Foto: Eduardo Corria

Montserrat Ballarín torna a ser la responsable de la regidoria de Comerç després d’haver-ho estat durant el temps que el PSC va formar part de l’anterior govern municipal. I ho fa amb la mateixa recepta, que passa per la necessitat de modernitzar i professionalitzar el sector, a més d’expressar-se clarament contra el top manta.

El 2017, quan també liderava la regidoria, va presentar l’Estratègia de Reforç i Projecció del Comerç de Barcelona. Segueix sent necessari un impuls com el que va plantejar?
Sí. Cal actualitzar alguns punts, però l’estratègia que es marcava, que era fomentar el comerç de proximitat i la digitalització, és la mateixa. Perquè hi ha un nivell molt baix d’entrada de la tecnologia en els comerços de proximitat de la ciutat. També són molt importants la formació i la professionalització, on hi ha molt camí a recórrer, i l’associacionisme, on hem avançat molt. Hem passat de tenir un 29% de comerços associats als eixos a un 40%.

Per tant, creu que en els dos anys que vostè no va ser al capdavant de la regidoria es va fer una bona feina?
Si hi haguéssim estat nosaltres, evidentment hauríem fet més coses de la mà dels comerciants, com per exemple el tema de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, que va quedar en via morta i que és una eina per potenciar el comerç. Ara tindrem els instruments legals per fer-ho, ja que l’avantprojecte de la llei ja està en la fase de debat. En la resta de coses hi havia consens amb els comerciants i es va continuar avançant.

Es va continuar però creu que no es va fer prou, pel que diu.
Sempre es pot fer més, però és cert que el regidor Colom va continuar el diàleg que s’havia iniciat amb els comerciants.

Fa poc es va presentar una campanya a favor de la compra legal, en un clar missatge contra el top manta. Creu que la forma dels comuns d’encarar aquesta problemàtica va perjudicar els comerciants?
Es va actuar contra la venda il·legal, però és cert que no es va explicar suficientment als comerciants i a la gent. Això va comportar un efecte crida que va fer augmentar molt el nombre de manters. Si això va perjudicar els comerciants? Hi ha estudis que ho demostren. Quan hi ha activitats econòmiques al marge de la llei, hi ha una competència deslleial cap al comerç i perjudica la protecció dels drets dels consumidors. Els manters jugaven amb unes altres regles del joc. Nosaltres pensem que la part social és importantíssima, però les lleis les ha de respectar tothom.

Amb el nou govern la pressió policial ha augmentat. L’estratègia no passa només per aquí, però el canvi és evident.
Sí, està clar que hi ha d’haver pressió per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la Guàrdia Urbana. N’hi havia hagut abans, però ara hi ha més col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i accions més coordinades amb altres cossos. Hi ha una aposta molt clara per mantenir un espai públic que no estigui monopolitzat per una activitat il·legal.

Parlem d’inseguretat. Creu que el seu augment, sobretot a Ciutat Vella, ha perjudicat molt el comerç?
La inseguretat és el que més preocupa als comerciants en aquests moments. Ens ho diuen a les converses que tenim amb ells. Gaudir d’una ciutat segura és el primer requisit.

Segurament no serà fàcil revertir aquesta situació.
El nostre missatge és clar. Hi ha una voluntat de capgirar aquesta situació. Ho farem, però es necessita temps. També necessitem relativitzar les dades mirant altres ciutats de l’entorn, perquè tampoc ens podem fer més mal del que pertoca.

“Els comerços de les zones turístiques han de poder vendre de forma més oberta”

A principis d’agost deia que “no es pot permetre que hi hagi comerços dedicats a turistes que trenquin l’equilibri comercial”, fent referència a les botigues de souvenirs. No es va tard per mantenir l’equilibri comercial de les zones més turístiques?
A Barcelona s’han fet més coses que en altres ciutats. Tenim els plans d’usos i la voluntat clara de mantenir un equilibri que és un tresor. El que passa és que necessitem inspeccions per aplicar la normativa i és cert que no anem sobrats de sistemes d’inspecció i control.

