El rival més difícil de tots: l’impacte del virus en l’esport

¿Pot afrontar el futur immediat amb optimisme un sector, el de l’esport, que ha perdut 1.350 milions d’euros des de l’inici del coronavirus? Com tots els aspectes de la nostra vida, l’activitat esportiva ha hagut d’adaptar-se a la realitat de la pandèmia. Durant uns mesos, ho va fer traslladant-se a suports digitals (les sessions d’entrenament i les dinàmiques grupals amb aplicacions com Zoom van ser una constant durant bona part de l’any passat) i més recentment les competicions han pogut tornar-se a disputar, primer sense públic i des de finals de març amb limitacions d’aforament.

L’evidència, però, que la Covid-19 ha estat un cop duríssim d’encaixar per a l’esport de casa nostra es pot extreure d’un estudi del Consell Català de l’Esport, que diu que tres de cada quatre clubs del país han perdut ingressos respecte del 2019, tres de cada 10 entitats han perdut treballadors si es mira aquest mateix any i un terç han hagut d’acollir-se a expedients de regulació d’ocupació, temporals o definitius.

Igualment, sis de cada 10 entitats han perdut massa social. En aquesta estadística també s’inclouen gimnasos, que xifren entre el 10 i el 15% la quantitat d’abonats que s’han donat de baixa cada cop que han hagut de tancar les seves portes.

“LA NOSTRA GENT HA RESPOST”
El Club Bàsquet Roser és un dels clubs de formació per excel·lència, no només del districte, sinó també de la ciutat. Als seus equips de categoria de formació hi ha uns 400 jugadors i jugadores, sense comptar els sèniors. “Hem tingut alguna baixa, potser uns 10 o 12 esportistes. La incertesa i la prohibició de jugar han estat els grans mals de tot aquest període”, explica el president Xavi Viñes.

I és que les quotes són el pal de paller de l’economia del club, de manera que ha estat necessari impulsar “quotes variables”. Dit d’una altra manera, que les famílies no paguessin la totalitat de l’import de cada mes fins a aquest mes d’abril, quan Viñes diu que s’ha passat la primera quota amb l’import íntegre. “Les famílies han respost i la gent del club també, és per estar-ne molt orgullós”, assegura.

Viñes explica que el club s’ha trobat amb situacions com la saturació de les pistes del pont de Marina i de l’estació del Nord i que ha hagut de fer equilibris per quadrar horaris respectant limitacions d’aforament i restriccions com el toc de queda. D’això s’ha mantingut al marge el primer equip masculí, de la lliga EBA, que ha pogut entrenar i jugar al mateix pavelló, el Virolai del barri del Carmel. “Això es pot veure en els resultats, si es compara aquesta temporada amb la passada”, destaca el dirigent, que espera que la temporada 2021-22 es pugui disputar “d’una manera més normal que aquesta”.

Tres de cada quatre entitats del país van perdre ingressos respecte del 2019

“GENERAR VALOR”
Un altre exemple, més llunyà, és el del Balonmano Granollers. “Els grans patrocinadors han continuat amb nosaltres, tot i que és cert que algun de petit sí que ha marxat. També hem perdut ingressos amb esdeveniments especials i molt importants per a la nostra economia, com la Granollers Cup, que l’any passat es va haver de suspendre i que aquest 2021, de moment, sembla que tira endavant. Veurem…”, diu a aquesta publicació Jordi Capdevila, membre de la junta directiva i responsable de Màrqueting i Patrocini del club.

Capdevila assegura que, cada cop més, troben que les empreses demanen més que una simple publicitat estàtica. “Ja no només es tracta d’intentar captar més clients o de mantenir els que tenim: hem de generar valor per la vinculació que tinguin amb nosaltres”, apunta. En aquest sentit, les xarxes socials són clau. “Aquí és on estem fent un gran esforç per crear una estructura capaç de donar resposta a les necessitats digitals de les empreses”, detalla.

El vicepresident apunta que el club, com tots els sectors econòmics, viu una davallada d’ingressos i ha hagut d’aplicar ERTOs. “Els poders públics ens han d’ajudar, no sé amb quina fórmula, però és evident que els clubs s’han menjat els recursos que tenien i aquí és on han d’intervenir les administracions”, afegeix, alhora que diu que els pressupostos d’aquesta temporada i del curs que ve seran “de transició” i aventura que el de la temporada 2022-23 podria ser “expansiu”.

“UN ANY HORRORÓS”
L’Snatt’s Sant Adrià, per la seva banda, ja va patir les conseqüències i les dificultats econòmiques l’estiu de l’any passat, quan va haver de renunciar a l’ascens de categoria (hauria tornat a la màxima categoria del bàsquet estatal femení) per la impossibilitat de trobar el múscul financer necessari (uns 200.000 euros).

El seu president, Pepe Aneas, és contundent i considera que el 2020, econòmicament, ha estat “un any horrorós”. “Teníem una bossa de patrocinadors molt bona i calculo que n’hem perdut un 70%, és una bestialitat”, lamenta, assegurant que alguns d’aquests eren renovacions que estaven pendents de signar el contracte.

Aneas apunta també que la majoria dels anunciants que han perdut estan lligats a la no presència de públic a les graderies. El sènior de l’equip lila va poder tornar a tenir aficionats al seu pavelló el passat 20 de març, un any i 12 dies després de l’últim cop (el 8 de març del 2020).

L’esclat de la Covid-19, doncs, ha castigat encara més les arques d’una entitat que encara arrossega alguns deutes de les dues temporades que va passar a la màxima categoria del bàsquet estatal femení. “Trigarem a recuperar el nivell que teníem fa tres anys”, assegura el president del club adrianenc a aquesta publicació.