La Casa Llopis, un disseny nacional d’Antoni Gallissà. Foto Ajuntament
En el seu famós assaig En busca de una arquitectura nacional l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner reivindicava un estil nacional que transmetés l’esperit de Catalunya a través de l’arquitectura. Un dels seus seguidors, Antoni Maria Gallissà, va fer la seva contribució a la causa aixecant la Casa Llopis Bofill, al número 113 del carrer Bailèn.
La casa de l’advocat i terratinent Manuel Llopis Bofill, construïda entre els anys 1902 i 1903, és una residència d’estil modernista, però amb alguns elements molt personals, que responen a la voluntat de Gallissà de trobar l’estil nacional de Domènech i Montaner. Un bon exemple és la façana, on l’arquitecte va descartar l’estil neogòtic que imperava a l’època i va apostar per elements orientalistes. Quant als materials, va substituir la pedra tradicional pel maó i l’estuc, i els va combinar amb ferro, ceràmica i vidre.
Més enllà de la part estètica, l’edifici és una bona mostra de l’habilitat tècnica de Gallissà. La ubicació de la casa en un xamfrà va obligar l’arquitecte a trobar una fórmula que quadrés amb la seva idea. D’aquesta manera va col·locar al centre una banda vertical amb tribunes que divideix la façana en dues parts simètriques i, als laterals, una columna de tribunes que remata cadascun dels dos vèrtexs.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
