Fotos: Eduardo Corria

Elsa Artadi ens rep pocs dies abans que Junts per Catalunya triï Laura Borràs com a presidenciable. Amb el discurs afilat que la caracteritza, carrega durament contra el govern municipal d’Ada Colau i Jaume Collboni. Durant una llarga conversa parlem a fons de Barcelona, però també del seu partit. I de Quim Forn, del qual assegura que els va “liderar a l’inici i segueix sent fonamental”.

“Barcelona està en la pitjor crisi amb el pitjor govern possible”, deia fa dies. Amb els partits que hi ha a la Generalitat manant a Barcelona la situació seria diferent?
Evidentment que sí. Tenim un govern municipal que l’única gran idea que ha tingut per gestionar la pandèmia ha sigut pintar els carrers de la ciutat. I ha generat un caos. El Pacte per Barcelona, una demanda de l’oposició, va ser una gran oportunitat perduda que hauria estat molt útil per orientar el pressupost del 2021. De moment hem aconseguit que tiri endavant un endeutament de 500 milions, però s’ha de fer servir bé perquè quan acabi el 2021 hem d’aconseguir que els negocis funcionin i les famílies tinguin les finances sanejades. Diem que és el pitjor govern perquè no té cap mena de lideratge ni d’iniciativa i, després de vuit mesos, no entenen el que està passant.

Creu que és un bon moment per reivindicar el Govern de la Generalitat després del que hem vist durant les últimes setmanes, amb crisis de confiança incloses?
El Govern de la Generalitat, amb tot l’espoli fiscal i la poca capacitat normativa, ha fet molt en comparació amb el govern de l’Estat espanyol, que està al capdavant de la mortalitat i de l’afectació sanitària i a la cua de les ajudes. Tot és millorable, però la Generalitat ha fet moltíssim.

Colau li diria el contrari.
Però és que l’alcaldessa viu en un núvol acrític amb el govern espanyol, quan la seva política és totalment desconcertant. No s’hi val a posar-se l’etiqueta del govern més progressista de la història per tapar-ho tot i després fer uns pressupostos que només donen diners als militars i a la Casa Reial i apugen les quotes als autònoms. Colau viu en aquesta situació acrítica que tot està perfecte i quan li passen coses com la subhasta del front marítim fa un tuit. O quan tot és més extrem fa una carta a Pedro Sánchez.

“Tenim el pitjor govern municipal, sense lideratge ni iniciativa”

La credibilitat de la classe política millorarà o empitjorarà amb la gestió que s’està fent de la pandèmia?
Depèn de com es faci. En aquesta pandèmia hi ha hagut grans polítics, que són els que han sabut comunicar.

Posi’ns exemples.
Crec que el president Torra ho va fer molt bé. Quan va arribar la pandèmia es va poder veure la seva honestedat. Tots vam tenir persones del nostre entorn, que no són votants de Junts ni de l’independentisme, que deien que s’havia de reconèixer que era l’únic que s’avançava als fets. Sempre va ser molt sincer i empàtic i això té molt valor en moments d’incertesa.

Parlem de la ciutat de Barcelona. La mobilitat, ho vèiem al principi, és un dels temes amb els quals vostès són més bel·ligerants. Tan malament s’està fent aquesta transformació?
La transformació ve de lluny. La ciutadania ens la demana i creiem que és fonamental. Però ara és la primera vegada que es recupera espai generant problemes, perquè en lloc de buscar el consens s’aplica la fórmula Colau de la confrontació. Hi ha d’haver bons i dolents, gent que hi guanya i gent que hi perd.

“La fórmula Colau és la de la confrontació, la de bons i dolents”

Realment creu que l’Ajuntament, en les decisions dels últims mesos sobre mobilitat, busca aquesta confrontació?
L’únic motiu pel qual han fet l’ampliació de terrasses, sovint a la calçada en lloc de fer-ho a les places o a les voreres, és perquè podien treure places d’aparcament. Ho han fet perquè podien anar en contra del cotxe. Una ciutat més verda la volem tots, però el que no volem és plantejar-ho en termes de guanyar i perdre. Per això, per exemple, proposem aprofitar tot l’aparcament soterrat de la ciutat, tant el públic com el privat.

