Antoni Bassas ens fa un forat enmig del seu intens dia a dia a l’Ara, on forma part de l’equip directiu des del principi. Fa tres dècades que viu a la Dreta de l’Eixample, cosa que vol dir que parlem amb un veí de gairebé tota la vida. Sense ser nostàlgic, hi ha força coses de l’Eixample actual que no li agraden.

Vas néixer a Gràcia però vius a l’Eixample des dels 25 anys. T’agrada viure-hi?
M’agrada. M’aporta centralitat, connexió amb el transport públic… Des que vaig tornar dels Estats Units no tinc cotxe. La feina la tinc aquí, visc al centre… Per a mi, venir a l’Eixample va ser com un upgrade. Soc gracienc, de la zona fronterera que tocava a Bailén i Còrsega, i part de la meva vida ja la passava a l’Eixample, on anava en un agrupament. Va ser com travessar Río Grande. Sempre pensava que quan fos gran volia viure a l’Eixample. Els meus avis hi havien viscut, al carrer Mallorca. Jo soc un urbanita, no em fa por la ciutat, és el meu hàbitat natural tot i que té moltes coses antinaturals. Vaig començar vivint a Rosselló i ara visc a la zona d’Urquinaona.

Veus moltes diferències entre l’Eixample de llavors i la d’ara?
La d’aquell moment era un Eixample més humà, tot i que més contaminat i amb més cotxes. Però amb més botigues locals, per exemple. I ara veig un encariment que expulsa la gent d’una manera indecent. Veig molta brutícia, l’Eixample està brut. I no m’explico com l’Ajuntament no pot detectar el que detecto jo caminant pel carrer.

El tema de la neteja és una queixa que fan força veïns.
Els primers responsables som els ciutadans. També hi ha una superproducció d’escombraries en comparació amb fa 30 anys. Però els contenidors s’han convertit en abocadors a cel obert. Una mena d’ofrenes al Déu consum. I vinga caixes i porqueria… Sobretot els que estan situats a prop dels supermercats, ja que a causa de la pobresa els remena molta gent. El resultat és que algunes voreres de l’Eixample, sistemàticament, fan fàstic.

La pobresa ens la trobem cada dia mentre passegem…
Sí, el sensellarisme. A la zona d’Urquinaona, en un recorregut de la plaça Universitat a Urquinaona, passant per la plaça Catalunya, la quantitat de persones que dormen al carrer posa la pell de gallina. Llavors hi ha el tema dels pisos turístics i les molèsties que provoquen. Tot això ens parla d’una degradació on es confon l’estil obert de la ciutat amb la falta de compliment de les lleis i de l’egoisme dels veïns que fan negoci amb el que tenen a l’Eixample.

Els demanes més responsabilitats a aquests propietaris?
Jo el que faig és intentar evitar allò que totes les coses dolentes que passen són culpa dels polítics.

Amb tot, t’agradava més l’Eixample abans?
No, tampoc seria això. Perquè no he viscut mai en la nostàlgia. El d’ara és més verd, hi ha més bicicletes, està més ben comunicat… No és que m’agradi més el d’abans, però assenyalo el que hem perdut.

“La quantitat de gent que dorm al carrer entre Universitat i Urquinaona posa la pell de gallina”

Parlaves dels pisos turístics. En un article feies servir el terme ‘Eixample d’Or-Ciutat de Vacances’…
És que si vas pel carrer a l’estiu i passes per davant de façanes modernistes nobles, en molts casos arreglades de fa poc, veus penjant dels balcons tovalloles de platja xopes… Això és ciutat de vacances. Em referia a això.

Per reduir la contaminació, series més restrictiu amb els cotxes?
No és que vulgui dir que seria més restrictiu, però el que sé és que s’han de complir uns mínims imposats per la Unió Europea i encara no els complim. O sigui que alguna cosa s’ha de fer. Però també s’ha d’entendre que viure contamina i que les ciutats, on viu molta gent, contaminen molt. Tampoc no pretenc convertir això en la Fageda d’en Jordà.

Exacte. La ciutat és la ciutat…
La ciutat té elements de civilitat i de civilització extraordinaris. La visió al capvespre quan es comencen a encendre els llums de les botigues i dels fanals i tot adquireix aquell aire en què sembla que tot és possible… La vida es fa moderna. No aspiro a trobar un bosc aquí. Però evidentment, si amb el fum del tabac i el menjar ens preocupem, és normal que ho fem amb l’aire que respirem. En aquesta lluita sempre m’hi tindran a favor, però també sé que si vull aire net haig d’anar al Montseny.

I fas vida de barri?
Sí, tant com puc. A la meva zona encara hi ha petit comerç. El meu barri, però, també inclou les botigues de plaça Urquinaona i els centres comercials de la plaça Catalunya.

I al barri, tens algun lloc preferit per estar tranquil?
Algunes illes interiors que s’han recuperat. Però a l’aire lliure és un barri força dur. I ara, i vull insistir en això, pateixo l’incivisme de la gent que va en bicicleta i patinet per les voreres. Les bicicletes han d’estar fora de les voreres, que són per als vianants, perquè poden arribar a matar algú.

Ara que dius això, ets molt de passejar pel barri?
Sí. I ara, amb el bar de vins que vam obrir amb la meva dona, entre Bruc i Girona, aquest recorregut el faig molt sovint.

Com és l’experiència d’obrir un restaurant a l’Eixample?
L’ànima del negoci és la meva dona. L’avantatge és que no hi ha un bar de vins com el nostre, perquè és un celler urbà. Quan hi entres trobes set tines d’acer inoxidable d’uns 150 litres amb diferents varietats de vins, que permet fer tastos. I també tenim una cuina inspirada en el Priorat.

Aquesta idea de portar el Priorat a l’Eixample té un punt poètic.
Sí… Ara el Priorat és al cor de Barcelona a través del Celler Vall Llach, però també Catalunya és al cor dels turistes, que en aquella zona són molts. Entren, i molts ja saben, perquè el boca-orella va funcionant, que trobaran una cosa que no són tapes i que és ‘typical catalan’. I aquesta experiència d’autenticitat hi ha gent que la busca.

Vendre una idea diferent.
Correcte. I el públic d’aquí també sap el tipus de local que és i què s’hi fa. Això és molt important. I, a banda, estem en un punt que es troba molt fàcilment, a prop de la Casa de les Punxes i en el camí del passeig de Gràcia a la Sagrada Família.