Voluntaris d’Arrels atenen persones sense llar. Foto: L. Fíguls/ACN
Entre deu i quinze persones sense llar havien trobat en el porxo del Mercat del Fort Pienc un sostre sota el qual passar les nits, però, des de fa poc més d’una setmana, hi ha una tanca que n’impedeix l’accés fora de l’horari d’obertura.
Aquesta ha estat una de les respostes del Districte de l’Eixample a una situació que havia portat problemes als paradistes del mercat. “Cada matí, a l’hora d’obrir, ens trobàvem persones dormint que s’hi quedaven fins tard i havíem de dedicar una bona estona a netejar i desinfectar perquè feien les seves necessitats aquí”, assegura el president del mercat, Sergio Clemente. Això, diu, sovint els havia fet obrir amb retard.
També explica que, mentre que un dels grups de sensesostre “no donava problemes”, n’hi havia un altre de més “violent” que generava conflictes i provocava algunes destrosses. Tot i que Clemente mostra comprensió i compassió per la realitat d’aquestes persones, recorda que l’illa d’equipaments on hi ha el mercat –i que comparteix amb la biblioteca, el centre cívic, l’escola bressol i l’espai de la gent gran– no és el lloc adequat per acollir-los. “L’Ajuntament els ha de donar una solució digna”, afirma.
Arquitectura hostil
En això últim està d’acord Andrés González, educador de carrer de la fundació Arrels a l’Eixample, que estava en contacte amb les persones sense llar que dormien al Mercat del Fort Pienc. Segons explica, aquests dies que ha plogut, alguns d’ells han intentat refugiar-se al porxo que hi ha entre la biblioteca i el centre cívic, que no protegeix gaire perquè és massa petit. En canvi, a d’altres els han perdut la pista. “Quan els obliguen a desplaçar-se, els fan perdre la petita xarxa que havien construït a la zona, amb els veïns i referents socials que els ajudaven”, lamenta González, que denuncia que això dificulta la tasca d’Arrels.
La porta que ha posat el Districte al porxo del mercat. Foto: Twitter (@Soniapauc)
Per a ell, el tancament del porxo de l’entrada del mercat és un exemple clar d’arquitectura hostil, un fet que considera especialment greu tenint en compte que ha estat una decisió municipal. I no és l’únic. A finals de setembre, a la plaça del Fort Pienc es van instal·lar diversos aparells per fer exercici físic. Segons el Districte, l’objectiu era “donar nous usos” a aquest espai. “Quan parlem d’arquitectura hostil, ens venen al cap les imatges de punxes de ferro i similars, però en realitat acostuma a ser molt més subtil, amb intervencions discretes que no es veuen tan fàcilment”, diu González en aquest sentit.
Els paradistes, que han patit algunes molèsties, volen una “solució digna” per als sense llar
A més, assenyala que els casos d’arquitectura hostil s’estan multiplicant darrerament al districte, fins al punt que en qüestió d’una setmana n’han detectat cinc (per exemple, davant d’un gimnàs al carrer Roger de Flor o a l’entrada d’un edifici a Nàpols). Aquesta voluntat de fer fora els sensesostre, apunta González, té el seu origen en la por que la gent té cap a aquestes persones, que, al seu torn, rau en el desconeixement. És per això que Arrels intenta conscienciar la resta de veïns. I és important dir “la resta” perquè, tal com recorda l’educador, les persones sense llar “també són veïnes”. En aquest sentit, creu que cal “un canvi de mentalitat”.
Manca de recursos
Des del Districte asseguren que les actuacions que s’han fet a l’entorn de la plaça del Fort Pienc –tant el tancament del porxo del mercat com la instal·lació dels aparells de cal·listènia– han anat acompanyades d’una “actuació social”, amb el seguiment d’un equip de serveis socials als sensesostre que acostumaven a dormir a la zona. Des d’Arrels neguen que hi hagi recursos municipals disponibles ara mateix per oferir-los.
“Tots els espais estan saturats, hi ha llistes d’espera i els requisits per accedir-hi cada cop són més estrictes”, afirma González. Sobre aquests requisits, detalla que la prohibició d’entrar a alguns equipaments amb animals de companyia o amb begudes alcohòliques i drogues –cal tenir en compte que les addiccions també són malalties– continua sent un problema. A això se suma que ara hi ha “molts recursos” on es demana documentació i que, a més, la majoria tenen horaris restrictius, estan massificats i hi ha inseguretat. “No se’ls ofereix el que necessiten”, resumeix González.
Amb tot, insisteix que cal “un canvi de model i més recursos” per abordar el sensellarisme, perquè actualment, conclou, “hi ha una xarxa per sobreviure al carrer, però no hi ha una xarxa per aconseguir sortir del carrer”.
