De les 350 immobiliàries incloses a l’estudi, només el 10% es va negar a excloure llogaters immigrants. Foto: Ajuntament de Barcelona
“Tot va bé fins que em pregunten el nom: aleshores es fan enrere”. Es diu Siham i parla de la seva experiència intentant llogar un pis a Barcelona. Està convençuda que el fet de ser del Marroc li ha tancat moltes portes a l’hora de trobar un lloc on viure amb el seu marit i els seus tres fills menors.
Lluny de ser un cas aïllat, aquesta discriminació és el pa de cada dia per a moltes persones d’origen estranger. I no ho diu només la Siham, sinó que ho demostra un estudi de l’Ajuntament que conclou que “el 62% dels agents immobiliaris accepten la discriminació per origen ètnic en el lloguer d’habitatges”. Aquest treball de recerca, batejat amb el nom de Discriminació a la carta, parteix de 350 trucades a diferents immobiliàries de la ciutat en nom d’una propietat inventada que vol llogar el seu pis i que demana excloure “les persones immigrants” del procés de selecció.
De totes les agències incloses a l’estudi, només un 10% es nega a acceptar la petició racista del propietari fictici i un 4% es limita a no donar-hi resposta. La majoria (el 62%) accepta aquesta demanda i l’aplica, deixant fora directament els candidats immigrants, mentre que una quarta part (el 24%) la “facilita”, és a dir, ofereix informació dels candidats al propietari per tal que ell mateix pugui aplicar la discriminació que consideri.
“Una pràctica a l’ombra”
En tots els casos, això sí, es tracta d’una “pràctica a l’ombra”, tal com diu la investigació. Els agents immobiliaris són conscients que no poden explicitar aquesta discriminació als anuncis dels pisos, però això no els impedeix tenir en compte les preferències racistes dels propietaris.
A l’hora de parlar amb possibles llogaters no ho diuen obertament, és clar, però molts cops ni tan sols s’esforcen a dissimular. La Siham recorda, per exemple, una vegada que va trucar a una agència per veure un pis, li van dir que sí i, en descobrir el seu nom àrab, van rectificar i li van dir que ja no estava disponible. La Fatima ha viscut aquest mateix racisme en primera persona, buscant habitació en un pis compartit: “Quan s’assabenten que soc marroquina, em diuen que no”. Afegeix que el seu cunyat, que és pakistanès, també ha estat exclòs molts cops per immobiliàries i propietaris, malgrat tenir feina, documentació i solvència econòmica per assumir un lloguer.
En aquest sentit, l’estudi recull declaracions d’agents immobiliaris que admeten rebutjar les visites de persones immigrants, després d’identificar-les –diuen– per l’aspecte, el nom, la manera de parlar o la documentació presentada. Reconeixen també que les enganyen, inventant-se que ja han trobat un altre llogater, i es justifiquen dient que això, la discriminació, és part de la seva feina.
Immigrant no, estranger sí
“A mi tampoc m’interessen els immigrants! Gent estrangera, europea, sí, és clar, però immigrants, no”. És un dels fragments d’una conversa telefònica amb un agent immobiliari que inclou l’estudi i que posa de manifest la distinció racista que s’estableix entre els conceptes estranger i immigrant.
En aquest experiment, la propietat fictícia demana excloure els “immigrants”, sense concretar país d’origen, ètnia, religió o classe social, però els agents de seguida se’n fan una idea. D’aquesta manera, segons l’estudi, hi ha persones immigrants a les quals no consideren com a tal, i persones a les quals consideren immigrants sense ser-ho. Així, un anglès blanc que hagi vingut a viure i treballar a Barcelona serà un estranger, mentre que un català de pares senegalesos nascut a Barcelona serà un immigrant.
Sancions i recursos
Discriminació a la carta és el segon estudi impulsat per l’Ajuntament per detectar aquesta pràctica en el sector immobiliari. El primer el va presentar l’any 2020, quan també va interposar la primera multa de l’Estat per aquesta mena de discriminació. Concretament, va sancionar amb 45.000 euros uns propietaris i una immobiliària per haver negat el lloguer a un noi marroquí pel fet de ser-ho.
El consistori assegura que l’objectiu d’estudis com aquest és “situar i quantificar l’abast” d’aquest problema per “poder treballar conjuntament amb agents i entitats” per erradicar-lo. Per això, ha fet arribar els resultats i les conclusions d’aquest treball al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries i a la Cambra de la Propietat Urbana, i ha posat a la seva disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació.
