L’interior de la Ferreteria Llanza (Passeig de Sant Joan, 61) amb milers de caixes que guarden més de 5.000 productes des de l’any 1928. Foto: F. V.
Al passeig de Sant Joan, entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent, hi ha tres comerços que han sobreviscut al pas del temps: la Lampisteria Sáez, la Ferreteria Llanza i la Fusteria Ribas. La lampisteria té moltes dècades d’existència. Els propietaris actuals hi porten des dels anys 30. “El meu pare va començar a treballar aquí amb 20 anys i aquí segueix, amb 90”, explica un dels germans Sáez, els encarregats del negoci. “Jo vaig començar amb nou anys i ara en tinc 50”, afegeix.
Per altra banda, la Ferreteria Llanza fa, enguany, 92 anys. El propietari és en Jaume, i el nom de la botiga també és el del seu cognom. Només entrar, a la porta es veu un petit triangle que destaca. Un record d’una dècada on la ciutat que recorda aquest local era molt diferent de la d’avui dia. “Durant els anys de la Guerra Civil, el meu pare i un amic van sentir les sirenes que avisaven quan hi havia bombardejos. Van sortir al carrer, com tothom, però com que no va caure res, van tornar a entrar. Van canviar de lloc i, de cop, va caure la bomba. Un tros de metralla va travessar la porta i va matar l’amic de mon pare”, relata en Jaume.
Això va passar el 1938, quan en Jaume ni tan sols havia nascut. Ara té 76 anys. “La botiga és del 1928, moltes caixes que tinc són originals”, diu. El local és de pel·lícula, amb centenars de caixes amuntegades, una sobre l’altra, fins a formar columnes que sembla que no s’acabin mai. En Jaume treballa en aquest comerç des que té 18 anys i, de moment, no es planteja abaixar la persiana.
UN BARRI QUE JA NO HI ÉS
La ciutat que recorda en Jaume és ben diferent de la que ara decora els voltants del local. “S’ha perdut molt la indústria fabril, els tallers que abans hi havia a Roger de Flor o Nàpols ara són oficines o habitatges”, explica.
“Aquí van voler canviar la façana però vam aconseguir mantenir-la”, diuen els germans Sáez. “Nosaltres tenim el local de lloguer i el contracte s’acaba d’aquí a uns cinc anys”, expliquen. Depèn del que els demani el propietari, la família Sáez podrà continuar amb el negoci o haurà de marxar. “És una pena, perquè amb els preus que hi ha de lloguer es perden aquests serveis que són a primera línia de barri”, conclouen.
