Jaume Collboni: “Replicar Consell de Cent a l’Eixample 21 vegades és inviable per totes bandes”

Jaume Collboni esprem les últimes setmanes abans de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. En aquesta entrevista amb Línia Eixample, el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona repassa
les principals qüestions que han marcat el mandat al districte.

Les superilles són un dels temes estrella dels darrers mesos. Vostè ha deixat clar que vol frenar el projecte de la superilla de l’Eixample i que aposta per recuperar 30 interiors d’illa. Amb els interiors d’illa també es guanyaria verd, però no s’aconseguiria limitar els cotxes, no?
La millor política per reduir la contaminació és apostar per més i millor transport públic, com el PSC està fent, per exemple, amb el compromís que hem aconseguit perquè la Generalitat faci noves inversions per millorar la xarxa de metro de Barcelona en els darrers pressupostos catalans. Ara bé, no renunciem a tenir més zones verdes. Per això he proposat desenvolupar un pla ambiciós per recuperar 30 nous interiors d’illa. Aquesta és una política que ens permetria guanyar 90.000 metres quadrats de nou verd urbà, l’equivalent a nou camps de futbol, sense posar en risc la mobilitat a l’Eixample i de forma coherent amb el pla Cerdà. I, pel que fa a la pacificació de carrers, el que jo defenso és que en el pròxim mandat caldrà parar i avaluar el que s’ha fet fins ara. Ja els avanço que replicar Consell de Cent a l’Eixample 21 vegades és inviable per totes bandes.

“La millor política per reduir la contaminació és apostar per més transport públic”

El projecte dels comuns contempla que al voltant de 25 carrers absorbeixin el gruix principal del trànsit, el que s’anomenen les vies bàsiques. No és suficient?
Crec que és important avaluar bé l’impacte de les obres que s’estan fent abans de continuar pacificant més carrers. Això no només em sembla responsable, sinó que em sembla necessari per tal d’assegurar i garantir que els impactes sobre la mobilitat, l’habitatge, la convivència, la seguretat o les activitats econòmiques dins de l’Eixample siguin positius. Estem veient com la pacificació de Consell de Cent expulsa veïns i gentrifica. Hi insisteixo: cal parar i avaluar.

En el debat sobre les pacificacions de carrers també es parla de les terrasses de bars i restaurants, de les quals vostè és un ferm defensor. El sector de la restauració algun cop ha dit que se sent criminalitzat quan es debat sobre les terrasses. Creu que té raó?
He defensat la importància del sector de la restauració i el valor que han tingut les terrasses com una manera d’ajudar a mantenir llocs de treball enmig d’una crisi inèdita com va ser la pandèmia. Però, per descomptat, també soc un ferm partidari que cal respectar les ordenances sobre terrasses, ara i sempre. Ningú pot saltar-se les regles del joc, i el mateix sector n’és plenament conscient. Ells són els primers interessats que les coses es facin bé. Barcelona ha de ser una ciutat ordenada. Dit això, per als socialistes, la ciutat ha de ser diàleg i pacte. Jo soc molt crític amb la manera de fer política de la senyora Colau, que es basa a confrontar interessos d’uns i altres i a alimentar enfrontaments.

També ha generat molts titulars la reforma de la ronda de Sant Antoni. Què creu que pensa el ciutadà de la incapacitat que han mostrat vostès i Barcelona En Comú per acordar aquesta transformació?
Des del PSC sempre hem defensat que el projecte de reurbanització de la Ronda de Sant Antoni havia de reunir el màxim consens possible de la majoria de veïns i comerciants. De fet, el mandat passat ja teníem un projecte que reunia aquest consens i també el de la gran majoria de forces polítiques a l’Ajuntament, i on s’apostava per una Ronda que garantia la mobilitat, amb un carril bus en cada sentit i zona de càrrega i descàrrega al costat del Raval. Aquell era un projecte vàlid, compartit a nivell social i també a nivell polític per totes les forces, però que Barcelona En Comú, de forma unilateral, va voler deixar en un calaix. Ara han tirat pel dret, aprovant un projecte de reforma al qual només han donat suport ells. Crec que és una llàstima que, per pur dogmatisme, les coses s’hagin fet d’aquesta manera i que la ciutadania encara no pugui gaudir d’una Ronda renovada.

“No podem escanyar barris on cal que es generin oportunitats i llocs de treball”

Tampoc estaven gaire d’acord amb els seus socis de govern pel que fa al Pla d’usos de l’Eixample. El seu posicionament garanteix que no es tornin a repetir casos com el d’Enric Granados, on bars i restaurants gairebé monopolitzen el carrer?
Sí, i no només evita que es repeteixin casos com el d’Enric Granados, sinó que a més ho fa permetent l’equilibri amb l’activitat econòmica del districte. L’Eixample és un territori divers i així ho vam defensar durant el debat del Pla d’usos. Qualsevol normativa sobre activitats ha de tenir en compte les diferents realitats que hi ha al districte. La realitat dels carrers Muntaner o Aribau no té res a veure amb, per exemple, els entorns de la Model. Regular el districte a traç gruixut i de forma uniforme és no entendre que Barcelona és complexa i diversa. No podem escanyar barris on es necessita que es generin oportunitats i llocs de treball.

Ara que cita la Model… Per quin motiu la transformació de la zona de l’antiga presó avança tan lentament?
Si bé és cert que durant aquest mandat s’ha avançat en tota la part administrativa i de preparació dels projectes per impulsar la transformació de la Model, també ho és que no s’ha avançat prou ràpidament. Vull recordar que aquest mandat ha estat marcat per una pandèmia que ha aturat els projectes durant més de dos anys. Ara cal accelerar aquesta transformació perquè la Model es converteixi en un pol d’equipaments, activitat ciutadana i nous espais verds. Els veïns i veïnes s’ho mereixen i la ciutat ho necessita.

“L’habitatge és el principal problema que tenim; soc partidari de la regulació dels lloguers”

Si parlem d’habitatge, quina valoració fa del cas de la Casa Orsola, on els veïns pateixen un augment molt elevat dels seus lloguers?
L’habitatge és avui el principal problema de la ciutat, i el cas concret de la Casa Orsola n’és una mostra més. Està clar que necessitem obrir una nova etapa en la qual les polítiques d’habitatge siguin més efectives del que ho han sigut fins ara. En aquest sentit, la nova Llei d’habitatge estatal és una oportunitat, ja que s’estableixen mecanismes de contenció i baixada dels preus del lloguer en zones tensionades com ho és l’Eixample. Jo ja he dit que soc partidari d’incorporar la regulació dels preus del lloguer. D’altra banda, impulsaré el Pla 500, un pla per bonificar el lloguer dels joves fins a 500 euros mensuals. És una mesura concreta i directa per ajudar que els joves de fins a 35 anys, inscrits a la borsa de lloguer d’habitatge, es puguin quedar a viure a Barcelona i no se sentin expulsats de la ciutat. Hi destinarem 44 milions d’euros per aconseguir mobilitzar uns 1.000 pisos de petits propietaris cada any. Hem de fer que els nostres joves es quedin a la ciutat.