Bicing

La dificultat per trobar bicicletes o lloc on aparcar-les a certes hores del dia és un dels problemes dels quals parlen els usuaris. Foto: Twitter (@bielmercadal1)

“Jo em vaig fer Bicing per poder anar als llocs, però quan en busco no en trobo enlloc. Quan per fi en trobo i arribo on vull anar, llavors el problema és per aparcar. Oh Bicing, no trobes bicis, no trobes llocs…”. Aquestes línies són part de la cançó que un usuari del Bicing des del 2009, Enric Bonic –nom artístic–, va fer el 2015. El problema que Bonic va convertir en melodia segueix vigent, tal com corroboren usuaris del servei, i a vegades provoca que intentar moure’s amb aquest mitjà equivalgui a una mena de relació tòxica que es mou entre l’amor i l’odi.

Un exemple és el de l’Adrià Mercader, usuari des de fa gairebé un any del servei, que afirma que la idea del Bicing “és molt bona”, però que, malauradament, la seva gestió podria ser millor. “Intentar aparcar una bici a partir de les 22 h a llocs com Sant Antoni o Paral·lel és un drama”, diu Mercadé sobre una experiència que també ha viscut en Manu Garcia, qui utilitza el servei des de fa cinc anys. “Les bicicletes en general estan bé. Però la dificultat de trobar-ne una o lloc on aparcar-la quan es vol ser puntual, fa que aquesta acció pugui ser com un esport de risc”, afirma.

Davant d’aquest problema, que es pot fer evident només passant pel costat de certes estacions, des de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) asseguren que la disponibilitat mitjana del servei és superior al 90%, tot i que pot variar segons la intensitat amb la qual es faci servir, les franges horàries i els mesos de l’any. “És difícil garantir la disponibilitat immediata de bicicletes en dies laborals a causa de l’alta demanda que hi ha entre les 7:30 h i les 9 h”, expliquen des de BSM, que alhora afegeixen que durant aquest interval es fan fins a 7.000 desplaçaments.

Manteniment

Si es parla de l’estat de les bicis, també proliferen experiències amb les quals és fàcil sentir-se identificat. Tot i que Garcia sosté que la seva qualitat va millorar des de la darrera actualització de la flota, calcula que al voltant del 30% de les bicicletes de cada estació tenen alguna deficiència, com un mal funcionament dels frens o les rodes desinflades. Fins i tot, assenyala que existeix un codi amb el qual alguns usuaris s’avisen quan una d’aquestes necessita assistència mecànica.

“Un exemple clar és trobar-les amb el seient al revés. És com un senyal que es fa perquè la següent persona no l’utilitzi”, diu al parlar d’unes dificultats que han fet que en Germán Aranda, usuari del Bicing des del 2010, ja no compti amb aquest mitjà de transport que abans tant li agradava. Tal com assegura, en les últimes set vegades que ha tractat d’utilitzar-lo s’ha trobat amb pedals que anaven molt durs o bicicletes que no agafaven prou velocitat. “És un servei amb el qual ja no confio”, indica Aranda. Sobre aquestes queixes, des de BSM responen que treballen amb 26 operaris de manteniment del Bicing, que fan entre 250 i 300 revisions i reparacions al dia. “Cal recordar que no estem parlant d’un transport públic, sinó de 7.000 bicis compartides entre 131.050 persones”, apunten.

Un contracte “precari”

Des de l’associació Amics de la Bici, per la seva banda, també consideren important tenir en compte el tipus de servei que és el Bicing i creuen que el 2007 va néixer sota una concepció “incorrecta”. “Hem de partir de la base que una bici pública hauria de ser un servei afegit a altres transports que no sempre està disponible, però des de les administracions van transmetre que el Bicing era la bici de cada ciutadà”, recorda el portaveu de l’entitat, Albert Garcia, qui alhora afegeix que el darrer contracte de 10 anys del Bicing adjudicat a la Unió d’Emreses Temporals (UTE) Pedalem Barcelona, formada per CESPA –filial de Ferrovial–, “és precari”. La raó? Tal com recordaven fa poc des de l’Observatori DESC, l’Ajuntament va treure a concurs la gestió del Bicing amb un pressupost de licitació de 220 milions, però finalment es va adjudicar un 34% per sota del preu de sortida.

“El manteniment està pressupostat a la baixa i si, a més, li sumem que les bicicletes s’utilitzen més del que tocaria, la cosa empitjora encara més”, recalca Garcia. “L’empresa subcontractada actua dient: si, per exemple, em pagues quatre, jo pagaré tres”, insisteix Garcia al parlar d’una pràctica que a vegades es pot traduir amb més deficiències amb les quals també es troben els testimonis d’aquest reportatge. Una d’elles, per exemple, són les bicis que l’aplicació marca com a disponibles, però que un cop l’usuari arriba a la parada el llum vermell de bloqueig està encès i no es poden fer servir. Un problema que normalment passa més amb les elèctriques.

Sobre això, fonts de BSM diuen que l’actualització del software que es va fer el passat mes de setembre va provocar “algunes incidències” en les elèctriques. Tot i que, segons asseguren, en la majoria de casos es deu al fet que els vehicles encara s’estan carregant. “És per assegurar que ningú es queda sense bateria a mig trajecte”, diuen.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram