A Catalunya hi ha molta gent que una de les últimes cares que veu abans d’anar a dormir és la de Toni Cruanyes. Fora de la televisió, el presentador del Telenotícies vespre de TV3 és un veí de la Dreta de l’Eixample enamorat del passeig de Sant Joan. Al barri, diu, la gent el tracta amb molta estima.
Quan vas venir a Barcelona a estudiar periodisme, fa uns 20 anys, et vas instal·lar al carrer Casp. La teva relació amb l’Eixample ve de lluny…
Totalment. Vaig venir a estudiar a l’Autònoma i amb uns amics vam buscar lloc per viure. Estàvem entre Gràcia i l’Eixample perquè hi teníem amics, jo tenia una tieta a Gràcia… Al final el pis que ens va agradar més va ser al carrer Casp.
L’Eixample va guanyar.
Per mi anar a Barcelona era anar a l’Eixample. Des del meu poble del Maresme, el concepte de viure a Barcelona era l’Eixample. Al pis del carrer Casp hi vam estar molt bé. Érem tres amics, que encara som millors amics.
Quan vas arribar a Barcelona, què et va oferir de nou?
Per a mi hi havia un element clau que era marxar de casa. Volia viure en una gran ciutat. I tot això em va permetre començar a entendre’m a mi mateix com a homosexual, ja que havia viscut a dins de l’armari. Tot això m’ho va donar Barcelona i encara ara li estic agraït.
De l’Eixample que et vas trobar al d’ara hi veus molts canvis?
Com a veí que surt al carrer, es passeja, que fa servir els serveis… puc dir que ha millorat molt. Les obres del passeig de Sant Joan han estat fonamentals. A mi i a la meva família ens ha donat molta vida. Tinc un nen que ara té cinc anys i tota la seva infància l’hem viscut amb els parcs, passejant…
I des de la reforma s’ha posat molt de moda. Pel que dius, t’agrada viure-hi.
Molt. N’estic enamorat, del passeig de Sant Joan. També del carrer Girona… Faig vida en diversos llocs. Des de les botigues on anem a comprar, com el pa al Forn Mistral o a la fruiteria Cal Fruitós, a les quatre o cinc cafeteries habituals per fer el cafè o el vermut, l’hamburguesa que anem a buscar per fer l’extra amb el nen, el mercat de la Concepció per anar a comprar el peix els dimecres… I també les dues llibreries de referència: La Caixa d’Eines i la Jaimes. Per a mi tot això és la vida de barri.
També, però, el passeig de Sant Joan es posa d’exemple de gentrificació per la quantitat de bars i restaurants que han anat obrint.
Si s’accelera més aquest procés de gentrificació que nosaltres hem conegut, crec que la cosa pot anar malament. Estem en un moment, des del meu punt de vista, equilibrat entre la presència de turistes i la gent del barri. Però també coneixem gent que ha hagut de marxar del barri perquè els pisos s’han encarit. És complicat, perquè si el barri va bé s’apugen els preus i la gent de fora vol venir. I la gent que hi ha és qui ho pot patir. És un procés on és molt difícil que no hi hagi damnificats. A mi, com a veí, ara mateix m’agrada la barreja que hi ha entre comerços tradicionals i comerços nous. I el que sí que és una llàstima, i és exagerat, són les franquícies que hi ha de forns de pa que també són cafeteries. Intento evitar-les, sense tenir-hi res en contra.
“Amb la família mirem de no fer vida al carrer Aragó per la contaminació”
Pel que expliques, tot i els teus horaris, fas molta vida de barri.
No participo gaire d’activitats multitudinàries però sí que els matins faig coses al barri i el cap de setmana amb el nen també. Un exemple és el llibre que he publicat ara, ja que en bona part l’he escrit a la biblioteca Sofia Barat. La tinc a tocar de casa i és un espai molt agradable.
Parlant de llocs agradables, en tens algun del barri o el districte que t’agradi especialment?
Com ja has vist, m’agrada molt el passeig de Sant Joan. I hi tinc dos o tres llocs preferits, com ara la terrassa de l’On Cafè. Amb el meu fill, quan era molt petit, també jugàvem molt a un pati interior que hi ha al costat de l’església de la Concepció.
També vius a tocar del carrer Aragó. És obligat, per tant, que parlem de la contaminació…
És el que em preocupa més de tot. I més que la sensació de viure en un lloc amb molta contaminació, hi ha les dades científiques que ens arriben. Només cal veure el mal que pot provocar la contaminació, sobretot en nens petits. De vegades no se n’acaba de ser conscient, perquè jo per exemple ja he interioritzat el soroll dels cotxes. Ara nosaltres canviarem el cotxe i en comprarem un d’híbrid endollable, el meu home va en bici i sempre que podem intentem anar a peu a tot arreu. Són petites actituds individuals que poden ajudar-hi.
Ara que deies això dels nens i la contaminació, segurament on vius no és el millor el lloc perquè un nen creixi…
Totalment. Aquest és l’únic motiu que de vegades em fa pensar que potser hauríem de marxar i tornar al poble. Intentem fer tot el possible per evitar-li la contaminació, com per exemple amb l’escola, que està mirant cap a dins un pati interior. I també mirem de no fer vida al carrer Aragó, malgrat viure-hi.
Ets una cara molt coneguda. La gent del barri t’atura per comentar-te coses?
Sí, sí. La gent em tracta amb un afecte especial. El fet que vegin la meva cara de forma diària hi fa molt. Alguna gent em diu que se’n van a dormir veient-me a la tele i que al matí em veuen portar el nen a l’escola. Em sento molt reconfortat i la gent és molt amable.
