Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç, repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. Fraile també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

Vostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo?
En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.

La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí?
Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius.

Això ja està passant a moltes zones…
Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment.

No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal.
Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot, ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any. Cal reformular-les?
És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans? Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Constitucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regulació explícita?
Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants?
Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos. El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa. Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic… són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.

Tant?
Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en el seu conjunt?
Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat?
Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats. Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem perquè genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?
Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de productes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?
La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació sigui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n?
Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona.
Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem.

Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector?
Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram