“L’essencial és invisible als ulls”

“Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls. […]. És el temps que has perdut per la teva rosa, que l’ha feta tan important”, compartia la guineu amb el petit príncep, en la meravellosa obra d’Antoine de Saint-Exupéry.

Faltaven pocs minuts per a tres quarts de tres de la tarda del passat diumenge quan Inés Perezpayá, alera pivot del CB Roser, va fallar l’últim tir del partit, i just després, amb el xiulet de l’àrbitre, Cata Abuyeres va agafar la pilota i la va botar amb alegria i ràbia, abans d’abraçar les seves companyes del Real Club Náutico de Tenerife i celebrar l’ascens a Lliga Femenina 2 entre salts, crits i mirades còmplices.

Un esclat d’eufòria amb què va topar Serena Mirat, la capitana fortpienca, que va haver d’esquivar un parell de jugadores, mentre no deixava d’aplaudir l’equip. Marina Portillo intentava animar Perezpayá i Aixa Soumah, i Claudia Garcia marxava capcota, mentre la pilota continuava botant a la pista. El senyal de la Federació Andaluza de Baloncesto des del Complejo Deportivo Chana, de Granada, es va perdre entre una abraçada de Marta Urbano a Mar Trabal per l’esquena, i el xoc de mans entre guanyadores i vençudes, sense comentaristes, com en tota la fase d’ascens, i amb so d’ambient.

Si el somni del CB Roser s’hagués complert, segurament Portillo hauria tret el seu kit de supervivència, amb vuvuzeles, trompetes i el bombo dels seus col·legues de la batucada Mais Ki Samba, de Corbera de Llobregat, i hagués liderat la festa. I haurien rigut molt amb les fotos amb el cartell de bitllet d’accés a Lliga Femenina 2, que cada un dels sis equips que van pujar [Ibaizabal ST, Distrito Olímpico, Femenino Alcorcón, ADBA, CEEB Tordera-Uni Girona i Real Club Náutico de Tenerife], se’n va endur a casa.

Les escenes del CB Roser van ser molt diferents. Segur que no és un consol saber que has fet història al teu club i al grup li costarà pair tantes emocions i haver-se quedat a només un triomf de l’ascens. Si l’equip va superar les expectatives, perdent només quatre partits en tot el curs, va ser pel seu inconformisme en cada un dels segons del camí, i també per una química i un altruisme difícils de reunir. Ha trobat l’equilibri humà i esportiu.

Els vincles

“I per què estan així de tristes si ho han fet millor que mai?”, li hauria preguntat el petit príncep a la guineu, que podia haver respost: “Pels temps i els esforços invertits en comú per assolir l’excel·lència, i per no poder celebrar amb el màxim premi esportiu possible els vincles i la complicitat que les uniran per sempre”. I el petit príncep hauria repetit la frase sencera per no oblidar-la.

És curiós que María Rosales, capitana del Real Club Náutico de Tenerife i que va fer una cistella que podia semblar definitiva (37-50 a 8m 2s del final), tingui una descripció al seu Twitter que retrati amb tanta precisió el CB Roser: “La sort de coincidir i la màgia d’encaixar”. El grup comparteix també molts moments a fora de la pista i la química es nota en detalls com la samarreta commemorativa de la Final a Quatre de Copa Catalunya de Manresa, celebrada els passats 13 i 14 de maig, amb els malnoms creats per Marina Portillo de cada una de les jugadores. A Granada, Dante González, ajudant d’Iván Faure, va portar la samarreta els quatre dies de competició.

Tornem a la mencionada cistella de Rosales, a aquell 37-50 esfereïdor. Acostumat a revertir situacions incòmodes, el CB Roser no va abaixar els braços i quan la pilota cremava més, després d’un camp enrere, Trabal i Portillo, van fer dos triples i a Mirat no li va tremolar el pols des de la línia de personal (45-50 a 4m 29s). Només es veurien cinc punts més, tres de tirs lliures (47-53).

Un tanteig dolorós per a un equip per a qui no era una exigència arribar a Lliga Femenina 2 i que va lluitar fins al final per aconseguir-ho. En un dia en què només va anotar sis cistelles de dos punts de 34 temptatives, el CB Roser va capturar 39 rebots i va millorar el seu percentatge en tirs lliures (14/17). A Granada va tornar a demostrar que és un grup on totes poden destacar i tenir el seu gran moment. Així, Estela Cusiné [Estelarrr per a Portillo] es va multiplicar en atac i en defensa després que Perezpayá es carregués amb dues faltes, en els primers 2m 20s contra el Femenino Alcorcón, que va pujar amb el triomf per 55-43 combinat amb el del Ponce Valladolid CB contra el GMASB (60-44).

Inés Perezpayá [Inespectáculo] va ser tan brillant i omnipresent en l’últim quart contra el Ponce Valladolid CB, com ho va ser en el primer una Mar Trabal [Talismar] infal·lible que va anotar els tres tirs que va provar en aquell moment. La victòria per 57-45 li va donar a l’equip una darrera oportunitat d’ascendir contra l’altre segon de grup, el Real Club Náutico de Tenerife. També havia estat vital Aixa Soumah [Kardaixa], que durant la fase d’ascens va anotar triples per fer enlairar o apropar l’equip en moments compromesos. Elna Xiao Guardiola [Elnavajazo] va mostrar la seva precisió quirúrgica per arrodonir el primer triomf amb dos triples en un minut exacte. Aida Nebot [Veteraida] va ajudar molt en defensa quan va sortir i Portillo [Yo x ti, el malnom que li van posar les companyes], va ser valenta amb els tirs, sobretot en moments delicats, com en l’últim partit, i es va multiplicar en defensa.

Gestionar l’error és una de les grans virtuts de Berta Sellarès [Bertattack], excel·lent amb 11 punts i cinc recuperacions [el CB Roser en va arribar a 20] contra el Ponce Valladolid CB. Potser el matx més complet de Lucía Fernández [Metelu], elèctrica i segura. Característiques de Claudia Garcia [Clautapulta], que va aportar la tranquil·litat necessària en un debut ple de nervis. Contagia calma, igual que Urbano [Tuliante favorita], que es va deixar la pell quan va sortir, i la veu a la banqueta.

Queda la capitana, Mirat [Serevoluciona], que havia acabat coixa la Final a Quatre de Copa Catalunya de Manresa, i que va ser titular els quatre partits. En l’últim va ser el far d’un equip que ens recorda el secret de la guineu d’Antoine de Saint-Exupéry: “Tot el que és essencial és invisible als ulls”.