La principal font de soroll durant el dia és el trànsit rodat. Foto: Ajuntament

Una moto que accelera de cop, clàxons que sonen enmig d’un embús, el camió de les escombraries que passa de matinada… Són alguns dels sorolls que entren cada dia sense permís per les finestres de la majoria dels barcelonins. El 57% de la població està sotmesa a nivells de sorolls de trànsit iguals o superiors als que l’OMS considera negatius per a la salut, segons el darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Les conseqüències d’això van molt més enllà d’una simple molèstia per als veïns. Unes 130 morts anuals per malaltia cardiovascular són atribuïbles a l’exposició crònica al soroll ambiental, segons estima l’ASPB. La contaminació acústica també fa que més de 210.000 persones pateixin una afectació emocional, psicològica o social greu i que més de 60.000 veïns tinguin un trastorn greu del son.

En aquest sentit, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, recorda que el soroll és el segon factor ambiental que més afecta la salut de la població de la Unió Europea, després de la contaminació de l’aire. Tarafa creu que “la ciutadania percep que el soroll molesta, però cal fer entendre que té impacte en la salut”, tal com reflecteix l’informe. Qui fa dècades que ho adverteix és Ole Thorson, enginyer de camins expert en mobilitat, que lamenta que part de la societat encara reclami més espai per als cotxes.

L’EIXAMPLE, EL MÉS CASTIGAT
La principal font de soroll durant tot el dia és el trànsit rodat, que es fa notar al conjunt de la ciutat però castiga especialment l’Eixample. Thorson, que és veí del districte i ho pateix diàriament, creu que amb la quarantena i el desconfinament la gent ha sigut més conscient que el trànsit molesta. Això, sumat a “l’emergència climàtica i els accidents de trànsit”, ha generat “malestar” i ha fet que els veïns s’adonin que “és massa”.

60.000 barcelonins tenen un trastorn greu del son i 210.000 una afectació emocional greu

Thorson veu amb bons ulls el camí que ha agafat Barcelona els últims anys, amb mesures com la pacificació de carrers, i entén que la transformació “s’ha de fer a poc a poc perquè no hi hagi una batalla campal”. Tot i això, tal com ha traslladat més d’un cop al govern municipal, considera que els canvis van “una mica massa lents”.

La portaveu de la plataforma Prou Trànsit, Paula de Benito, també viu al centre de la ciutat i opina que “el soroll està interioritzat socialment”. Per a ella, les xifres de l’últim informe de l’ASPB no són sorprenents i no entén el paper de l’Ajuntament: “Ens estan dient «hem generat molt de soroll i us estem matant a poc a poc, però no farem res al respecte»”, denuncia.

PLA DE MESURES
De fet, el consistori sí que ha presentat una sèrie de mesures per reduir la contaminació acústica. “Algunes ja estan en marxa, com el desplegament de superilles o el projecte ‘Protegim les escoles’, i d’altres les anirem aplicant els pròxims mesos”, diu Tarafa. Per exemple, es vol prioritzar l’ús de paviments sonoreductors i s’està estudiant la instal·lació de radars acústics, que permetrien controlar la velocitat dels vehicles i, de retruc, el soroll que generen. De Benito celebra aquesta última proposta però creu que, en general, “les mesures plantejades són insuficients”.

En el cas de les superilles, també té una visió crítica. “Si no acompanyes la creació de superilles amb una reducció del trànsit a nivell general, acabes fent que hi hagi ciutadans de primera i de segona. El trànsit es desvia als carrers adjacents i, al final, uns carrers són un paradís i els altres són autopistes urbanes”, explica.

Amb tot, tant ella com Thorson coincideixen a demanar més accions per fomentar la mobilitat sostenible i recuperar espai per al vianant. “Durant cent anys, els conductors han assetjat i han robat espai als vianants. Tot i això, els vianants continuen sent majoria”, conclou Thorson.

La desigualtat es fa notar

A més del soroll del trànsit, a la nit s’hi afegeix el de l’oci, que afecta el 3% de la població i té més impacte a Ciutat Vella. L’ASPB matisa que “tot i que els barris amb rendes més altes tenen més població exposada a nivells alts de soroll, la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram