“Aquest Ajuntament ha fet una diferenciació entre comerciants i veïns. I això no és així. Només es preocupen dels veïns però els comerciants també ho som”. Són paraules de Xavier Llobet, president de l’eix comercial Cor Eixample. Som a finals de mandat i és l’hora de fer balanços. Un dels sectors econòmics de la ciutat que sempre hi té molt a dir és el del petit comerç. Parlem, especialment, amb els comerciants que no són dels barris més cèntrics. Però no només.

No es pot dir que les paraules de Llobet siguin extensibles a cadascun dels eixos comercials amb qui aquesta publicació ha parlat, que han estat una desena. La melodia, però, és similar en línies generals. De la mateixa manera que ho és una altra opinió: el govern de l’alcaldessa Ada Colau va començar malament amb el sector, però les relacions han anat millorant. Hi ha opinions variades, gairebé sempre expressades amb moderació, però la relació, en general, no ha acabat de ser bona.

Després de Llobet parlem amb Josep Escofet, el president de Sants-Les Corts. Escofet veu un panorama “sense alegria” per al comerç local. Des d’aquest Ajuntament, afegeix, “s’han intentat fer coses, però no és suficient”. “Nosaltres no rebem els beneficis del turisme i estem patint una mica”, diu. Escofet creu que un dels principals problemes és el dels locals buits, “perquè genera un efecte dominó”. En la línia de Llobet, afegeix que, “a l’inici de la legislatura, al comerç no se li donava importància, però es van adonar que és molt important per a la ciutat. Han posat pedaços i han donat ajudes perquè van veure que la política del principi era errònia”.

CLAROBSCURS
Si passem de Sants-Les Corts a Cor d’Horta, el diagnòstic és que la situació del comerç “no és bona en general”. Des d’aquest eix creuen que “cada partit aposta pel comerç a la seva manera i de tots es poden dir coses positives i negatives”. “No podem dir que aquest hagi estat dels pitjors governs. Amb el tema de la dinamització, per exemple, hem fet un pas enrere amb el cas de les passarel·les de moda, però han descentralitzat els actes de Nadal”, conclouen.

Seguint amb els eixos més perifèrics ens desplacem fins a Nou Barris. Juan Tornero, president de l’Eix Nou Barris, afirma que “la situació del comerç no ha millorat” i descriu un panorama amb “molts comerços tancats”. Creu que un dels problemes és que el comerç tradicional no té relleu generacional i que fa temps que “les botigues que obren duren molt poc”. Sobre el balanç del mandat de Barcelona En Comú, Tornero lamenta que els han prestat “poca atenció i s’han centrat més en la ciutadania”, però remarca que ells també són veïns.

PLA DE XOC
Una de les veus que fa temps que denuncia que el comerç local viu un procés de decadència és Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta i vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç. Al febrer Llanas va llançar un crit d’alerta per la “degradació” del comerç i afegia que a Creu Coberta fa falta “un pla de xoc urgent”. Un pla de xoc que Llanas estendria a tota la ciutat i que hauria d’incloure una reducció de les barreres administratives, descomptes en llicències per als emprenedors, rebaixes en tributs, l’aplicació de l’impost de la Generalitat a les grans superfícies…

Pel que fa a la política del govern municipal, Llanas creu que “al principi no hi havia un coneixement exacte de què representa el comerç, però l’han anat agafant i al següent mandat hi ha d’haver més pactes entre els partits per acordar un pla de xoc”. El president de Creu Coberta també creu que un altre problema és el dels locals buits.

Qui també és vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç és Pròsper Puig, que alhora és president de l’Eix Sant Andreu. Puig fa una valoració més positiva de les relacions amb aquest govern municipal. “Ha estat bastant positiva. Pràcticament no tinc cap queixa. Sempre hi ha matisos, coses bones i dolentes, però en general la relació ha estat fluida i hem estat ben tractats”, diu Puig. El president de l’Eix Sant Andreu creu que el gran problema del comerç local és “la caiguda del poder adquisitiu de la gent”.

ELOGIS AL PSC
Durant aquest mandat la regidoria de Comerç va estar en mans del PSC un any i mig –de fet, els canvis de nom al capdavant de la regidoria han marcat aquests quatre anys–. Des d’Encants Nous, situat a la frontera de l’Eixample i Sant Martí, el seu president, David Pou, afirma que “el comerç està decrèpit” i deixa clar que a la seva zona el turisme no es nota. Pou creu que el millor moment del mandat va ser quan els socialistes van liderar la regidoria. “Funcionava millor. Es notava la seva experiència i trencar el pacte va ser un error”, diu.

