L’Orgull Boig es va fer per primera vegada a Barcelona l’any 2018. Foto: Albert Hernàndez/ACN
A Catalunya hi ha prop d’un milió de persones afectades per un trastorn mental. Això, segons les últimes dades de la Generalitat, gairebé equival al 13% de la població. Si, a més, tenim en compte que el 24% de les persones de 15 anys o més declaren tenir malestar emocional, que un 7,4% de la població de 4 a 14 anys assegura haver tingut un problema de salut mental i que en l’última dècada s’ha observat un increment de trastorns depressius i d’ansietat al país, no és agosarat afirmar que ens trobem davant d’una problemàtica cada cop més estesa en la societat d’avui dia.
Malgrat tot, són pocs els que diuen obertament que tenen un trastorn mental. I és que la manca de coneixement i els prejudicis socials no només poden desencadenar crítiques i insults en l’àmbit personal, sinó que també són motiu de discriminació a la feina. De fet, segons l’informe L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya, de l’any 2016, el 45% de les persones amb aquestes afeccions tendeixen a ocultar el seu diagnòstic i, tot i això, la seva taxa d’atur ascendeix fins al 61,9%.
Si bé aquestes dades fa més de nou anys que es van publicar, avui la situació no ha canviat gaire. Ho corroboren les diverses manifestacions que se succeeixen contra les situacions que comporta l’estigmatització dels trastorns mentals. Una de les més destacades és la de l’Orgull Boig, una reivindicació que enguany ha celebrat la seva vuitena edició a Barcelona. Sota el lema Tenim veu, a finals de maig unes 200 persones van manifestar-se pels carrers del barri de Sant Andreu per reclamar la fi dels prejudicis envers les persones amb trastorns, així com per demanar un canvi de model sanitari en hospitals i centres de salut mental.
“Vulneració constant dels drets”
Segons Carles Albert, membre de la comissió organitzadora, un dels objectius d’aquesta jornada és posar sobre la taula “la vulneració constant dels drets” de les persones que entren a la roda dels serveis de salut mental. Concretament, Albert cita l’ús de mesures “altament perjudicials”, com ara “les contencions mecàniques, els electroxocs o els ingressos involuntaris”, que “des dels últims 20 anys i fins avui dia han utilitzat molts hospitals amb total impunitat i sense cap mena de transparència”, critica.
Per a ell, fins que el sistema sanitari no canviï, tot plegat continuarà abocant les persones que han passat per processos psiquiàtrics a “avergonyir-se de la seva pròpia experiència de patiment mental”. És per això que l’Orgull Boig reclama que es facin públiques les xifres exactes de contencions mèdiques que es fan arreu del país i que l’administració impulsi els canvis necessaris per avançar cap a un model “lliure de coerció i de coacció del pacient”. “Volem un sistema que acompanyi i que fomenti el suport entre iguals. Que es basi en tractaments menys agressius i en un model d’acollida i de diàleg amb els pacients”, defensa Albert.
Ni culpa ni vergonya
L’Orgull Boig també pretén conscienciar socialment sobre com s’empren conceptes del món de la salut mental, tant des dels mitjans de comunicació com en el dia a dia. L’exemple més obvi es pot apreciar cada cop que una persona comet un crim i se la descriu com a boja, psicòpata o paranoica. “En realitat, el que s’està fent és vincular un trastorn mental amb un episodi violent”, reflexiona Albert, un fet que alimenta “el prejudici que les persones amb trastorns mentals són inestables o agressives”.
Per tal de trencar aquesta mena de vinculacions, durant la jornada els manifestants també s’identifiquen a si mateixos amb conceptes que històricament s’han fet servir per estigmatitzar i criminalitzar les persones amb trastorns mentals, com ara el terme boig. “Agafem l’insult que utilitzen per atacar-nos per tal de fer-lo nostre i portar-lo amb orgull”, argumenta Jordi Garcia, membre de l’Associació Sociocultural Matissos i participant de l’Orgull Boig. Per a ell, a més, el fet de reinterpretar aquests termes a l’espai públic també serveix per desmantellar idearis i idees preconcebudes sobre les persones amb trastorns mentals, especialment en una societat que constantment les tracta com una “patologia”.
Garcia resumeix que l’essència de manifestacions com la de l’Orgull Boig és reivindicar a peu de carrer “l’orgull d’haver sobreviscut a un procés psiquiàtric” i no amagar-se del fet de tenir un trastorn mental, una “realitat que pot acabar afectant tothom i que mereix ser tractada sense coaccions i de forma digna”. “No em fa vergonya dir que tinc un trastorn mental perquè no és res dolent ni tinc per què amagar-ho”, conclou.
Un prec per al reconeixement de la salut mental
