L’educació sexual és un element clau per evitar el creixement d’aquestes malalties. Foto: Arxiu
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han viscut un augment en els darrers anys. D’acord amb l’últim informe ‘La salut sexual i reproductiva a la ciutat de Barcelona’, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 2007 hi havia 0 casos de clamídia, el 2017 més de 1.000 i el 2019 se superaven els 4.000. Pel que fa a la gonorrea, mentre el 2007 hi havia 0 casos, el 2017 ja eren més de 1.000 i el 2019 estaven per sobre dels 4.000. Si es parla de sífilis, també es va evidenciar un creixement entre el 2007 i el 2017, quan va passar dels menys de 200 casos als més de 1.000, va continuar augmentant el 2018 trobant-se a prop dels 1.500 casos i va caure de manera important el 2019 arribant als menys de 1.000.
Alba Martínez, metgessa de família del CAP Passeig de Sant Joan i metgessa del grup de referents d’infeccions de transmissió de l’Institut Català de la Salut (ICS), constata aquesta realitat des de la seva experiència. “Fa uns deu anys que les ITS van en augment, sobretot, entre els joves –de 16 a 25 anys–”, assenyala fent referència a un creixement que es deu a diversos factors.
Més pedagogia
Una altra veu és la de la infermera del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), Paula Barrantes, que explica que el fet que en els últims anys s’hagi aconseguit una millor capacitat de detecció d’infeccions es tradueix amb una pujada de casos. “Ara les proves són més sensibles, es notifiquen i es registren infeccions que abans s’ometien i la gent es fa més tests perquè sap millor que temps enrere que pot fer-los”, assegura Barrantes, qui alhora detalla que, mentre les ITS més freqüents entre els joves són la clamídia i la gonorrea, de VIH hi ha molt pocs casos.
Encara que, afortunadament, pocs joves coneguin en primera persona què és el VIH, és justament el fet que ara amb tractament el virus no es pugui transmetre ni ser mortal, el que, segons Martínez, pot haver propiciat entre alguns “un relaxament”, que tinguin més parelles sexuals i, en conseqüència, creixin les ITS.
Desestigmatitzar les infeccions i reforçar l’educació sexual, dos temes claus
“Algunes persones creuen que, per exemple, la sífilis o la gonorrea no tenen importància i que el monstre – el VIH – que feia tanta por, ha desaparegut”, sosté Martínez sobre un augment de les infeccions sexuals que, segons Barrantes, es pot esmenar parcialment si s’acaba amb el discurs de la por. És a dir, instal·lant, tal com diu, en l’imaginari col·lectiu la idea que no s’han de fer proves d’ITS quan s’ha tingut una possible relació de risc, sinó que s’han de fer regularment per tenir cura d’un mateix.
En aquest sentit, la infermera de CJAS també recalca que una altra manera de fer caure les ITS entre els joves és reforçar una pedagogia que encara té poca presència a les escoles: l’educació sexual. “Encara hi ha gent que no sap a quins centres especialitzats, més enllà dels CAP, pot anar a fer-se proves”, agrega Barrantes fent referència a una realitat que, a vegades, pot haver fet que alguns se sentin jutjats per contraure una ITS. “És el tracte que a vegades poden trobar en un centre mèdic, i això és una limitació perquè la següent vegada que tinguin símptomes potser no hi tornaran”, conclou Barrantes.
Conèixer el cos
D’altra banda, des del projecte Mandràgores, que ofereix tallers d’educació sexual i afectiva a joves i adolescents, confirmen que l’educació sexual que arriba al jovent hauria d’anar més enllà de parlar de mètodes anticonceptius. “La salut sexual també és conèixer el cos, ja que d’aquesta manera es poden detectar símptomes d’ITS, o bé, promoure una bona relació amb el cos perquè, si no agrada, a vegades es pot maltractar”, subratlla una de les impulsores d’aquesta, Carlota Coll, que també afirma que són clau les emocions que desperten les parelles sexuals. La raó? Si per exemple, una de les parts, tal com afegeix Coll, no vol utilitzar protecció i a l’altra la governa la por o la vergonya, aquesta pot acabar “cedint” sense voler-ho.
Això no és tot. Paral·lelament, Coll recorda que prevenir les ITS també depèn d’acabar amb el seu estigma, ja que aquest pot impedir que alguna persona demani ajuda. “Cal recordar que tota la gent pot tenir alguna infecció alguna vegada”, sentencia.
