Les galeries comercials dels Encants Nous es van fundar el 1931. Fotos: Encants Nous
Entrar a les galeries comercials dels Encants Nous, a l’illa delimitada pels carrers de València, Dos de Maig i Enamorats, és posar els peus en una altra dimensió temporal. És un lloc que desprèn una essència d’autenticitat, per molt que això sigui un concepte subjectiu, gràcies a una estètica totalment retro. L’espai va ser construït el 1931 i el 1959 es va fer al seu damunt el bloc de pisos.
Des de fa una mica més de quatre anys el president de les galeries Encants Nous és Oriol Graupera. “Som unes galeries petites, amb gent humil que hi treballa i molt de barri”, explica. I és que, efectivament, el lloc és ple de petits negocis -hi ha al voltant de 120 botigues– variats. Tal com passa arreu de la ciutat, la pandèmia ha impactat amb força en els establiments dels Encants Nous, que han patit les restriccions imposades. De fet, des de divendres passat han pogut reobrir perquè han dividit en sis sectors el recinte per deixar de tenir la qualificació de galeries comercials, que amb les normes actuals els obligava a tancar. “Ens hem sentit molt desemparats i discriminats per l’Ajuntament i la Generalitat. Altres mercats de la ciutat han rebut un tracte diferent”, afirma Graupera. Qui també es mostra molt crític amb les administracions és David Pou, el president de l’Eix Comercial Encants Nous, que inclou les galeries i una setantena de comerços de la zona. “Les ajudes han estat insuficients”, afirma. Sobre el conjunt de l’eix comercial, Pou diu que hi ha negocis que “ho estan passant malament i d’altres que van fent”.
POTENCIAL A REIVINDICAR
L’aspecte d’aquestes galeries pot tenir un punt decadent, per segons qui s’ho miri, però la seva imatge és un valor afegit, especialment en una època on els espais comercials de les grans ciutats han tendit a l’homogeneïtzació. “Els Encants Nous tenen molt més potencial del que es veu. A nivell de ciutat no se’ns coneix gaire i fins i tot hi ha gent al barri que tampoc”, explica Graupera. “Nosaltres no hem tingut la promoció dels Encants de Glòries o del Mercat de Sant Antoni”, afegeix. Per aconseguir trencar aquesta tendència i mirar de, per exemple, atreure un públic més jove, segurament s’hauria d’apostar per una sèrie de reformes, sempre mantenint l’esperit actual, cosa que tindria un cost econòmic. “Segurament no hem potenciat algunes coses perquè hem anat funcionant prou bé, tot i que la crisi del 2008 va ser forta, però en general hem aguantat i estem al peu del canó”, afirma el president. El que sí que té molt clar Graupera, i ho demostra amb les seves paraules, és l’empenta per seguir tirant endavant. ”Jo ara treballo a la joieria que va obrir aquí la meva àvia fa 50 anys. M’he criat en aquest lloc.”, conclou.