Per tant, entenem que el projecte sobre la gran superilla de l’Eixample també considera que generarà conflicte.
El problema més gran de les superilles és que han tornat a començar la casa per la teulada. El mateix pare de les superilles n’està renegant. Han fet una superilla des d’una visió simplista i de confrontació i reduïda a l’Eixample, quan el que cal és pensar en tota la ciutat i no oblidar-se dels barris més densos, que amb el coronavirus són els que pateixen més. El projecte és molt poc ambiciós.

Per tant, quines mesures creu que serien les correctes per lluitar contra la contaminació?
Gestionar bé les zones d’aparcament, per exemple. Perquè amb això ja t’estalviaries un 25% de la gent que circula buscant-ne. O la darrera milla de les mercaderies. Cal posar en el mateix pla la sostenibilitat i l’eficiència. No es pot viure amb el paradigma dels 80 d’ICV, que de fet és el que fan ara.

La pandèmia ha deixat el petit comerç en una situació difícil. Han criticat molt la gestió d’aquest sector. Què haurien fet vostès?
Des del primer dia vam demanar que es fes un ‘marketplace’ conjunt, mesures perquè els negocis puguin tenir més presència al carrer… S’han fet molt poques campanyes i una que es va fer instava a anar al centre a comprar, quan amb això cal vigilar perquè de comerç en tenim a tot arreu. I pel que fa a la llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, molt reclamada pel sector, les declaracions dels comuns són alarmants perquè hi estan en contra.

En l’escenari que està dibuixant, és complicat pensar que votaran a favor dels pressupostos.
El moment és molt disruptiu i tots hem d’estar a l’altura. Si l’enfocament és consensuat amb els sectors econòmics i ajuda les famílies a sortir de la crisi, nosaltres hi serem i ens agradaria poder contribuir a un pressupost que sigui útil. Tenim l’esperança que vulguin escoltar i que, tot aquell lideratge que no tenen Colau ni Collboni, el puguem exercir nosaltres des de l’oposició.

“Amb els desnonaments no actuen perquè certes imatges amb els Mossos ja els van bé”

Un dels grans temes que han de tractar és el de l’habitatge i, sobretot, el dels desnonaments. Els comuns centren les seves crítiques en l’Estat i la Generalitat, però quan governava Trias deien que era un problema de voluntat política d’ell. Tenen raó ara o la tenien aleshores i ara s’espolsen les responsabilitats?
Hi ha una mica de tot. El 2014 els comuns deien que els desnonaments no s’aturaven perquè no es volia i ara diuen que ningú ha fet tant com ells, quan mai hi havia hagut tants desnonaments com ara. No hi ha hagut una bona política en habitatge que fes copartícip el sector i s’han fet polítiques que no han tingut resultat, com l’obligació d’haver de destinar el 30% dels pisos nous a habitatge social. I estem veient coses que no ens agraden. No pot ser el mal funcionament que hi ha dels Serveis Socials. No pot ser que per voler instrumentalitzar la feina que fan els jutjats, i que obliguen els Mossos a anar als desnonaments, no actuïs perquè ja et vagin bé certes imatges. Això és inacceptable i només passa a Barcelona.

Està dient que ja els van bé les imatges dels desnonaments amb molta presència policial?
Màgicament troben la solució quan els Mossos ja hi són, no pas mesos, dies o hores abans, sinó sempre després. I això es veu clar quan en altres llocs de l’àrea metropolitana, amb alcaldesses que no són pas del meu partit, no passa. Les famílies no es mereixen aquestes situacions. La llei diu claríssimament que els Serveis Socials han de donar una resposta i l’estan donant massa tard, quan s’ha generat tensió i s’ha mobilitzat un barri per aturar un desnonament d’una família vulnerable. Estan fallant per ineptitud o perquè han volgut fer deixadesa de funcions perquè ja els va bé, i això és gravíssim.

El regidor Jordi Martí (comuns) diu que aquestes crítiques als Serveis Socials són molt injustes, sobretot per als seus treballadors.
El problema no són els treballadors, sinó els responsables polítics. El que no val és dir “nosaltres estem fent més que mai” perquè no és veritat, ni es pot tractar la ciutadania amb aquesta simplicitat. Em sap greu que el regidor Martí posi els treballadors en primera línia d’una polèmica que és política.

“Per gestionar la pandèmia l’Ajuntament ha pintat els carrers”

Parlant de polèmiques, què n’opina de les crítiques a Colau per fer servir el castellà a les xarxes socials? Troba a faltar més compromís amb el català per part seva?
Darrerament n’hem tingut exemples. Quan fa un tuit internacional dedueix que al món tothom parla castellà, en el que és una actitud una mica castellana de la vida. Des de l’Ajuntament no hi ha una defensa del català i això ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua. Ens sembla desconcertant perquè és un patrimoni que compartim tots i que no ha de voler dir menystenir les altres llengües que es parlen a Barcelona. Però si no protegim el català des de les institucions, en un país que no té estat, d’aquí a uns anys tindrem un problema molt seriós. I tot això ho veiem cada dia a l’Ajuntament i ens sap molt greu perquè és una pràctica habitual dels darrers cinc anys.

Parlem del seu partit. Ha negat que la decisió d’apartar diversos consellers de districte del PDeCAT sigui una purga i ha parlat de “coherència política”. No hi havia lloc per a aquests consellers?
El nostre projecte és el d’en Quim Forn i el del president Puigdemont, que és com ens vam presentar a les eleccions. És legítim i lliure que cadascú decideixi la seva opció política, però cal ser coherent. Si decideixes donar suport a un altre candidat de cara unes eleccions, el més normal és que treballis amb aquella opció política i no amb la que t’enfrontes electoralment. És tan senzill com això.

Parlant de candidatures, fa poc deia que es presentarà a les primàries de JxCat del 2023 per a l’alcaldia de Barcelona. Si acaba sent la candidata del seu partit potser li tocarà competir amb Ada Colau, que ha obert la porta a un tercer mandat.
Ja no ens sorprèn res. Podria parlar del front marítim, dels desnonaments… És una mentida i una farsa continua. Que es presenti a les eleccions del 2023 és una sorpresa? No, perquè ja sabem el valor de les seves paraules, promeses i conviccions.

I en el seu cas, pot dedicar tot el temps que voldria a Barcelona tenint en compte el protagonisme que té en l’àmbit nacional?
Soc una entusiasta de la meva feina i Barcelona i Catalunya no són compartiments estancs. Per exemple, la llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, que és tan important per a Barcelona, la porto jo al Parlament. Com a partit apostem per tornar a l’alcaldia, i que jo estigui als dos llocs es tracta d’una decisió presa conjuntament amb el president Puigdemont i amb Jordi Sànchez.

“Colau el 2023? No em sorprèn res, ja sabem el valor de les seves paraules”

Relacionat amb la interrelació entre capital i país fa poc Ferran Mascarell acusava el govern municipal de provincianisme.
Sí, perquè hi ha una submissió absoluta a Madrid. Quantes vegades s’ha reunit Colau amb l’alcaldessa Madrenas de Girona? Quantes vegades va trucar els municipis de la Conca d’Òdena quan estaven confinats? Cap.

Per acabar li volíem preguntar per Quim Forn. Parlen de Barcelona quan es veuen? Què li diu del govern municipal o de la situació de la ciutat?
Ens va liderar a l’inici i segueix sent fonamental. Aquests darrers mesos ha sigut tot molt més difícil, però intentem que participi i el fa molt feliç estar al dia de Barcelona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram