Elisabet Prat (de CorEixample). Foto cedida

Per celebrar el dia de les dones, des de CorEixample han preparat un petit vídeo parlant amb diverses botigueres i empresàries del districte. La iniciativa destaca per la seva voluntat de voler conèixer els reptes o impediments als quals s’han enfrontat aquestes dones i les seves experiències en temes de conciliació.

“El resultat ens ha sorprès”, diu Elisabet Prat, gerent de l’entitat comercial, fent referència a les històries que han trobat en les dones empresàries del districte. “La conciliació, per exemple, continua sent molt complicada. Al cap i a la fi, és la dona sobre qui sempre recauen les tasques de la llar”, assegura.

“La nostra generació s’ho ha hagut de treballar molt més per arribar a posicions on només hi havia homes”, recorda la gerent de l’entitat comercial. “Les dones estem acostumades al multitasking, a tenir moltes coses al cap”, afegeix Prat, que també celebra que la situació de la dona empresària hagi millorat. Tot i això, adverteix que “encara queda molt per fer”.

SACRIFICI D’EMPRESÀRIA
A Sant Antoni, Cristina Rosich, coneguda amb el sobrenom de ‘La Bonastre’, recorda els esforços que li ha suposat el seu negoci. Des de la mort del seu marit, fa onze anys, s’encarrega ella sola de la gelateria i pastisseria Bonastre. Però molt abans ja va haver de començar a fer malabarismes per aconseguir una mínima conciliació entre la vida laboral i personal. “Hem tirat de família i cangurs. Però en els negocis et demanen una implicació que potser en altres feines no trobaries”, diu Rosich. “M’he perdut moltes coses dels meus fills, però ens espavilem”, afegeix.

La seva plantilla està formada per “un 70% de dones i la resta són homes”, diu alhora que improvisa uns càlculs mentals. Rosich recorda que s’ha trobat amb molts casos on les seves treballadores havien de conciliar les seves vides laborals amb les personals. “Baixes per embarassos, dies de festa o jornades fetes a partir de les hores de lactància, per exemple”, diu aquesta petita empresària.

Per a ella, aquestes condicions són més difícils d’aconseguir. “Part de la infància dels meus fills ha tingut lloc a la rebotiga del local perquè els havíem de cuidar”, afirma. “Durant el meu embaràs, vaig deixar de treballar el mateix dia que vaig donar a llum i, quan els meus fills van estar a casa, vaig tornar”, recorda poc abans d’afirmar que la conciliació no és una opció per a aquelles dones amb un negoci per mantenir. “Una pastisseria tancada en diumenge? No ho veig”, conclou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram