Les jugadores del CB Roser

Les jugadores del CB Roser celebren la fita amb la grada. Foto: Toni Delgado

Alba Brajones baixava les escales del Nou Congost de Manresa somrient com si estigués a punt de bufar les espelmes del seu pastís d’aniversari. Per molt que s’hagués trencat un os del peu setmanes abans, la jugadora mini del CB Roser va voler donar suport dissabte a les grans en un dia tan especial: les semifinals de la Final a Quatre de Copa Catalunya, a Manresa, contra l’AB Premià i amb un bitllet per a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 en joc.

L’Alba caminava amb crosses i anava acompanyada del seu pare, el José Ángel. A tots dos els brillaven els ulls, igual que a les protagonistes a la pista. L’equip i la grada, farcida d’amistats, familiars o (ex)jugadors i (ex)jugadores del club, estan units per un cordó umbilical. El CB Roser són les persones i el sentiment de pertinença no es perd mai.

“La nostra gent també forma part d’aquest equip i ens regala una energia extra. Compartim amb ells i elles cada esforç, cada defensa i cada cistella”, exposava, orgullosa, la base Berta Sellarès, autora d’un triple en els últims sospirs de la primera part que permetia al conjunt del Fort Pienc arribar al descans amb el seu màxim avantatge fins aleshores (25-20), després d’haver arribat a perdre per 8-16, colpejat pel lideratge d’Esther Murat i un AB Premià més centrat i efectiu.

Impressionava la tranquil·litat que desprenia a la banqueta Iván Faure, l’entrenador del CB Roser. Amb els anys, ha après que “la visceralitat” el conduïa a descentrar-se i a no ajudar l’equip. “He intentat transmetre’ls calma perquè elles no estaven anotant tant i a nosaltres ja ens acabarien entrant les cistelles”, confessava.

La processó de Faure anava per dins. Marina Portillo, que el coneix molt bé, el va notar “molt nerviós”. “Això sí, és el primer any des que m’entrena, i ja en van vuit, que el veig així de tranquil. Confia plenament en l’equip”, intervenia l’escorta.

Tothom confia en Inés Perezpayá, el factor diferencial. La millor en els pitjors i en els millors moments de l’equip, i que diumenge seria nomenada MVP de la Final a Quatre de Copa Catalunya de Manresa. L’alera pivot s’havia aixecat dissabte amb “molt bones vibracions”. “Sempre hem tingut les idees molt clares i havíem de reprendre aquest camí, i quan ho hem fet, les coses ens han començat a sortir”, celebrava Perezpayá, a qui no li agraden els focus: “Potser jo he fet més punts, però el mèrit i el treball és de totes”. “La Inés és una líder a qui el grup segueix. És una jugadora amb molta experiència que comunica molt bé dins i fora de la pista”, l’elogia Faure.

La identitat

El CB Roser va recuperar la seva identitat, la defensa generosa i l’atac alegre i explosiu, i de la mà de Perezpayá, Claudia Garcia, Marta Urbano i Estela Cusiné va posar una distància insalvable per a l’AB Premià (44-28 als 28m 48s). Amb la victòria per 54-40, l’equip s’assegurava la primera classificació de la seva història per a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2. “Ja has comprovat com ens ha animat la grada i hem volgut celebrar la fita amb aquestes persones tan maques”, confessava Sellarès, minuts després, ja en un Nou Congost gairebé buit i en silenci.

El somni continuarà a Granada, on entre el 25 i el 27 de maig el conjunt del Fort Pienc, emmarcat al subgrup 3 del grup B, jugarà contra l’amfitrió, el GMASB, el CB Femenino Alcorcón i el guanyador de l’eliminatòria entre el Ponce Valladolid CB i l’ADBA. Pujarà el primer del grup i el segon tindrà una altra opció el 28 de maig enfrontant-se al segon del subgrup 4 (Real Club Náutico de Tenerife, Bàsquet Calvià, CB Al-Qázeres o el perdedor de l’eliminatòria pendent mencionada).

L’equip aterrarà a Granada sense la cirereta que tant desitjava, perquè diumenge va perdre la final de la Final a Quatre contra un CEEB Tordera-Uni Girona enèrgic que va ser superior i va aixecar el títol amb una Mar Ibern esplèndida (47-56).

“Si pugem, faré un viatge d’un mes a un país i desconnectaré del bàsquet”, va prometre, abans de la final, Faure, orgullós d’un grup que “ha donat zero problemes durant l’any” i que voldrà millorar els desequilibris que va veure contra el conjunt gironí.

La connexió

“A cada equip que vaig penso que és impossible millorar la connexió entre les jugadores i aquesta temporada m’he tornat a sorprendre… Som persones molt diferents i el grup és pura cohesió. M’hi sento molt acollida des que vaig venir”, agraeix Aixa Soumah, recuperada de l’esquinç que va patir fa uns dies. Qui es va retirar coixa de la final va ser Serena Mirat, la capitana. “L’estima que sento per aquest equip és infinita i forma part del meu cor. Aprenc constantment de cada companya i del cos tècnic. Els cops no ens fan perdre el nord, tenim el cap fred del nostre entrenador. Ell i la resta del cos tècnic fan un treball tàctic, tècnic, emocional i psicològic precís i minuciós. Passi el que passi, a la pista intentem mantenir la calma i portar el partit al nostre terreny”, enraona l’escorta Elna Xiao Guardiola.

Els nervis

A la pivot Marta Urbano el grup la veu “tranquil·la i seriosa”. Desprèn molta seguretat i pau. “Ens mereixem jugar la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 per com hem lluitat i treballat des d’agost. Si et soc sincera, aquesta és la Final a Quatre on he passat més nervis, i crec que totes ens els hem contagiat al principi”, reconeixia.

Qui només es fixi en les estadístiques veurà que el CB Roser només ha perdut tres partits en tota la temporada. En els resultats, sempre tan freds, no s’hi reflecteixen els intangibles. No es veu la capacitat de patiment i de revertir situacions adverses del grup. “Suposo que més enllà de com ens estimem, som un equip que mai deixa de creure ni abaixa els braços. Totes tenim un caràcter guerrer i això ens ha de donar confiança per afrontar reptes tan macos”, conclou Portillo, que mai oblidarà què va viure el 13 de maig de 2023 al Nou Congost. Com la resta, somia a ampliar el bagul dels records a Granada.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram