La mostra ‘Macho Man’ és un projecte creat i dirigit per Àlex Rigola. Foto: Arts Santa Mònica
Una de les principals causes de mort entre les dones que tenen entre 15 i 44 anys és la violència masclista. Dit d’una altra manera, els assassinats de dones comesos per homes continuen sent una de les grans xacres que com a societat patim.
Aquesta és una de les principals qüestions que apareix a l’exposició immersiva que s’està fent fins al 12 de març a l’Arts Santa Mònica de Barcelona. Batejada amb el nom de Macho Man, la instal·lació és un viatge corprenedor per totes aquelles violències que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Un recorregut que posa sobre la taula totes les derivades de la violència masclista.
El projecte, creat i dirigit per Àlex Rigola, ha comptat amb l’assessorament de la psicòloga experta en violència masclista Alba Alfageme. Alhora, també hi han participat Ferran Dordal, Alba Pujol i Irene Vicente, en la codirecció escènica. Així mateix, tot i que la instal·lació es va crear fa cinc anys, no ha estat fins fa pocs mesos que ha desembarcat a Barcelona.
Segons explica Vicente, “l’exposició va néixer d’una pregunta: ‘Què estem fent com a ciutadans perquè les violències masclistes continuïn perpetuant-se?’”. Així, durant un any, l’equip de direcció de Macho Man encapçalat per Rigola va estar documentant-se per poder respondre aquesta qüestió.
De l’assetjament a la mort
Un home que durant mesos estava, cada nit al carrer, sota la casa de la seva exparella, observant-la i enviant-li fotografies de les finestres; sentències en les quals un home va veure rebaixada la seva pena perquè va donar un got d’aigua a la dona que havia violat dues vegades i la justícia va entendre que aquell gest denotava que no hi havia acarnissament; dones que després de patir anys de violència masclista no poden dormir o tenen mal de cap diàriament… Macho Man vol que sobretot els homes “visquin en primera persona què vol dir la violència masclista”, diu Vicente.
El recorregut pel terror estructural que suposa la violència masclista no s’atura: dibuixos fets per infants que han estat violats per adults, la polèmica sentència de la manada, el cas d’Ana Orantes, escenes de videojocs en què hi ha assassinats masclistes i, malauradament, els rostres de dones i d’infants que han perdut la vida.
Segons Vicente, els cinc anys que fa que la instal·lació es mostra al públic “han servit perquè moltes persones es confrontin amb una realitat que tenien normalitzada”. “Hi ha gent que ha pogut posar paraules al que li passa a casa o al que veia en amics”, assenyala la directora teatral.
En aquest sentit, una de les tasques més importants de la instal·lació són les escoles que van a visitar-la. “Per això vam decidir tenir psicòlogues”, explica Vicente. “D’ençà que estem a Barcelona, cada setmana tenim uns tres casos de menors de 18 anys que s’acosten al servei”, diu.
L’exposició és un recorregut immersiu per la violència masclista. Foto: ACN
Reaccions
Les situacions de violència que planteja Macho Man són dures. “La gent té moltes ganes de parlar-ne quan surt”, afirma Vicente. Malgrat això, la reacció entre homes i dones és ben diferent. “Nosaltres, com a dones, tot això ho vivim a la nostra pròpia pell i els homes no tant”, afirma la dramaturga. “La idea és que els homes ho puguin experimentar en primera persona”, afegeix. “Les dones afirmen que ja saben tot el que surt a l’exposició, però ens pregunten què poden fer, i nosaltres els diem que portin homes a veure la instal·lació”, explica.
Per desgràcia, també reconeix que hi ha homes que pensen que la violència masclista és un “mal puntal i no pas una qüestió social i estructural, i no se senten identificats en el que veuen”. I encara més greu, en els darrers temps Vicente ha vist com hi ha adolescents que rebutgen l’exposició. També ho comenten les psicòlogues, tot entroncant amb les dades que publicava el 2021 el Centre Reina Sofía. Segons un estudi sorgit d’una enquesta, més d’un 20% dels nois joves d’entre 15 i 29 anys neguen l’existència de la violència masclista i la consideren “un invent ideològic”. En les noies aquesta xifra se situa en el 9%.
Per a Vicente, això s’explicaria per dos motius. “Crec que de vegades no volen sostenir certes situacions perquè prefereixen no patir ni passar per un tràngol que no els ve de gust”, diu en primer lloc. “També penso que abans era revolucionari trencar amb el que era conservador, i ara és més revulsiu anar en contra del que accepta tothom, és a dir, en contra de l’erradicació de les violències i la tolerància”, afegeix en segon lloc. Potser, tal com reflecteix l’exposició, encara no som capaços de treure’ns el macho man que portem a dins.
