La companyia Parking Shakespare representa aquest juliol ‘Cimbelí’ una comèdia d’embolics al Parc de l’Estació del Nord. Foto: Parking Shakespare
Als contes de fades també hi ha guerres i no cal obrir cap llibre macabre per descobrir-ho, tan sols anar aquest juliol al Parc de l’Estació del Nord a la representació de Cimbelí, de la companyia Parking Shakespeare, que cada juliol ofereix una versió d’una comèdia de l’il·lustre dramaturg anglès a l’aire lliure i de forma gratuïta.
Si l’any passat van celebrar una gran festa amb Molt soroll per res, aquesta vegada representen Cimbelí amb versió i direcció de Jenny Beacraft a partir de la traducció de Salvador Oliva.
Segons explica a Cultura B Pep Garcia Pascual, actor i membre fundador de la companyia, aquest “conte de fades convertit en una farsa” és una de les obres menys representades de l’autor anglès. Es tracta d’una aventura esbojarrada plena d’identitats equívoques, canvis de gènere i enganys. Tot plegat amb les històries d’un rei ineficaç, Cimbelí, que encarna Garcia, una madrastra malvada que amaga intencions letals, un fill narcisista, uns bessons segrestats i una història d’amor amb l’heroïna més valenta de Shakespeare: Imògena.
‘Cimberí’ és una aventura esbojarrada plena d’identitats equívoques, canvis de gènere i enganys. Foto: Parking Shakespare
“Parlem de l’absurditat d’anar a la guerra”
Aquesta comèdia qüestiona comportaments com la submissió a l’autoritat, la por a la diferència o les actituds paternalistes envers les dones. “Shakespeare utilitza la màgia teatral per examinar la veritat humana”, diuen des de la companyia.
Com cada any, l’adaptació està repleta de picades d’ullet a l’actualitat. “Durant el procés de creació, la directora, que és dels Estats Units, ha viscut la incertesa política del seu país i ho ha incorporat al text. També hi ha paral·lelismes amb les guerres actuals i, per tant, és un conte en què les fades també van a la guerra. Per això parlem de l’absurditat dels conflictes”, detalla l’actor.
Cal destacar que aquest espectacle és el debut de Jenny Beacraft com a directora a Barcelona. Originària de Chicago, però establerta a la ciutat des de fa quinze anys, havia treballat com a actriu en produccions de Shakespeare als Estats Units abans de traslladar-se a Catalunya.
“Els pressupostos de cultura es queden curts”
El 2019 Parking Shakespeare celebrava deu anys de la seva creació amb un repte: portar les tragèdies shakespearianes al parc de l’Estació del Nord, sota l’ombra dels til·lers, recuperant així les comèdies ja estrenades en teatres i festivals i oferint-ne de noves. Fer els espectacles a l’aire lliure els va empènyer a adoptar un nou sistema de finançament: a la voluntat de l’espectador. Així, quan acaba l’obra passen el barret.
“El teatre de text a l’exterior no és majoritari. N’hi ha que ens pregunten per què fem aquesta bogeria”, reconeix l’actor. Durant la conversa, admet que la companyia ha passat per moments difícils, sobretot durant el confinament i amb les posteriors restriccions d’aforament.
Tot i això, Garcia comenta que sempre han tingut el suport de les institucions, especialment de l’ICUB. Això no els impedeix somiar en què un dia el projecte pugui aspirar a més. “Els pressupostos de cultura es queden curts i ja ens han dit que no ens poden ajudar més, però nosaltres voldríem millors condicions, micròfons… Fins quan durarà la broma? No ho sabem, però de vegades és esgotador, i més quan fas un projecte tan inclusiu com aquest”, lamenta. Però no llancen la tovallola, ja que el reconeixement més gran que reben és del públic que els segueix des del primer dia. “Fins i tot en els moments difícils han vingut”, destaca.
A part de Garcia, completen el repartiment d’enguany Rebeca Del Fresno, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Cris Martínez, Ariadna Matas, Santi Monreal i Lluís Oliver.
L’espectacle Cimbelí es pot veure cada tarda des d’aquest dijous 3 de juliol i fins al 28 de juliol a les 19 h a excepció dels dimarts i els dimecres. Més informació aquí.
L’espectacle es va estrenar el passat 3 de juliol. Foto: Parking Shakespare
Parking Shakespeare: 15 anys de teatre centenari a l’aire lliure
