert va participar fins a 35 minuts perquè no podíem comptar amb en Toni Carrasco i els pivots rivals eren molt grans”, exposa l’entrevistat.
El barceloní va viure de petit al barri de Sant Antoni i va fer les seves primeres cistelles a l’Escola Pia. La família es va mudar després a Gràcia i Hereza va competir i entrenar a La Salle Gràcia. A júnior va encetar la seva història amb el CB Roser. Des de fa gairebé dos anys viu a Sants: “M’estic fent meu el barri. Amb la parella sortim a fer cervesetes i tombs. Trobo que Sants té molta vida i una part del barri em recorda una mica a Gràcia”.
Sempre va tenir clar que “no tenia gaire traça jugant” i, amb el temps, va descobrir que li encantava entrenar. Així que, amb 21 o 22 anys, quan ja no tenia temps per dirigir i jugar alhora, Hereza va penjar les botes a l’FC Martinenc Bàsquet.
Bàsquet femení
La seva única experiència al bàsquet femení va ser durant el seu segon i últim any com a entrenador al SESE i amb el júnior A: “La temporada va ser molt bona i l’equip era una pinya increïble. Hi havia un alt sentiment de pertinença i molta companyonia. L’experiència al júnior A masculí també va ser positiva”. Una responsabilitat que en aquell moment compaginava amb la banqueta del sènior B del CB Roser.
“Tenia molt clar que només volia entrenar un equip i em vaig decidir pel club en què tenia i tinc més vincle. Per la meva família. A vegades em descompto, però, i t’ho dic de memòria, diria que aquesta és la meva 15a temporada al CB Roser. Molts anys, eh”, tanca, orgullós, Hereza. Se’l veu molt feliç de sentir el que sent pel club de la seva vida.
