Els mosquits impactaran amb més força als barris desafavorits de Barcelona per culpa de la crisi climàtica. Foto: CREAF
Mentre hi ha qui encara s’entesta a afirmar que la crisi climàtica és una invenció, les institucions ja fa temps que es preparen per als canvis socials que el nou escenari generarà.
Tractant-se d’un fenomen global, cada regió del planeta viurà la crisi d’una manera o d’una altra. Així, si en indrets del Pacífic el problema serà la pujada del nivell del mar, en altres com Austràlia o Califòrnia el més preocupant seran els megaincendis.
Barcelona també tindrà una crisi climàtica feta a mida. Això és el que ha analitzat l’informe Canvi climàtic i salut a la ciutat de Barcelona, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en el qual l’organisme mira d’identificar els principals reptes de salut que haurà d’afrontar la ciutat.
Com serà el canvi climàtic barceloní?
Segons expliquen des de l’ASPB, en termes generals els climes mediterranis viuran un “augment de la temperatura i l’increment del nombre i la intensitat de les onades de calor”. A més, ciutats com Barcelona hauran de fer front a “l’establiment d’agents infecciosos”. D’altra banda, la capital catalana tindrà una manca d’aigua que farà que la seva qualitat, de la mateixa manera que passarà amb els aliments, baixi. A tot això caldrà sumar-hi un aire que, com ja es veu avui dia, estarà força contaminat.
Per contra, altres problemàtiques típiques de la crisi climàtica no afectaran la capital catalana. “En el cas metropolità, i a diferència del Delta de l’Ebre, la pujada del nivell del mar, en realitat, només farà retrocedir les platges”, explicava el catedràtic de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) José Antonio Jiménez Quintana en un reportatge al diari Línia. Encara que la pujada del nivell del mar no farà que barris sencers de la ciutat desapareguin, la vida a primera línia de mar sí que es podria fer molt difícil per culpa dels temporals.
La calor, primer problema
Les temperatures extremes ja són una realitat a Barcelona. Amb tot, el fenomen que més preocupa és el que succeeix quan les dades del termòmetre s’enfilen. “A Barcelona, per al període 1992-2015, s’estima que es poden atribuir a la calor extrema 980 morts naturals en homes i 2.729 en dones”, expliquen des de l’ASPB.
Tot això es tradueix de maneres diferents en funció de la classe social. “Els estudis han identificat l’existència de desigualtats socials en l’associació entre la calor i la mortalitat”, afirmen des de l’ASPB. Així, els barris més envellits i on hi ha edificis en pitjor estat són els que ho passaran pitjor.
Mosquits a l’hivern?
Encara que aquests dies el fred s’ha instal·lat a la ciutat, el cert és que les temperatures d’aquest any estan per sobre de la mitjana. Això, a ulls de l’agència de salut, “afecta l’abundància i la distribució geogràfica i temporal dels vectors i dels reservoris dels agents infecciosos”. Dit d’una altra manera, els mosquits, per exemple, tindran més possibilitat de sobreviure i aquest fet produirà “l’aparició de noves malalties a la ciutat”.
Aquesta derivada del canvi climàtic també té una afectació desigual en funció de la riquesa. “A Barcelona, el 59% de l’activitat dels mosquits es concentra als barris amb una renda baixa, i també és en aquests barris on més gent comunica incidències per rosegadors”, afirma l’estudi de l’ASPB.
Aire, aigua i menjar
Respirar, beure aigua i menjar són elements imprescindibles per a la vida humana. En els tres casos, els barcelonins viuran una situació d’empitjorament en els pròxims anys.
De l’aire ja se n’ha parlat i es coneix que la contaminació a la ciutat és responsable cada any del 13% de les morts naturals. Tanmateix, en els casos de l’aigua i de l’alimentació no hi ha tants estudis.
Pel que fa al menjar, i segons l’ASPB, els esdeveniments meteorològics extrems comprometran “la disponibilitat i la qualitat dels aliments” i ocasionaran “malnutrició”. “El canvi climàtic també fa incrementar les malalties infeccioses transmeses pels aliments. A més, l’actual model alimentari fomenta malalties no transmissibles, com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, el càncer i la diabetis”, afegeix l’ens públic.
Finalment, en el cas de l’aigua, tant de consum com de bany, l’organisme públic considera que la seva qualitat “pot empitjorar a causa de la disminució de les precipitacions i de l’augment de les pluges torrencials, les sequeres i la temperatura”. Això provocarà l’aparició i la concentració de contaminants químics i microbiològics a l’aigua i augmentarà la incidència de malalties infeccioses.
