David Pou ens rep a la seva botiga, Matalasseria Vital-llit, on parlem de les previsions optimistes que s’han fet de cara a aquest Nadal. Es mostra optimista al respecte i creu que enguany arribarà el desitjat “punt d’inflexió” del comerç, després de vuit anys de crisi. “Els Encants Nous tenen una cosa que agrada a Barcelona”, sosté.

Estem en plena campanya nadalenca. Considera que ha arrencat bé?
Sí, amb repunts de venda durant el Black Friday. Enguany aquesta festa ha tingut més ressò entre els compradors. Hi va haver una petita febre consumista aquell dia.

Va ajudar, aleshores.
Sí. Molts voldríem que no vinguessin idees externes, però pel comerç és molt difícil mantenir les característiques pròpies. Aquestes idees de fora possiblement ens animen i fan que tot vagi a més, tot i que depèn del sector.

Va ser el tret de sortida de la campanya. Teniu por que les compres de Nadal s’hagin avançat? Pot el Black Friday acabar esdevenint unes rebaixes?
Això s’ha de veure al gener. Fer descomptes al principi de la campanya comporta que la despesa de Nadal s’avanci, clar, però al final el total gastat pot ser el mateix.

En aquest sentit, algunes veus han pronosticat que aquesta campanya serà la millor dels últims vuit anys. Ho comparteix?
Sí. Jo directament al meu comerç he notat un repunt. En general, no hem baixat, hem mantingut una línia que fa pensar en un ressorgiment. Ni molt menys el que teníem abans de la crisi, però sí un repunt.

Un punt d’inflexió?
Ho firmo. Fa vuit anys que patim una davallada continuada.

Què tenen preparat com a Encants Nous per tal de convertir Nadal en aquest desitjat punt d’inflexió?
Som clàssics. Tenim sorteigs, els trons dels Reis Mags per donar glamur al barri, els llums… Tot això anima a la gent. A més, les nostres botigues estan posant tota la carn a la graella amb ofertes de preu i de producte. Intentem que el barri tingui de tot i esperem que la gent s’hi quedi a comprar.

L’edifici dels Encants Nous és la base de l’eix. Creu que és més beneficiós estar tots agrupats en una zona concreta?
Som un eix petit. El nostre nucli principal són els Encants. L’hi hem de donar el glamur que necessita, ja que des de fa uns anys n’ha perdut una miqueta. Volem que Barcelona torni a saber que els Encants Nous existeixen i que tenen alguna cosa singular que agrada a la ciutat.

Expliqui’s.
Estem treballant perquè torni a oferir productes concrets, com en el seu moment el mercat de moble antic o altres coses que no es trobaven a altres llocs. Volem que torni a ser un referent de la ciutat, que miri també cap a l’exterior.

Tornar als orígens…
Aquesta és la gran fita. Fixa’t que, des de fa molts anys, tenim una parada de metro que es diu Encants. Això significa que hi ha un indret concret que té força física, al qual hem de donar esperit.

De fet, són a una zona de Barcelona peculiar, enmig dels districtes de l’Eixample i de Sant Martí…
Això no ha de ser un handicap. Sent positius, formem part de dos districtes i podem fer que ens vinguin consumidors tant de l’Eixample com de Sant Martí.

També els turistes?
Sí, també. L’estranger hauria de trobar al nostre eix un espai emblemàtic i glamurós que no pogués veure a cap altre lloc. Convidar-los i dir-los: veniu, que us podem ensenyar una cosa que val la pena.

Canviant de tema, el comerç s’enfronta a diversos reptes, com ara l’ampliació de grans superfícies comercials. La darrera anunciada, a Diagonal Mar ­–tot i que el govern de moment l’ha aturat–, va provocar les ires dels botiguers. L’amoïna?
Sí. Barcelona hauria de viure del petit comerç. Per això lluitem diferents entitats, perquè la ciutat no perdi el seu comerç característic i que l’oferta sigui plural. Que no tingui botigues idèntiques i repetitives. Retornar als orígens, com he dit.

I aportar un valor afegit.
Exacte. Les botigues del centre de qualsevol capital són sempre les mateixes. Barcelona ha de tenir comerços emblemàtics que tinguin un valor propi, que no sigui l’estàndard.

Estem en plena campanya de Nadal i l’Ajuntament està fent obres davant de l’eix. Mala època per fer-les?
Des del Districte ens han dit que haurien d’estar acabades el 18 o 19 de desembre. A veure què passa, però estem molt emprenyats. No han comptat amb nosaltres ni hem tingut l’oportunitat de dir la nostra.