Durant tota la seva vida fèrtil, una dona pot gastar-se més de 2.000 euros en productes per a la regla. Foto: Pexels
Si haguéssim de fer una llista de productes bàsics, segurament tots coincidiríem en grans clàssics com l’oli, la llet, l’arròs, la pasta i els llegums. O, fins i tot, el sabó, el xampú, el detergent i el paper de vàter. És probable, però, que molts obviessin les compreses, els tampons i els salvaslips com a productes de primera necessitat, malgrat que, arreu del món, els necessiten 1,8 bilions de dones, persones trans i persones no binàries durant la seva menstruació.
De fet, són articles tan oblidats que, des d’entitats solidàries dedicades a la distribució de productes bàsics entre persones vulnerables com Gràcia Participa, a Barcelona, els troben a faltar quan reben donacions. “Normalment els hem de comprar, perquè no ens n’arriben ni a través del Banc dels Aliments ni per cap altre proveïdor que tenim”, explica Laia Roy, coordinadora de comunicació de l’entitat.
És per aquest motiu que, cada mes de maig, coincidint amb el Dia internacional d’acció per a la salut de les dones, Gràcia Participa impulsa una campanya de recollida de productes menstruals. D’aquesta manera, n’obté prou perquè les seves usuàries els puguin utilitzar al llarg de l’any i, així, evitar situacions de precarietat menstrual. “Hi ha dones que ens expliquen que no poden anar a treballar els dies que tenen la regla perquè no es poden permetre productes menstruals. O d’altres que tampoc hi tenen accés i que diuen que es vesteixen de negre i que porten un jersei lligat a la cintura tot el dia per si de cas”, relata Roy.
Aquests casos de Gràcia Participa no són excepcions. De fet, són algunes de les cares d’un fenomen molt més gran conegut com a pobresa menstrual.
El preu de la regla
Segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), d’un total de 22.823 persones enquestades d’arreu de l’Estat, el 19,2% han tingut algun tipus de dificultat econòmica per adquirir productes menstruals i el 37% s’han vist forçades a utilitzar versions més barates per manca de recursos econòmics. A més, l’11,6% han hagut d’usar paper de vàter com si fos una compresa i un 4,3% han arribat a fer servir bolquers.
En aquest sentit, Laura Medina, investigadora sènior d’IDIAPJGol, explica que la precarietat o la pobresa menstrual és present en aquells contextos en què les dones “no poden comprar un producte menstrual a elecció i es veuen forçades a obtenir els més barats, encara que els puguin generar irritacions o altres problemes en la salut”. O, fins i tot, quan han de “prescindir de productes alimentaris perquè han de prioritzar els menstruals”, afegeix Medina.
Cal tenir en compte que els perfils en els quals és més habitual aquesta problemàtica són els que estan “en una situació de precarietat econòmica i social generalitzada”, continua Medina. Per a aquestes persones és molt més difícil fer front a les despeses habituals durant la regla, les quals poden ascendir fins als 2.000 o 2.500 euros durant tota la seva vida fèrtil.
Una solució sistèmica
Per a la investigadora, una de les solucions davant d’aquesta problemàtica passa per un conjunt d’accions i polítiques que permetin “l’accés a productes menstruals gratuïts des de les farmàcies”, sobretot dels reutilitzables. Catalunya ho ha impulsat des de l’any 2023, a través de la iniciativa La meva regla, les meves regles: qualsevol persona registrada a l’aplicació La Meva Salut pot obtenir gratuïtament una copa menstrual, calces menstruals o dues compreses reutilitzables.
A més, diu Medina, això ha d’anar acompanyat d’un “accés a informació d’educació menstrual, a serveis de salut que facin consultes de qualitat en la qüestió i, si és necessari, a una possible intervenció de salut menstrual relacionada amb situacions de discriminació, estigma i violències que es poden patir per la menstruació”. Seguint aquesta línia, la Generalitat ha incidit especialment en l’accés a aquesta informació des de les escoles i els instituts.
Tothom vol productes reutilitzables?
D’entrada, doncs, es podria pensar que la campanya impulsada per la Generalitat ja hauria de ser suficient per resoldre el problema. A la pràctica, però, la situació és més complexa.
Des de l’inici de la campanya, mig milió de catalanes han recollit gratuïtament un dels tres productes oferts pel Govern. Aquesta xifra equivaldria només a un 20% de les persones en edat menstrual, entre els 10 i els 60 anys. Si bé des de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya valoren la iniciativa com un èxit, també han assenyalat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que cal reforçar la campanya de difusió per arribar a més persones.
Sumat a això, des d’entitats com Gràcia Participa apunten que els productes menstruals reutilitzables no són els més adequats per a diverses usuàries seves que pateixen pobresa menstrual. “En cap cas volem desprestigiar la campanya de la Generalitat perquè ha sigut molt útil, però sí que és veritat que potser no s’ha tingut en compte que no tothom pot fer servir aquests productes”, afirma Roy.
És el cas, per exemple, de dones “que viuen en infrahabitatges, habitacions, llocs on no tenen aigua corrent o, simplement, que comparteixen la cuina i el lavabo amb moltes persones”, explica la coordinadora de comunicació de Gràcia Participa, afegint que en aquests espais “és un problema rentar aquests productes reutilitzables”.
És per això que, davant d’aquesta realitat, l’entitat fa una crida a la ciutadania per animar-la a donar productes menstruals no reutilitzables a un dels seus sis punts de recollida oficials. A més, la campanya també vol “sensibilitzar sobre les implicacions d’una pobresa molt comuna però invisibilitzada”, conclou Roy.