D’elogis, però, també n’hi ha per a la tasca feta durant el mandat, concretament de Sant Antoni Comerç. El seu president, Vicenç Gasca, celebra que “hi ha hagut una evolució”. Es refereix a l’acabament de les obres del mercat i a l’inici de la reforma del seu voltant. Urbanísticament, Gasca lamenta que no s’hagi acabat la reforma de la ronda Sant Antoni.

També arriben bones paraules de Sants Establiments Units, que destaquen els contactes que han tingut amb la regidora del Districte, Laura Pérez, així com amb el gerent i la regidoria de Comerç. Tot i que com a eix comercial valoren bé el govern, afegeixen que els comerços i el sector de la restauració “no han tingut la mateixa sort” i critiquen que “l’empresa privada no ha estat ben valorada, ja que s’han posat moltes traves, tant amb noves normatives com amb restriccions de llicències i l’augment d’algunes taxes”. “S’ha mirat més per incentivar el món cooperatiu que el benestar del petit autònom o empresari”, afegeixen.

Un dels eixos que tampoc ho ha tingut fàcil és el del Raval. El seu president, Josep Lamiel, afirma que “la inseguretat” els ha afectat “moltíssim”. “Hem mirat de buscar solucions, però les ocupacions, les drogues… El Raval està bastant fotut i el comerç necessita un barri amb una imatge sana”, afegeix. Un altre crit d’alerta també arriba del Born. Els comerciants denuncien abandonament en matèria de seguretat, neteja i il·luminació.

“RECUPERAR LA CONFIANÇA”
L’últim exemple de la difícil relació entre el comerç i Barcelona En Comú es va veure durant la celebració del debat electoral organitzat per la Fundació Barcelona Comerç i la Fundació Barcelona Oberta el passat 9 d’abril, ja que l’alcaldessa Colau va decidir no assistir-hi.

Les dues principals entitats del comerç de la ciutat havien deixat clar que només acceptarien la presència dels caps de llista. Davant la decisió de l’alcaldessa de no anar al debat, adduint motius d’agenda, els comerciants van decidir deixar la cadira de Colau buida per fer encara més evident la seva absència. Durant l’acte, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, va lamentar l’absència de Colau. “Creiem que és per tacticisme electoral”, va afirmar.

Les crítiques que Jené va dirigir a Colau no eren les primeres del mandat. Al novembre de l’any passat, durant la celebració de la cita anual que organitza Barcelona Oberta, el president d’aquesta entitat va afirmar que el comerç “necessita recuperar la confiança de l’Ajuntament”. Al llarg de l’acte, la gestió del top manta i la implementació de les Àrees de Promoció Economia Urbana (Apeu) van ser dues de les qüestions que van provocar més crítiques cap als comuns.

Agustí Colom, regidor de Comerç: “Hi ha hagut entesa”

Les competències de Comerç a l’Ajuntament van començar en mans del comissionat Miquel Ortega, després les va assumir el regidor Agustí Colom, més tard Montserrat Ballarín i finalment un altre cop Colom.

Aquest últim fa un balanç del mandat força diferent del dels comerciants. L’actual regidor de Comerç assegura que la relació amb el sector “ha estat molt bona”. Afegeix que “sempre hi poden haver discrepàncies amb algunes qüestions”, però destaca que “en conjunt” han fet “una bona feina”. Com a exemples d’aquesta bona feina, Colom cita l’acord sobre els horaris de les zones turístiques o la targeta de fidelització Viba.Barcelona.

Al llarg de la conversa, el regidor es mostra molt conciliador i mesurat. Preguntat sobre les crítiques del sector que el consistori ha rebut durant aquests anys, diu que “això depèn de les percepcions, i cadascú té la seva”. “Jo em quedo amb el fet que hi ha hagut entesa”, assegura.

Pel que fa a les crítiques de l’oposició, Colom respon que el seu govern ha “defensat el comerç de proximitat” i posa com a exemples els diferents Plans d’Usos que s’han impulsat, l’aposta per no aprovar via silenci administratiu les ampliacions dels centres comercials, l’acord sobre horaris o la feina feta respecte de la modernització tecnològica del sector.

EIXOS PERIFÈRICS
Sobre les dificultats econòmiques dels eixos més perifèrics, Colom diu que hi ha de tot: “Va per zones i depèn també del tipus de negoci, ja que el comerç alimentari funciona”. El regidor reivindica “el pla estratègic” fet a Sant Andreu, mentre que de Creu Coberta diu que “és un eix molt dinàmic que va patir però que ara està millor”. De Nou Barris admet que “hi ha alguna zona complicada”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram