Nou model de plataforma de terrassa que hi ha a l’Eixample. Foto: Ajuntament
La pandèmia va obligar la societat a adaptar-se a les necessitats que plantejava el perill de contagis. L’ús de mascareta, una major higiene de mans i la distància social en són exemples clars. Amb relació a aquest últim, els bars i restaurants també van haver d’adaptar-se demanant l’ampliació de l’espai que podien ocupar les terrasses dels establiments per mantenir la distància de seguretat entre clients.
Uns tres anys més tard, la normalitat ha tornat pràcticament del tot, però el fet de perdre espai al carrer en benefici de la restauració segueixen generant polèmica. Hi ha veïns que volen que es torni al nombre de terrasses anterior a la pandèmia, mentre que el sector de la restauració s’ha mostrat molt satisfet amb la decisió final del consistori.
El darrer episodi d’aquesta problemàtica es va viure la setmana passada, quan l’Ajuntament va anunciar que es mantenen 1.131 de les 3.668 (una de cada tres) terrasses extraordinàries que es van concedir per la covid al conjunt de la ciutat. En el cas de l’Eixample, són 346 les terrasses que es mantenen, el districte amb la xifra més alta de tota la ciutat. En el seu moment, una part molt important de les noves terrasses es van posar en llocs com els aparcaments, els carrils de circulació o en xamfrans, que es van delimitar amb elements provisionals com ara blocs de formigó i pivots. D’aquests casos, el consistori va anunciar que en tota la ciutat un total de 495 es mantenen, però les terrasses passaran a estar col·locades en plataformes obligatòries i s’eliminaran tots els blocs de formigó.
Buscar l’equilibri
Sobre la decisió del consistori, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, considera que, tant per al veïnat com per als negocis, és “una proposta ordenada i equilibrada”. De fet, Sanz remarca la voluntat del govern municipal de garantir la convivència i el descans dels veïns i defensa que els criteris per autoritzar les terrasses han tingut sempre en compte que fossin a llocs on no es generin problemes de convivència.
Això, però, no és suficient per a les entitats veïnals de l’Eixample ni per a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB). Des de l’Associació de Veïns de Sagrada Família, Gabriel Mercadal explica que un cop superada la situació excepcional de la covid, no entenen per què “les terrasses es queden ocupant un espai públic que ja està prou ocupat”. A més, afegeix que “els restauradors se senten forts i posen més taules de les permeses”.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, Pep Sala, també es queixa en la mateixa línia: “No sabem el nombre exacte de terrasses per barri, però el que volem és que es torni a les xifres d’abans de la pandèmia i que no es massifiqui més, com el cas que tenim al carrer Parlament”.
La FAVB va emetre un comunicat abans de saber-se la notícia on denunciava un increment “inacceptable” de les terrasses de restauració a tota la ciutat. I és que, comparant les xifres actuals amb les del 2019, asseguren que la nova ordenança municipal “ha facilitat i incrementat la massificació de terrasses” a Barcelona.
En canvi, el Gremi de Restauració de Barcelona es mostra satisfet amb el resultat final del procés de regularització de les terrasses excepcionals. El director de l’entitat, Roger Pallarols, diu que la tramitació dels primers expedients “apuntava a una denegació massiva”, però que finalment, a parer seu, “s’ha imposat el sentit comú” perquè s’ha revertit la tendència. “Les terrasses no són un caprici dels restauradors, sinó que són una demanda lògica dels clients”, conclou Pallarols.
