A dalt, Carles González, Marta Urbano, Berta Sellarès, Alba Estrada i Christian Sainz-Rozas, i a sota, Noa Montero i Maria Pilán. Foto: Toni Delgado
Hi ha persones robòtiques que mai s’obliden d’indicar els errors de qui les envolta i que només a vegades —de manera forçada i buscant algun favor— n’aplaudeixen els mèrits. En l’altre extrem, hi ha persones com Marta Urbano (Barcelona, 2003), que necessiten reconèixer les virtuts de la resta. A l’All Star 2025 de la Super Copa de Cerdanyola, la pivot del CB Roser ho fa amb una pregunta.
“Toni, ens podries fer una foto, si us plau?”, em proposa. Vol un record en grup amb la capitana Berta Sellarès (Igualada, 1995), seleccionada amb l’equip blau. Maria Pilán agafa a collibè la base, que reposa els braços al coll d’Urbano i d’Alba Estrada. Totes dues ajuden Pilán amb les cames de Sellarès, com també fa Noa Montero. Completen l’escena els tècnics Carles González i Christian Sainz-Rozas. Seria difícil mesurar qui dels sis està més feliç del creixement de la igualadina durant la temporada 2024-2025.
Adeus i lesions
Amb 30 anys, Sellarès ha rebut un reconeixement “preciós”. Mai havia participat en un esdeveniment així i creu que és “bonic” que hagi estat en un moment en què també se sent madura com a jugadora. Es mostra més contenta que un gínjol. “En un any amb moltes lesions i adeus de jugadores molt referents, com Sere Mirat, Mar Trabal o Inés Perezpayá, he hagut d’assumir la capitania i més pilotes, i un rol de lideratge”, descriu la igualadina.
Sempre ha insistit que no és una basquetbolista d’estadístiques llampants. Al CB Igualada, al CB Grup Barna i al CB Roser ha estat una esportista d’equip ocupada i preocupada pel col·lectiu.
Un pas endavant
Aquesta última temporada, al conjunt eixamplenc ha fet un pas endavant en números, en tangibles i intangibles: 7,2 punts, 6,8 rebots i 2,42 assistències per partit.
El seu entrenador, Christian Sainz-Rozas, té molt clar que la igualadina és una peça vital a dins i a fora de la pista. “Ha estat una líder global. Ho ha fet tot! Ha aguantat l’equip en els bons i els mals moments, ha participat en l’All Star i ha protagonitzat una temporada brutal, també pel que fa als números”, celebra el barceloní.
“Aquest curs he hagut d’assumir la capitania i més pilotes, i un rol de lideratge”, diu Sellarès
El tècnic hi va més enllà. “Aquest curs la Berta ha estat, amb diferència, la millor base de la Super Copa. És molt intel·ligent i domina la tàctica i l’estratègia”, defensa. “Segurament”, amb jugadores com Sere Mirat o Mar Trabal, Sellarès estava “una mica més tapada” i no tenia la necessitat de treure una versió tant anotadora. “Ha assumit més tirs i la seva confiança ha crescut”, amplia Sainz-Rozas.
Una peça clau
Si en una temporada tan complicada el CB Roser va arribar a l’última jornada amb opcions de classificar-se per a la Final a Quatre de la Super Copa d’Igualada, ha estat, en gran part, per l’actitud, el lideratge i el rendiment de la base. De fet, els seus dos millors partits ofensius van ser a l’antepenúltima i a la penúltima jornada, contra el CB Igualada (23 punts) i el TGN Bàsquet (20).
Els moments decisius
A Sellarès no li tremola el canell en els moments decisius. Ha multiplicat la seva confiança i el tècnic l’ha necessitat a la pista molts minuts, fins a 30 de mitjana per partit. És una líder a tot arreu, i ha estat amb qui més ha parlat i a qui més ha escrit Sainz-Rozas durant la temporada per intentar trobar solucions als problemes. “Es tractava sempre de ser positius i no retreure mai res. Calia ser justos i realistes amb la situació de l’equip”, matisa el tècnic.
Naturalitat i seguretat
Destaca que Sellarès no només ha assolit la capitania amb naturalitat i seguretat, sinó que, en qualsevol circumstància, transmet i contagia positivitat i optimisme. “També sap sumar i ajudar quan ella no està bé. Pensa sempre en plural i en el bé del grup. Vol que les coses es facin bé i que l’equip no es posi límits, i és crítica i autocrítica, i molt autoexigent. És pur compromís i té una ment privilegiada per al bàsquet”, afegeix.
Suport constant
Sellarès també l’ha ajudat en l’àmbit personal. Segons confessa ell mateix, a Sainz-Rozas —per la seva exigència i per l’amor i l’obsessió que sent pel bàsquet— li ha costat donar-se a conèixer com a persona al grup. “La veritat és que m’hauria agradat obrir-me més i millor a l’equip. Hem sigut una pinya i la relació ha estat excel·lent. Tan sols vull dir que si el grup et coneix millor com a persona, el vincle és encara més fort. I la Berta també m’ha ajudat molt en aquest aspecte”, continua.
“Hi ha moments en què soc una persona molt tensa. A mi també m’agrada competir i és un regal meravellós tenir a prop algú com la Berta i que et recordi: ‘Christian, tranquil, tot va bé’”, tanca, agraït, Sainz-Rozas.