Però en aquest sector hi ha una tendència més alta a incomplir la normativa que en altres sectors del comerç?
Bé… A veure… Suposo que simplement es busca tenir beneficis. També és cert que la normativa no ajuda en tot plegat, perquè en una llicència normal, que no sigui de souvenirs, hi ha la possibilitat de dedicar un 20% del negoci a souvenirs. Això s’ha fet servir per fer fraus de llei. I a l’hora de fer inspeccions no està clar on hi ha el límit de què és un souvenir o no ho és. Cal clarificar les normes i ser contundents a l’hora d’aplicar-les.

Relacionat amb el turisme, Barcelona Oberta ha demanat reobrir el debat sobre els horaris. Creu que són massa restrictius, tal com denuncien des de l’entitat?
El que ens agradaria és tenir un equilibri que sigui bo per a tot el comerç. Els comerços de les zones turístiques han de poder vendre de forma més oberta. Però també volem preservar els comerços dels barris. És molt important que els comerços adreçats als turistes no atreguin les vendes dels barris. Cal trobar l’equilibri.

Aquest equilibri sembla complicat d’aconseguir.
És complicat, però amb diàleg es pot fer. I és molt necessari tenir present que en aquests moments el principal problema dels comerços de proximitat és la venda electrònica.

Des de la Fundació Barcelona Comerç fa molt temps que diuen que els eixos més perifèrics no passen pel seu millor moment. Què els pot prometre?
Nosaltres donem suport al comerç de proximitat de tota la ciutat. En el cas dels eixos perifèrics, cal fomentar l’associacionisme, ampliar la formació que es fa des de l’Ajuntament i treballar molt la part del consum. Cal incidir molt en els consumidors perquè sàpiguen que quan compren al comerç de proximitat estan fent un gest de compromís amb la ciutat i la sostenibilitat del planeta.

Barcelona Oberta i Barcelona Comerç van deixar la cadira de Colau buida quan es va fer el debat de la campanya electoral, ja que l’alcaldessa va decidir no anar-hi. A vostè també li toca refer ponts?
Sobre l’actitud de l’alcaldessa, això ho haurien de parlar amb ella. Nosaltres sempre els hem tingut, els ponts. No tinc la sensació d’haver de refer-los. L’alcaldessa també entén que el comerç de proximitat és fonamental per a la ciutat i ho ha defensat.

No s’ha trobat una relació deteriorada, doncs?
[Somriu] No. S’han fet moltes coses amb l’Ajuntament i no crec que hi hagi una situació complicada.

Els mercats són una de les grans apostes d’aquest mandat. Com evolucionaran aquests equipaments en els pròxims anys?
Els mercats han de ser proveïdors d’aliment fresc de primera qualitat i també un punt de trobada. El debat és si només han de continuar servint productes per elaborar o també han de passar a vendre productes semielaborats o elaborats. Sempre dic que els mercats són un servei públic i s’han d’adaptar al que demana la gent. També amb els horaris, que s’han d’ampliar.

Pel que fa a l’impost a les plataformes de comerç electrònic, l’Ajuntament té la capacitat legislativa per crear-lo?
L’única forma possible és la de gravar l’ús de l’espai públic quan s’hi fa una activitat econòmica. Per tant, plantegem una taxa per la utilització de l’espai públic quan es fa la distribució del producte en el cas de les empreses que no tenen seu física a Barcelona. Ara bé, en el pitjor dels escenaris, que seria no poder-la aplicar, tot el debat hauria servit per reivindicar el comerç de proximitat.

Per acabar, la il·luminació nadalenca d’aquest any serà millor que la dels últims anys?
Hi haurà una mica més de llum…

Els comerciants en reclamen molta més.
Però de la manera que funcionen els contractes i les licitacions, per a aquest any era complicat. El gener ja treballarem per dissenyar la campanya nadalenca del 2020. Tot i això, aquest any tindrem mitja hora diària més d’il·luminació. I també il·luminarem la Via Laietana, que s’havia deixat d’il·luminar i és un carrer on el comerç pateix bastant per la reforma que hi ha pendent.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram