Christian Sainz-Rozas, en un temps mort del partit disputat contra el Draft Gramenet a l’Estació del Nord. Foto: Toni Delgado
Feia temps que volia retratar un moment tan íntim com un temps mort i que només s’hi veiés la cara de l’entrenador envoltada de jugadores. Ho vaig aconseguir a finals d’octubre de 2024, en un CB Roser-Draft Gramenet, i conservava la imatge per il·lustrar una futura conversa reposada amb el seu protagonista, Christian Sainz-Rozas Arasanz (Barcelona, 1990). Després de gairebé 45 minuts de conversa amb el tècnic del conjunt del Fort Pienc, crec que la foto descriu prou bé la unió i la confiança d’un grup que ha viscut un curs 2024-2025 ple d’entrebancs i que mai ha abaixat els braços.
“Ha estat una temporada molt difícil”, enceta Sainz-Rozas. Tan sols en un partit totes les jugadores han estat en condicions de jugar i només dues —Claudia Garcia i Berta Sellarès— han pogut disputar els 26 matxs. Entre lesions, viatges o motius de feina, el CB Roser ha acumulat fins a 77 absències. Són xifres que posen encara en més valor que l’equip arribés a l’última jornada amb possibilitats de classificar-se per a la Final a Quatre de Super Copa d’Igualada, que repartia el segon bitllet per a les fases d’ascens a Lliga Femenina 2.
Ha estat un camí llarg i intens. “M’he adonat que és important tenir un vincle personal amb les jugadores. No cal ser sempre tan professional ni tan estricte. Al final, compartim molt de temps i és necessari, per exemple, poder riure en certs moments. La part personal ha d’estar per davant de la professional o l’esportiva”, enraona el barceloní, que es mostra orgullós que l’equip hagi fet pinya sempre.
Tan sols en un partit de la temporada totes les jugadores han estat en condicions de jugar
“A vegades, i per crear un lligam més fort en el grup, crec que a les jugadores els va bé saber més com és l’entrenador com a persona”, afegeix l’entrevistat, que ha après a gestionar millor els moments dolents i ser més realista. “No passa res si perds partits i saps que estàs fent les coses bé. Si l’equip treballa bé i té bona actitud, has d’estar tranquil”, defensa Sainz-Rozas.
Amb 13 victòries i 13 derrotes, 1.426 punts a favor i 1.403 en contra, el CB Roser ha estat el vuitè classificat de Super Copa, i ha atresorat el vuitè millor atac i, sobretot, la cinquena millor defensa.
El moment més dur va ser a mitjans de temporada, quan el grup va acumular més lesionades i va encadenar fins a quatre derrotes consecutives. A l’última, l’11 de gener, contra el Cerdanyola CBF a l’Estació del Nord (52-69), l’equip va començar a veure la llum amb el retorn a les pistes de Marta Urbano. Era ja l’última jornada de la primera volta i el grup presentava un balanç de cinc triomfs i vuit derrotes. Només havia guanyat un partit dels últims vuit.
Marta Urbano
La dinàmica del grup va canviar amb la recuperació de jugadores, especialment d’Urbano, “una peça vital en l’àmbit ofensiu”. “Vam guanyar l’SD Espanyol, vam competir molt bé contra un equipàs com el CB Grup Barna i amb una victòria important contra el SESE vam començar una ratxa excel·lent”, recorda Sainz-Rozas. I, a poc a poc, el CB Roser va ampliar la seva mirada i va somiar amb un premi més gran que la permanència.
A la postemporada ja se sabia que marxaven jugadores importants i tres de les que continuaven van avisar el club que arribarien amb la temporada iniciada i, per tant, sense ritme de competició. Mar Trabal, Serena Mirat i Inés Perezpayá, que havien decidit penjar les sabatilles, van deixar clar que ajudarien a dins i a fora de la pista en aquell moment. Tres icones de l’entitat que van allargar la seva carrera al servei del grup. “De fet, la Mar i la Sere han estat un dia a la setmana entrenant-se per no deslligar-se del tot de l’equip”, precisa l’entrenador. El grup, malgrat tants canvis i absències, va començar el curs amb quatre victòries i una derrota.
“M’he adonat que és important tenir un vincle personal amb les jugadores”, diu el tècnic
Contra el Draft Gramenet, Perezpayá va embogir després d’anotar una cistella sobre la botzina. Tant ella com l’equip pensaven que era el triple que forçava la pròrroga. L’àrbitre, però, va indicar que era un tir de dos punts, com es pot comprovar al vídeo del partit. Quan Perezpayá llença, està trepitjant la línia de 6,75 metres. En tot cas, el CB Roser va fer suar el futur subcampió de Super Copa a la sisena jornada (47-48). Perdria la següent cita per un dolorós 63-34 contra el Manresa CBF, que acabaria sent el campió de la categoria.
Sainz-Rozas també destaca la visita al CB Igualada del 14 de desembre de 2024. “Vam competir molt bé i vam perdre per 60-57 amb vuit jugadores del primer equip i una del B. Era un moment difícil perquè les condicions no eren bones i, tot i això, hi havíem estat a prop. Sabíem que no podíem abaixar els braços i que calia que continuéssim creient i persistint. I ho vam fer, i, fins a l’última jornada, vam aspirar a disputar la Final a Quatre”, celebra l’entrenador barceloní. L’equip necessitava guanyar el Cerdanyola CBF i derrotes de tercers. Cap de les dues premisses es va complir.
Autocrítica
L’entrevistat sembla una persona enèrgica, exigent, autocrítica i molt observadora. “Com a entrenador no puc prometre victòries. Sí que puc plantejar objectius i assegurar que m’hi deixaré l’ànima i ajudaré l’equip en tot el que pugui. Jo era debutant a la categoria i m’ha anat genial compartir punts de vista amb les jugadores, especialment amb les veteranes”, agraeix el tècnic, que també dirigeix el Vedruna Gràcia, amb qui ha disputat la Final a Quatre de Copa Catalunya.
Confessa que si hagués sentit que la seva feina al conjunt del Fort Pienc no era bona, hauria fet un pas enrere. “El club vol tenir un projecte de futur i estic buscant jugadores una miqueta més joves per completar una plantilla competitiva per a una categoria tan exigent com la Super Copa. Fitxarem bones basquetbolistes i bones persones. Fer pinya defineix el CB Roser”, comparteix Sainz-Rozas, que ha liderat el grup en un curs difícil i de transició.
