Un cartell promocional de l’exposició ‘L’altra ciutat’. Foto: Dani Ruiz
Una postal de la Sagrada Família, una figureta de trencadís, una samarreta del Barça i au: Barcelona vista, souvenirs comprats i cap a casa. Per als turistes, Barcelona se sol reduir a l’Eixample i Ciutat Vella i, quan en surten, és per visitar el Park Güell o el Camp Nou. I para de comptar. El problema és que, salvant les distàncies, la visió limitada de la ciutat és un mal que també afecta molts barcelonins.
Disposat a capgirar aquesta situació, el fotògraf Dani Ruiz, veí de la Trinitat Vella, ha creat l’exposició L’altra ciutat, inaugurada aquest dimarts al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, a les Corts. Es tracta d’un recull d’imatges capturades entre 2018 i 2022 als barris perifèrics, a “la Barcelona menys fotografiada”, tal com s’hi refereix l’autor.
Però, per arribar a aquesta estrena, Ruiz ha hagut de picar molta pedra. O, si més no, moltes portes. Quan va tenir preparada la mostra, va decidir que no es volia quedar al seu barri, on li haurien exposat de bon grat, sinó que volia portar-la precisament allà on hi ha més desconeixement de la perifèria. Per una qüestió de justícia i reivindicació, però també de conscienciació. “El mínim és que coneguin els nostres barris. Que sàpiguen que hi ha zones amb desigualtats molt marcades i que siguin conscients dels seus privilegis”, argumenta Ruiz.
“Si estimes el teu barri, cuidaràs el teu barri”, defensa l’autor de ‘L’altra ciutat’
Després d’un primer intent frustrat amb molts centres cívics de barris cèntrics o benestants, el fotògraf va crear postals de les zones protagonistes de l’exposició, hi va escriure “Greetings from l’altra ciutat” i les va convertir en la seva carta de presentació. “Vaig saludar aquests centres cívics des de l’altra ciutat, aquell lloc remot, i els vaig portar personalment les postals”, recorda. Com que tampoc va obtenir l’èxit que esperava, va confiar en l’as que tenia a la màniga: Twitter. I aquest cop sí.
Una aliada clau
L’exposició L’altra ciutat s’estarà a la seva primera parada fins al 30 de gener, i després emprendrà un camí per “zones estratègicament escollides”, en paraules de Ruiz. De moment, té quatre ubicacions més confirmades, l’última a Sarrià. En aquest sentit, l’artista es mostra molt agraït amb la periodista d’El Periódico Helena López Vallejo, que a l’agost es va fer ressò de la iniciativa i li va donar l’empenta que necessitava. Ahir, tots dos van fer plegats la xerrada inaugural de la mostra.
De fet, no és el primer cop que aquest tàndem pedala: López li va dedicar un reportatge al veí de la Trinitat Vella quan tot just tenia 18 anys. En aquell moment, el noi havia deixat l’institut perquè “no li encaixava”, però, en canvi, estava impulsant projectes culturals tan potents com una adaptació de La casa de Bernarda Alba que explicava la història de les dones de la presó de la Trinitat als anys vuitanta. “Hi havia un contrast molt fort entre la imatge que es pot tenir d’un jove de la Trini que ha deixat els estudis i tot el que ell tenia a dins”, reflexiona la periodista.
Des d’aleshores, no li ha perdut la pista i ha seguit tots els projectes que ha fet tant en solitari com amb l’entitat Maletas Viejas, fins al punt que ell li fa broma dient que és la seva biògrafa. Sense exagerar tant, el que sí que té clar López és que cal explicar iniciatives com les de Ruiz. “No es tracta d’idealitzar aquests barris ni de dibuixar el planeta de la piruleta. És a dir, no s’han d’amagar els problemes, les injustícies ni les desigualtats que pateixen, però també s’ha de donar bola als projectes interessants que hi sorgeixen”, defensa.
En la mateixa línia, el jove fotògraf argumenta que “encara que hi hagi coses dolentes i millorables, cal posar en valor també les coses bones”. Aquí és on entren en joc la identitat i l’orgull de barri, dues de les raons de ser de la feina que fa Ruiz. “Si estimes el teu barri, cuidaràs el teu barri”, sentencia.
